Sacrificis i pressió a la fàbrica d’estrelles del k-pop: "Gestionen el seu cant i el seu ball, però també la seva aparença i comportament"

Durant l’última dècada, el k-pop ha deixat de ser un fenomen exclusivament sud-coreà per convertir-se en una de les indústries culturals més influents del planeta. Els seus grups encapçalen llistes d’èxits, omplen estadis i mobilitzen milions de seguidors a tot el món. Aquest 26 i 27 de juny, el grup BTS omplirà dos estadis Riyadh Metropolitano a Madrid. La banda es va convertir en el primer grup de K-pop a guanyar un premi als Billboard Music Awards (el 2017) i a liderar la prestigiosa llista Hot 100 de Billboard (el 2020).

Al seu torn, el festival de música coreana Music Bank World Tour arribarà a l’Estadi Olímpic de Barcelona el pròxim 12 de setembre amb actuacions de grups com Ateez, Enhypen, Nmixx, xikers i Nct Wish. Un altre dels grups més importants dins del k-pop és Blackpink, que es va convertir en la primera banda de k-pop a actuar al festival Coachella i, el passat 9 d’agost de 2025, va exhaurir les 50.000 entrades de l’Estadi Olímpic de Barcelona. Tanmateix, darrere de la imatge de perfecció i èxit que projecten les seves estrelles existeix una complexa maquinària empresarial oculta.

El llibre 'K-pop idols. Cómo se fabrica un género global' (Malpaso), del cineasta i periodista Hark Joon Lee i el professor Dal Yong Jin, s’endinsa en els secrets d’aquest model de producció cultural per analitzar com les agències d’entreteniment sud-coreanes transformen joves aspirants en productes globals. Les companyies han dissenyat un sistema de formació dels anomenats 'idols' en cant, ball, idiomes i modals amb l’objectiu de fabricar grups perfectes i llestos per consumir a través d’exigències, sacrificis, molta pressió i dinàmiques de poder per transformar-los en les estrelles que el públic desitja.

La investigació va començar quan Lee, que cobria temes relacionats amb els drets humans dels desertors nord-coreans en un diari, va quedar sorprès per la perfecció en les respostes d’algunes entrevistes televisives d’artistes de k-pop. "Malgrat la seva joventut, semblava que no hi havia cap debilitat ni vacil·lació en el que deien. De sobte vaig començar a preguntar-me com era possible. Era aquella perfecció un talent natural o el resultat d’anys d’entrenament i una gestió minuciosa?", explica el periodista. En aprofundir en el tema, va descobrir que darrere d’aquell discurs impecable hi havia llargues hores de pràctica, avaluacions constants i una competència ferotge. "Al principi pensava que els 'idols' eren simplement productes fabricats per les seves empreses. Tanmateix, amb el temps em vaig adonar que també eren joves que havien escollit fer enormes sacrificis per perseguir els seus propis somnis", assegura.

Blackpink, a l’Estadi Olímpic de Barcelona, el passat agost

Entrenaments estrictes

Les grans agències d’entreteniment sud-coreanes recluten i entrenen durant anys centenars de joves aspirants abans de seleccionar-ne uns pocs per debutar com a 'idols'. Aquestes companyies controlen tots els aspectes de la carrera artística, des de la formació fins a la promoció internacional, a través d’un procés competitiu i exigent que converteix els joves artistes en mercaderies culturals, productes dissenyats, gestionats i comercialitzats dins d’una lògica empresarial. "Un aprenent comença a ser vist com un actiu de l’empresa des del moment en què aquesta comença a invertir-hi una quantitat considerable de temps, diners i personal. Gestionen el seu cant i el seu ball, però també la seva aparença, el seu comportament, la seva manera de parlar i la seva imatge pública. Les seves possibilitats de debutar i el seu potencial comercial són avaluats constantment", comenta Lee.

D’aquesta manera, els intèrprets acaben sotmetent-se a estrictes entrenaments físics i artístics, havent de fer sacrificis personals i enfrontant-se a fortes pressions. Això genera un dilema ètic. Per a l’autor, "ser considerat un actiu econòmic és molt diferent de perdre els drets com a ésser humà". "Una empresa pot esperar raonablement obtenir un retorn de la seva inversió, però no té dret a controlar unilateralment les emocions, la vida privada i el futur d’una persona", manifesta. De fet, segons Lee, l’entrenament d’un 'idol' "s’assembla més al d’un atleta d’elit que al d’un músic tradicional". Això no vol dir que tot entrenament d’artistes s’hagi de qualificar com un abús, ja que convertir-se en un artista d’aquest calibre també implica una preparació exigent. Però, en el cas d’algunes agències coreanes, "es tracta clarament d’explotació quan una empresa utilitza el desig d’una persona jove de convertir-se en estrella per exigir sacrificis que van més enllà del que va acceptar de manera conscient i lliure".

