Oriol Pla: "El públic sempre acaba trobant el que ha de trobar"

Si hi ha un adjectiu capaç de descriure a l’Oriol Pla, aquest és polifacètic. Nascut en una família del món de la faràndula i el primer actor espanyol en guanyar un Emmy pel seu paper protagonista a Yo, adicto (2024), Oriol Pla tornava al Kursaal després de Gola (2025) amb el seu primer projecte com a director d’òpera: Estètica i Massacre. Amb llibret de Carlota Gurt, música de l’igualadí Carles Prati Maria Patak (2001) i Carlos Varela (1999) com a soprano i baríton, l’òpera es va poder veure dimarts en un assaig general que va omplir la sala petita del Kursaal.

Estètica i massacre, nascuda a partir del projecte Òh!pera del Gran Teatre del Liceu i del Disseny Hub —una iniciativa destinada a impulsar la creació i la professionalització de peces contemporànies de petit format (30 minuts)—, arribava al Teatre Kursaal en una versió ampliada d'una hora. Aquest nou format representa un pas més en el seu procés de professionalització i serà el punt de partida d'una gira que comença aquest divendres a l'Escorial (Madrid) i continua al Festival de Peralada (25 de juliol).

Havia fet mai òpera?

No. Vaig estudiar història de l’òpera al batxillerat, a l'Institut XXV Olimpíada (Barcelona) i sempre he tingut contacte amb música clàssica i amb l'òpera per la meva mare, però no, mai no n’havia fet.

Com neix Estètica i massacre?

L’any passat, arran del projecte Òh!pera del Liceu, l’experiment que presenta Àlex Ollé amb Anna Llopar i Anna Ponces.

El text és de Carlota Gurt. Ha sigut fàcil posar-lo en escena?

Portar un text a l’òpera és complicat i com a director d’escena m’he trobat un perfil diferent al del teatre. L’emocionalitat i el recorregut els planteja la música amb els tempos i no pots demanar una pausa més llarga o més curta com li demanaries a un actor de teatre. L’òpera obliga, potser, a pensar en termes més conceptuals.

Li ha agradat?

M’ho he passat molt bé. Ha sigut complicat entendre la posició de direcció d’escena en una òpera perquè formes part d’un col·lectiu però el meu punt més fort és el treball amb els actors i és on he aportat més. Tenim a dos intèrprets (Maria Patak i Carlos Varela) que s'han prestat molt i la funció sobretot són ells.

Per què un assaig obert al Kursaal?

És la direcció d’Òh!pera qui ho ha decidit per professionalitzar el projecte. Hem vingut aquí de residència tècnica perquè estem treballant per allargar la proposta, que originàriament era de 30 minuts. Avui n’hem presentat una hora. Estem provant a veure què passa.

Quin creu que és el públic a qui va dirigida?

No ho sé. Jo crec que els amants de l'òpera trobaran una proposta que potser els sorprèn; per la gent que no coneix el gènere pot ser un xoc o potser és una manera d’entrar-hi. És un text contemporani que ens és proper. La música és meravellosa, però no és tan grandiloqüent com potser s’espera. Però sempre penso que el públic acaba trobant el que ha de trobar.

Han quedat satisfets de l’assaig?

Estem contents perquè l’equip humà és meravellós, em reverencio als dos intèrprets i al Carles Prat. Però em quedo amb el desig que el Liceu hagués apostat una mica més pel projecte perquè sento que no ha donat tant com nosaltres a l'equip creatiu.

Subscriu-te per seguir llegint