Luz Casal: «En el concert d’avui només vull que tothom gaudeixi del present»

L’emblemàtica veu de Luz Casal (Boimorto, 1958) donarà aquest divendres (22 h) el tret de sortida a la primera edició del festival Camins de Manresa que, entre el 10 i el 18 de juliol, programarà sis concerts a l’exterior del Palau Firal de la capital del Bages. L’artista gallega, coneguda per temes com Piensa en mi (1991), No me importa nada (1989) o Un año de amor (1991), torna a Manresa després de més de deu anys i un després d’actuar a El Vilar de la Duquessa de Cardona. I ho fa amb el seu últim disc: Me voy a permitir (2025). Deu cançons, de les quals cinc originals i cinc versions, que són un homenatge tant a les dones que li han estat referents al llarg de la seva carrera professional, com a ella mateixa en la seva faceta d’artista. "Estem en plena gira", diu Casal, "i cada concert el visc amb molta emoció".

La seva actuació obre la primera edició del Festival Camins…

Sí. Per a mi, actuar en festivals sempre és interessant, m’agrada i és per això que vinc a Manresa. Comparteixes cartell amb altres artistes i el públic té la possibilitat de comparar les actuacions.

I hi presenta el nou disc, «Me voy a permitir». D’on ve el títol?

Inicialment, el disc s’havia de titular Luz y Paz, perquè era un títol que representava a la intèrpret pura i, a la vegada, a la cantant que produeix i escriu. Però la ironia d’algunes cançons i la imatge del disc es plasmaven millor en Me voy a permitir i vaig tenir la certesa que l’havia de canviar.

És cert, aleshores, que «Todo cambia»?

Totalment. Vaig incloure Todo cambia per homenatjar la veu argentina de Mercedes Sosa, però també perquè la lletra és un clar reflex del nostre present.

Originalment, el disc havia de ser un àlbum de versions…

Sí. La meva primera pretensió era fer un àlbum de versions, de cançons compostes per dones o conegudes mundialment a través de la veu d’una dona. Mercedes Sosa n’és una.

I Amália Rodrigues?

Per a mi, ella és un referent, i per això en canto Lágrima.

Al disc destaca «Ella», una col·laboració amb Carla Bruni…

Aquesta cançó la vaig escollir no només pel so de la seva adaptació al castellà, sinó perquè Charles Aznavour parla del seu amor cap a una dona; cantar sent dona una cançó d’amor a una altra dona m’ha portat a expressar un desig que jo no he sentit mai.

És la música una manera de viure noves experiències?

De fet, canto Bravo perquè és una cançó que expressa un sentiment que no havia cantat mai.

El disc inclou diversos gèneres musicals. Se sent més còmoda amb algun en concret?

No. Si em sentís més còmoda amb un, aquest tindria una presència més gran. El gènere d’una cançó depèn de la temàtica, del que vulguis expressar. No totes les cançons poden pertànyer a tots els gèneres.

Un exemple?

Parece ser no podria ser una balada.

Parece ser és una cançó molt política. Què vol transmetre?

De vegades, les cançons obren per elles mateixes una porta i tu has de deixar que es manifestin. «Parece ser que hay incendios / devorando las casas» parla dels incendis, com els de Galícia i «Parece ser que se miente mucho más que se habla» és una realitat de la nostra societat.

Li va ser difícil d’escriure?

No. Pràcticament tota la música la vaig fer en un hotel de Barcelona juntament amb el Toni Carmona i la meitat de la lletra —un seguit de titulars de fets que succeeixen al meu voltant i que, com a persona sensible, m’afecten— la vaig escriure al mateix moment.

Cinc de les deu cançons del disc, com «Parece ser», són originals. Quan sorgeix la idea de no fer només un disc de versions?

Com acabes de dir, les idees sorgeixen. El mateix verb ho defineix. La idea d’una cançó apareix i no la raones fins molt de temps després. No hi ha res més que necessitat quan es fan cançons noves i no hi ha cap més propòsit que aquesta voluntat.

És també aquesta necessitat la que li ha permès «ser mediocre, / macarra, prepotente, chabacana y vulgar»?

Per a mi és una manera de mostrar aquells aspectes que sempre s’amaguen; crec que complementa tot allò que ja he mostrat. És un acte de sinceritat.

El públic de Manresa veurà aquesta sinceritat?

El meu objectiu amb el concert d’aquesta nit és deixar bon sabor de boca a tots els involucrats. Tinc una llarga trajectòria professional i tot i que l’experiència es guanya i s’acumula, per a mi cada actuació és única. A Manresa només vull que tothom gaudeixi del present.

Festival camins: concert de Luz Casal

• Lloc: Exterior del Palau Firal de Manresa
• Dia i hora: avui, a les 22 h. Obertura de portes i de la zona village a les 19 h
• Entrades: de 45€ a 60€. Disponibles a les taquilles del Teatre Kursaal i a festivalcamins.cat

L'entrada inclou, a les 20 h, a la zona Village, el concert de la bagenca Àuria Franch

Subscriu-te per seguir llegint