Pressió psicològica i estètica

Per poder investigar sobre el tema amb profunditat, el periodista es va infiltrar fa 15 anys al grup d’'idols' femení Nine Muses i va decidir gravar un documental sobre la seva transformació en estrelles. "A mesura que avançava la gravació, vaig veure que una competència ferotge es repetia cada dia", explica l’autor sobre aquell procés. "Per molt que les integrants treballessin, la majoria de les decisions importants eren preses per l’empresa, i elles tenien molt poc control sobre els seus propis futurs", recorda. "Vaig comprendre que no estava filmant una simple història d’èxit. Estava documentant joves que intentaven sobreviure dins d’un enorme sistema industrial", exposa.

A més dels sacrificis físics, aquests joves artistes s’enfronten a una gran pressió psicològica. Segons Lee, molts 'idols' viuen amb la por permanent de ser oblidats o reemplaçats, intensificada per les crítiques que reben a les xarxes socials. A això s’hi suma el control constant de l’aspecte i l’estètica dels joves artistes: "La seva aparença no es considera una cosa separada de la música. S’entén com una part important de la seva actuació i de la seva imatge pública". Una pressió estètica que és cada vegada més forta per als homes, però que és extremadament pesada per a les dones, "que són jutjades no només per la seva aparença, sinó també per la seva edat i el seu comportament".

Els fans de BTS porten paraigües amb la imatge dels membres del grup de K-pop BTS a la seva arribada a l’estadi on el grup actuarà a Goyang el 9 d’abril de 2026. Les megaestrelles sud-coreanes del K-pop, BTS, van donar inici a la seva gira mundial el 9 d’abril, aprofitant l’èxit del seu àlbum de retorn, que va arribar al cim de les llistes, i una actuació històrica al cor de Seül.

Les morts dels artistes de k-pop Jonghyun (el 2017), Sulli (2019), Goo Hara (2019) i Moonbin (2023) van obrir, a més, un debat sense precedents sobre la salut mental, la pressió extrema i el ciberassetjament dins de la indústria. Des de llavors, més agències han incorporat serveis de suport psicològic, períodes de descans per motius de salut i mesures legals contra els comentaris maliciosos i l’assetjament en línia. També s’han revisat alguns contractes considerats abusius i s’han reforçat les restriccions sobre el treball nocturn de menors.

La formació dels 'idols' també implica entrenament en comportament, comunicació pública, idiomes i personalitat mediàtica, per crear figures venibles capaces d’atreure audiències internacionals. D’aquesta manera, aquest mateix sistema ha convertit el k-pop en una de les eines de poder tou més eficaces de Corea del Sud. Milions de fans s’interessen avui per l’idioma coreà, la gastronomia i la cultura del país gràcies a la música. "Això no va ser una estratègia dissenyada pel govern des del principi. Crec que va sorgir de manera natural i una mica inesperada. Més tard, el govern sud-coreà va reconèixer aquesta influència i va començar a utilitzar-la en la diplomàcia pública i en la construcció de la marca país", reflexiona Lee.

Els desafiaments del futur

Un dels reptes als quals s’enfronta ara la indústria musical coreana és l’auge de la intel·ligència artificial. En els últims anys, les agències han dissenyat artistes virtuals, capaços de cantar i interactuar amb els seus fans, que "no es cansen, no envelleixen ni es veuen embolicats en escàndols", exposa Lee. "No crec que els 'idols' virtuals substitueixin completament els humans. Tanmateix, sí que crec que podrien ocupar una part significativa de la indústria", apunta. "Els productors poden controlar la seva aparença, la seva veu i la seva narrativa amb molta més facilitat", explica.

Al seu torn, segons l’autor, de cara al futur, les empreses haurien d’oferir més "transparència en els contractes i en les liquidacions financeres" i garantir als menors un descans adequat, educació i suport mèdic. Tot i així, l’investigador rebutja reduir tot el fenomen del k-pop a una història d’explotació. "Ha donat somnis i oportunitats a molts joves i ha aconseguit un èxit cultural extraordinari a tot el món. La qüestió és com corregir els seus excessos sense perdre allò que la va convertir en un fenomen global", conclou.