9 metres de "Metralla" per homenatjar les víctimes manresanes de la Guerra Civil

Com ja es va anunciar fa uns mesos i concebut com un acte de reconeixement i homenatge a totes les víctimes manresanes de la Guerra Civil, el pròxim 18 de juliol s’inaugurarà, a les 11 del matí, a la plaça de la Independència de Manresa l’escultura Metralla, una obra de l’artista bagenc Marc Sellarès dedicada a la memòria col·lectiva i al record de qui va patir el conflicte. El monument vol convertir-se en un homenatge permanent a totes les víctimes i en un símbol per a preservar la memòria col·lectiva, la dignitat i la justícia i com un espai de reflexió ciutadana.

Promoguda per l’Ajuntament de Manresa amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, l'escultura, una peça vertical de 9 metres d’alçada construïda en acer forjat, està inspirada en un fragment de metralla de les bombes llançades per l’artilleria de l’exèrcit franquista que van causar la mort de més de 30 veïns i veïnes de Manresa a finals de la Guerra Civil. L’obra simbolitza l’impacte de mort i ferides que va suposar la guerra civil iniciada arran del cop d’estat militar del juliol de 1936 contra el govern legítim de la República.

L’escultura es disposarà de manera integrada al paviment de la plaça Independència. A l’interior, s’instal·larà un sistema d’àudio que reproduirà l’enregistrament del so de sirenes antiaèries i la locució dels noms de les 813 víctimes mortals domiciliades a Manresa, una xifra aportada gràcies al treball de recerca de l'Associació Memòria i Història de Manresa. Més endavant, i segons les diferents commemoracions de l’any, es podran modificar els àudios que es podran escoltar només acostant-se ben a prop de l’escultura.

La inauguració del monument comptarà amb la intervenció de Joan Carrió Grau, fill de Jacint Carrió Vilaseca que va ser un dels manresans deportats i supervivent als camps d'extermini nazis de Mauthausen i Gusen. També hi prendrà part Joaquim Aloy Bosch, en representació de l'Associació Memòria i Història de Manresa, el director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya Jordi Font Agulló, l'alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia i la regidora de Cultura i Llengua Tània Infante Martínez.

En els parlaments també intervindrà l'autor de l'escultura, Marc Sellarès. L'artista visual manresà ha estat guardonat amb el Premi Lacetània a la Projecció Artística en Escultura, ha realitzat més de 150 instal·lacions i exposicions arreu del món i és autor d’obres reconegudes com El bosc de les Creus. Els seus treballs aborden temes com la desigualtat, la solidaritat, el territori, la història i la memòria. Sellarès compagina la seva trajectòria artística amb la professió de sergent del cos de Bombers de Barcelona.

La llista de totes les víctimes manresanes

Paral·lelament a la creació artística, l’Associació Memòria i Història de Manresa ha treballat intensament per actualitzar la llista de les persones vinculades amb la ciutat que van perdre la vida a causa de la Guerra Civil, la repressió franquista, els primers anys d’exili i la deportació als camps nazis. Es tracta d’una llista provisional de 813 víctimes mortals domiciliades a Manresa. A causa de la manca de registres acurats, de la dispersió i dels buits documentals, aquestes llistes difícilment seran mai completes ni del tot exactes. La mobilitat forçada de moltes víctimes –refugiats, soldats, presoners i exiliats– ha agreujat encara més les dificultats.

Per això s’han imprès els 813 noms en uns plafons que estaran exposats a l’exterior del refugi de la Renaixença durant uns mesos i s’apel·la a la participació de la ciutadania per a que qui detecti errors o mancances en les llistes o pugui aportar més informació sobre alguna de les persones que hi apareixen, es posi en contacte amb l’Associació Memòria i Història de Manresa a través del correu memoria@memoria.cat.

Tres vides, una guerra

El dia 15 de juliol a les 19h a la sala petita del Kursaal es farà un acte amb el títol Tres vides, una guerra, en el qual es presentarà les trajectòries de guerra i d’exili de tres manresans: Lluís Rodó, Antonio Fernández i Ramon Lluch. Amb la presència i el testimoni dels seus familiars, es presentaran els tres webs que l'Associacio Memòria i Història de Manresa ha dedicat a Lluís Rodó Badia, Ramon Lluch Plans i Antonio Fernández Martínez, respectivament. L'autor dels tres webs és Jordi Pons Pujol, de l'Associació Memòria i Història de Manresa.Durant l’acte també es parlarà de la transmissió de la memòria històrica a les noves generacions explicant l’experiència del viatge al camp nazi de Mauthausen d’estudiants de Manresa. L’acte és obert a tota la ciutadania.

Aquests actes són organitzats per l’Ajuntament de Manresa i l’Associació Memòria i Història de Manresa amb el suport del Memorial Democràtic i la Diputació de Barcelona.

Subscriu-te per seguir llegint