«Necessitem polítics valents que afrontin el problema mediambiental»

Vuit anys després d’editar la guia L’Anella Verda de Manresa, l’Ignasi Cebrian publica "Vores", un llibre que combina les reflexions sobre medi ambient amb fotografies en blanc i negre de l’entorn de Manresa. Fa unes poques setmanes es va jubilar com a professor i director de l’Institut Lluís de Peguera i amb tot el temps lliure, i mantenint la militància ecologista a l’associació Meandre, admet que és l’hora de posar-se a escriure més sovint.

Vores

Ignasi Cebrian i Ester

Llibres Parcir

28 euros / 190 pàgines

Natura, assaig

Li pregunten gaire sovint si fem tard amb el canvi climàtic?

Ara, el que hem d’intentar és que ens afecti el mínim. Hi ha un canvi de temperatura de la terra que ens afecta. I com ho farà? Una de les coses és, per exemple, que a la tardor hi hagi pluges fortes. Ens hem de preparar per això. Hem de gestionar bé el sol. I l’aigua: si fa més calor, tindrem menys aigua, cal que ens espavilem. Val a dir que l’Agència Catalana de l’Aigua ha fet molt bona feina.

Davant dels negacionistes, riu o es posa histèric?

És millor no escoltar-los ni donar-los la paraula, com a la ultradreta. Passa d’ells. Tu escoltes la gent que creu en això i ja està. Al llibre no en parlo, de negacionisme climàtic, no m’interessa. La meva filosofia és que nosaltres som finits, tenim un límit de temps i d’espai. L’ecologia és una ciència que es basa sobretot en això, en la mesura d’un espai finit i uns recursos finits. No som prou conscients que hi ha uns límits energètics i de recursos.

Què hauríem de fer?

En el tema del medi ambient, no tothom fa el mateix. Pots fer grans polítiques estatals, arreu del món, però si tothom en l'àmbit local no fa el mateix, poc aconsegueixes. Cal començar per la base, per això he fet un llibre de proximitat. Parlo de les plantes roderals, perquè quan surts a passejar és el que veus més.

Hi ha una contradicció en el fet que des de la ciutadania es reclamen grans polítiques i des de les administracions posen l’èmfasi en l’acció individual. Els uns pels altres, farem tard?

El govern català, l’estatal, a Europa i a l’ONU fan moltes reunions pel tema del canvi climàtic, fan propostes, però si no comencem des dels ajuntaments ... Jo soc una mica refractari a donar la culpa a la gent. La gent fa el que pot. Sobretot, hi ha d’haver polítics valents que vegin que hi ha una problemàtica ambiental i que s’ha d’agafar seriosament. No donar les culpes sempre al ciutadà. Es produeixen molts plàstics, diuen, però vas al supermercat i tornes a casa amb una gran quantitat de plàstics. Doncs que els ajuntaments pactin entre si i amb les empreses, ... Hi ha molta feina a fer.

La gent hi tenim poc a fer?

Podem fer molt, podem demanar als polítics que, dins del que poden fer, que és bastant, que actuïn. I nosaltres també podem fer molt amb l’ecologia de pala i escombra: si podem reciclar plàstics, reciclem; si podem fer menys brossa, fem menys brossa. Si podem anar a peu al centre de Manresa, no agafem el cotxe.

I hem de volar menys?

Hem de conscienciar-nos que de viatges amb avió n’hem de fer els mínims possibles. Però això la gent ho té molt assumit. Des de fa quinze anys, la gent tot això ho té claríssim. Falta que els polítics facin més cas als científics, els ecòlegs, els biòlegs, els ambientòlegs. I també als especialistes de les humanitats. Escoltem les històries dels novel·listes i els narradors, és una altra manera que ens arribi la informació.

En el llibre cita pensadores com la Marina Garcés.

Als pensadors també se’ls ha d’escoltar. Crec que els polítics ho fan, però tenen un seguit de limitacions, imposades pels càrrecs o els partits, que no els deixen fer més. A Manresa, en els últims anys s’ha fet bastanta feina, en el tema ambiental, perquè tenim gent que escolta. L’alcalde Marc Aloy és arquitecte, i el tema de l’urbanisme el coneix molt bé. El regidor de medi ambient, el Pol Huguet, ve de l’educació, és professor i historiador, i sempre li ha agradat el tema ambiental. Escolta i intenta donar solucions.

Una de les potes més coixes, en la qüestió mediambiental, en general, és la gestió?

Penso que de gestió se’n fa, però no s’escolta prou el que s’hauria de fer. S’hauria d’escoltar més els especialistes, i treballar conjuntament amb ells. Una persona especialitzada en energies alternatives et pot explicar la seva teoria i el polític ha de pensar com plasmar-ho. El pla d’energies alternatives que està sobre la taula, els polítics en l'àmbit català se l’han tret de la butxaca. En el cas de les eòliques, els molins els has de posar on tens vent. Però les plaques solars … Si féssim un mapa dels conreus, hi ha espais de pagès que no es fan servir per res. Tot aquest espai podria ser una solució per posar les plaques.

Al pagès se l’escolta poc.

Sí, al pagès se l’escolta poc. La seva feina és molt dura. I tenen raó: munten un pla i no els demanen l’opinió. Funcionem una mica així perquè venim d’on venim, del 78, d’una cultura de la imposició, de no parlar, i en aquests últims 40, 50 anys, n’hem après, però no prou.

Què és el «capitalocè», que fa servir en lloc de «antropocè»?

Globalment, se segueix el model capitalista. No dic que la culpa sigui del capital, ho és una mica, però és sobretot el model. Podríem tenir un altre model que sorgís del model capitalista, el model que se’n diu sostenibilista, tenint en compte els recursos que tenim, com els fem servir. Hi ha un expert que diu que som drogodependents perquè depenem de consumir al màxim, és el model que ens han inculcat. Doncs canviem de model. Però canviar és molt complicat, tot i que la mentalitat de la gent ja hi és.

Subscriu-te per seguir llegint