Els noms i cognoms dels 917 manresans i manresanes morts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista

El 2006, Joaquim Aloy, Ramon Fons i Pere Gasol, van signar un web al portal memoria.cat que recollia els noms i cognoms de 758 manresans i manresanes que van perdre la vida a causa de la Guerra Civil, la repressió franquista i la deportació als camps nazis. Ara, vint anys més tard i coincidint amb la commemoració del 90è aniversari de l'inici de la contesa (el 18 de juliol), els tres autors han actualitzat el treball amb un nou llistat que des d'avui es pot consultar clicant aquí (www.memoria.cat/morts). L'objectiu del treball és clar: "recuperar uns noms sovint esborrats de la memòria col·lectiva".

Les noves llistes, expliquen, "incorporen un nombre força més elevat de noms que les publicades ara fa 20 anys: 159 persones més". Es tracta d'una relació que s'anirà ampliant a mesura que sorgeixin noves informacions i que sempre serà provisional. Fins ara es recullen 917 víctimes mortals, de les quals 813 estaven domiciliades a Manresa i les altres 104 hi van néixer però residien a d'altres municipis. Per primera vegada, també, el treball ofereix "dades sobre els manresans morts els primers mesos d'exili i sobre els refugiats de guerra procedents de diferents indrets de l'estat espanyol que troben la mort a Manresa".

Com remarquen els autors, la xifra de 813 manresans i manresanes domiciliats a la ciutat (com la dels 758 de fa dues dècades) "supera el 20 per mil de la població de Manresa de l’any 1936 (36.478 habitants)", una xifra "esfereïdora que ens hauria d’obligar a treballar perquè mai més es pugui tornar a produir una barbàrie com aquesta al nostre país".

Les 813 víctimes domiciliades a Manresa

D'aquests 813 manresans i manresanes, 525 són morts o desapareguts al front de guerra; 104 van ser assassinats a la rereguarda republicana; 3 moriren a Barcelona en els enfrontaments dels Fets de Maig de 1937; 35 foren víctimes dels bombardeigs franquistes a Manresa; 5 foren assassinats a l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat; 3 persones moriren per l'explosió de bombes abandonades sense esclatar; 30 foren executats pel règim franquista; 24 moriren en presons o camps de concentració franquistes i 19 als camps de concentració nazis. Tot i que la major part de les víctimes eren homes, cal assenyalar "el cas de tres monges assassinades (dues dominiques i una religiosa de la Divina Pastora) en la repressió al cantó republicà; de 12 dones i 6 infants morts a causa dels bombardeigs aeris sobre Manresa i de 13 dones i 13 infants entre els refugiats de guerra".

Les noves llistes que s'incorporen a l'estudi són la dels refugiats de guerra que venien de diferents llocs de l'estat fugint de l'exèrcit franquista i van trobar la mort a Manresa (37) i la dels manresans morts els primers anys d'exili (28). Aquesta segona relació és la que, com apunten els autors, té més marge de creixement perquè "encara queda molta recerca pendent sobre l'exili"

Una crida a la col·laboració

El renovat web de l'Associació Memòria i Historia de Manresa està concebut com un treball de recerca obert que s'anirà ampliant a mesura que sorgeixin noves informacions. Per aquest motiu, l'entitat fa "una crida a la col·laboració, especialment dels familiars de les víctimes i de qualsevol persona que disposi de dades que puguin ajudar a esmenar o completar les relacions de noms i cognoms". La informació s'ha d'enviar al correu de l'Associació Memòria i Història de Manresa: memoria@memoria.cat

Subscriu-te per seguir llegint