"El concert de Cardona ha estat especial, tant pel públic com per l'entorn natural"

No va ser una nit més a l'oficina. Santiago Auserón es prodiga poc als escenaris i quan ho fa, assegura, és perquè té ganes de compartir la seva llarga experiència musical amb el públic. A Les Nits de la Duquessa de Cardona, el músic aragonès, llegenda del pop espanyol, va demostrar una gran forma escènica malgrat els 71 anys que diu que té la seva biografia. Sobri però alhora lliurat al joc, introspectiu però alhora contagiós de la seva joie de vivre, Auserón va fer les delícies de les 250 persones que omplien la pèrgola del Vilar de la Duquessa.

En acabar el concert, Auserón i la seva banda (La Academia Nocturna), van compartir sopar amb els assistents, als quals va regalar somriures i salutacions.

Amb un voluntariós català (fa dues dècades que viu a cavall de Barcelona, L'Escala i Madrid), en el qual l'instrueix, va dir, la seva nòvia badalonina, Auserón va repartir elogis al festival cardoní i a la "lleialtat" d'un públic que, malgrat l'escàs ressò comercial del repertori, va acompanyar-lo de bracet en el seu viatge per la fusió, el ritme i la poesia.

El públic s’ho ha passat molt bé, però feia l'efecte que a l'escenari encara s'ho passaven millor.

El que faig és intentar-me mantenir en el grau de concentració adequat per explicar les cançons com han de ser explicades. Afortunadament, estic acompanyat d’una banda que m’impulsa en cada frase, en cada paraula, i això ho fa tot fàcil per sentir que tot el que faig arriba al públic perquè em retorni certa energia. Crec que ha estat un bon concert.

I també especial?

Sí, i en diversos sentits. Primer, perquè un reducte tan selecte de gent i en un mitjà natural immens i igualment selecte és una cosa excepcional. El públic estava molt atent i els músics, molt concentrats. La veritat és que darrerament cada vegada que ens trobem sabem que hem de tocar bé perquè tot valgui la pena. He tingut moments dolents. Ara fa més o menys un any estava molt esgotat. I he decidit que només sortiré a l’escenari quan tingui ganes de veritat de construir alguna cosa bona en el contacte amb el públic.

El temps passa, però la seva veu sembla millorar amb els anys.

Jo sóc un roquer del carrer que segueix l’exemple dels músics de jazz que m’acompanyen, que m’inciten a acostar-me a la precisió en la definició de l’emissió tímbrica i de la frase, i també de la llibertat, perquè aquesta precisió no sigui un corsé, que no impedeixi volar melòdicament.

Què l’impulsa encara a pujar a un escenari, a fer música?

És la relació amb els músics i també la necessitat d’imaginar noves cançons. De vegades, em sento cansat i penso: ho deixo. Però després reflexiono, perquè la veritat és que no puc viure sense inventar noves cançons i lliurar-les a la gent; ja sigui molta o poca, això m'és ben igual.

De Cuba viatja ara a Grècia.

Sí, tinc un projecte grec, que ja vaig adaptar fa un parell d'anys, i que enguany tornarem a dur als escenaris. Però el meu compromís creatiu actual està amb aquesta banda, amb la qual hem fet un nou disc gravat als estudis Music Lan d'Avinyonet de Puigventós.

Visitar musicalment els grecs per a un doctor en Filosofia és com tornar als orígens?

És que és un cercle que no es tanca mai. El món actual està tendint a esquemes de pensament derivats de la matemàtica, la cibernètica, el càlcul... i la filosofia grega antiga manté una certa relativitat respecte d’aquesta lògica. Crec que és bo tornar al pensament grec antic per tenir una perspectiva més amplia. Des d’un punt de vista musical actual, jo percebo en la cançó contemporània grega una quantitat d’influències al·lucinant que ens connecten amb la Mediterrània oriental. I no són coses gratuïtes, sinó que estan latents en la nostra manera de cantar i de sentir les cançons. Això és el que vull: contribuir al fet que certs elements, diria que el mateix que he fet amb Cuba, es facin compartibles, elements que ja estan latents en la nostra sensibilitat. La nostra percepció de les cançons, a tota la Península Ibèrica, ha de tenir dues ales: una fins a la Mediterrània oriental i l’altra fins al nou món. Fixa't en les cançons catalanes més antigues, que ja heretaven influències de Bizanci i de Grècia.

Què significa per a l'Auserón d'avui Radio Futura? Un record d'adolescència?

És un record que està relativament present. Allò va ser una mena de joc, que llavors crèiem intranscendent, que de cop va connectar amb una majoria social. Al cap del temps la veritat és que he après a mantenir-hi molt respecte.

Subscriu-te per seguir llegint