Troben una bomba de morter del segle XVII a la Seu d’Urgell, possiblement vinculada a la guerra dels Segadors

La setena campanya al jaciment del Pati de les Monges de la Seu d’Urgell ha tancat amb la troballa d'una bomba de morter del segle XVII. Es tracta d'un projectil, d’uns 30 centímetres de diàmetre, esfèric, de parets gruixudes, buit a l’interior i dissenyat per ser omplert amb pólvora i metralla. La troballa obre un nou escenari científic i guanya força la possibilitat que estigui vinculat a la guerra dels Segadors. Aquesta línia d’investigació lliga amb els resultats obtinguts durant la campanya de l’any 2023 quan es va descobrir un conjunt tancat de monedes, eines de ferro i objectes diversos que apuntaven clarament cap a un abandonament sobtat de l’activitat.

Intervenció d’urgència del TEDAX per salvar el patrimoni

Davant el perill que podia suposava el projectil, els responsables de l’excavació van activar el protocol de seguretat establert per a aquest tipus de troballes bèl·liques. Desplaçats d’urgència fins al jaciment del Pati de les Monges, efectius del TEDAX-NRBQ (Subdivisió de Desactivació d'Artefactes Explosius) dels Mossos d'Esquadra van procedir a la inspecció minuciosa de la peça.

La intervenció dels especialistes va permetre retirar la bomba amb totes les garanties de seguretat exigides. L’objectiu és intentar neutralitzar la càrrega explosiva interior sense haver de recórrer a la destrucció del projectil. D’aquesta manera, es busca prioritzar la conservació de la peça de ferro i preservar el seu indubtable interès patrimonial i històric.

Els treballs d’enguany, impulsats conjuntament per l’Ajuntament de la Seu i l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat, han capgirat les expectatives dels investigadors en aportar "noves i valuoses troballes" que contribuiran a ampliar el coneixement sobre l’evolució històrica d’aquest espai urbà i del conjunt de la ciutat. Així ho han explicat la directora de l’excavació, Carla Garrido, juntament amb l’alcalde de la Seu, Joan Barrera.

Més enllà de l’interès arqueològic el jaciment ha despertat interès entre els veïns. Més de 70 visitants han passat pel jaciment aquest juny. L’Ajuntament ja treballa en un projecte de més de 200.000 euros, per al qual ja s’ha demanat finançament a l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural del Departament de Cultura, per poder eliminar els murs opacs actuals que contenen aquest jaciment i substituir-los per un tancament reixat.

El pols de la ciutat artesanal: excavació als forns terrissaires

L'arqueòloga Carla Garrido, ha explicat que els esforços d’aquesta campanya s'han concentrat en l’estudi de l’espai obert que se situa entorn dels antics forns terrissaires, unes estructures de gran valor que es van descobrir el 2024 i que, com es va fer públic fa deu dies, apuntaven que la ciutat era un centre productor i exportador de ceràmica cap a la resta del Pirineu entre els segles XVI i XVII. En aquesta àrea del sector artesanal, s’han pogut documentar amb precisió diversos nivells d’ús i d’estrats que responen, molt probablement, a les tasques de neteja periòdica d’aquests forns.

Subscriu-te per seguir llegint