Una fórmula d'èxit: cinc anys de Broadway a Manresa

Un focus il·luminava els músics. Fani Fortet a la percussió, Carles Ratera al contrabaix i al baix elèctric i Dídac Flores al piano. Els camerinos del Kursaal es projectaven al teló i, a la gran cortina, hi sortia una magdalena. La Clara Badia i la Gina Gonfaus van bufar una espelma: Nit de Musikaals celebrava els cinc anys.

Idea de Jan Buxaderas, Gonfaus i Badia, la Nit de Musikaals va pujar per primer cop als escenaris el 2022. Amb Dídac Flores com a director musical, David Pintó de director escènic, Sílvia Sanfeliu d’ajudant de direcció, l’èxit de les edicions anteriors ha consolidat la proposta com una de les més esperades de la cartellera anual. Ahir, repetint l’elenc de l’edició anterior, la Nit de Musikaals va tornar a omplir la sala gran del teatre Kursaal.

Entre bambolines, la càmera perseguia a Badia, Gonfaus, Aina Serra, Maria Palazón, Ferran Soler, Bernat Barat, Pedro da Costa i Ran Valdívia. És Birdman, però al Kursaal. Fins que, de cop, el Broadway que només s'havia pogut veure del teló, va aparèixer a l’escenari. "Gràcies per ser-hi", deia Flores a l’audiència. Que comenci l’espectacle.

Aquesta nit i prou, cantaven els intèrprets, deixant clar que, tot i que potser els agradaria, el cànon a vuit veus només es podria sentir ahir. Be Our Guest i deixa’t portar per la màgia de Bibbidi-Bobbidi-Boo amb el medley de 13 cançons de Disney, un dels clàssics de la nit que, als qui repetien com a espectadors, ja els era familiar. Els intèrprets es van posar al servei de què requeria cada cançó, però això no els va impedir permetre’s alguna llicència poètica: el Circle of Life d’El rei Lleó es va tancar envoltant a Flores, encarregat dels arranjaments que fan possible la Nit de Musikaals. Que no hi hagués solistes i que entre ells es cantessin "ser part del teu món / m’ha fet canviar del tot" no va ser casualitat.

Com si haguessin previst les expectatives que hi havia entre el públic (que potser ho van fer, perquè les entrades estaven exhaurides), van cantar un recull de Frozen que clamava a ple pulmó "per primer cop des de fa segles / hi haurà música al jardí. / Per primer cop des de fa segles / ballaré fins al matí". A la platea es van sentir ovacions i, amb un fort aplaudiment, va comemçar una breu pausa musical: jazz.

Tamborets i moviments de maluc van transportar el talent local de Chicago a Nova York de la mà dels compositors Kander i Ebb i, abans de donar pas a clàssics com El mag d'Oz, El fantasma de l'òpera o Esmorzar amb diamants—perquè això sempre agrada a tohom—, els nois van estar a l'altura d'un dels treballs d'Hèrcules amb una cançó èpica; a les noies, se'ls en va cedir una d'amor: I won't say (I'm in love); el públic, en canvi, sí que ho estava. Apujant el teló i deixant tot l'escenari al descobert, Yentl, Matilda, Billie Elliot, Els Miserables i Ragtime van ser la banda sonora d'una suite dedicada als pares que, a alguns, els va fer plorar.

Però la Nit de Musikaals volia acabar recordant el seu origen. Cantant "casa meva no és massa gran, però és suficient per mi" deixaven clar que, a l'espectacle de Manresa, encara li queda una llarga vida per seguir "desafiant la gravetat" (tant o més que l'agut de Dídac Flores). Perquè Manresa no és Broadway, però, per una nit, s’hi pot assemblar.

Subscriu-te per seguir llegint