Santiago Auserón meravella a Cardona

Amb tant cartell de festival d’estiu amb cromos repetits, la presència aquest divendres a Les Nits de la Duquessa de Santiago Auserón era tant una delícia d'estiu com, si ho volen, una provocació. Amb més de quaranta anys d’una trajectòria sempre inquieta (i amb gairebé tants anys d'absència incomprensible a la Catalunya central), Auserón és una enciclopèdia viva del creuament de camins de la música popular. De la riba del Mississippi a la Mediterrània oriental, amb parada i fonda a la seva estimada Cuba, Auserón ha explorat el mestissatge amb una mirada artística sempre escrutadora i amb un llenguatge poètic que revela una intel·ligència musical i literària molt per sobre del que és habitual. Auserón no és radiofórmula ni hit d’estiu, convençut com està que la música té cert poder telepàtic que es transmet per contacte molt directe, com va repetir anit a Cardona.

A la pèrgola del Vilar de la Duquessa, Auserón va convidar els 250 assistents (entre els quals, una nodrida representació juntaire, amb Ramon Tremosa i Jordi Martí al capdavant), impedits pel protocol a deixar-se arrossegar pel ritme, a un llarg recorregut per les músiques del món, del rhythm & blues, al jazz, el soul (i bolero-soul) i la música caribenya en una exhibició, no només de talent que no s’esgota malgrat el pas dels anys, sinó també de presència escènica i, sobretot, de generositat.

Acompanyat de la seva banda actual, La Academia Nocturna (Viçenc Solsona -guitarra-, Isaac Coll -baix-, Gabriel Amargant -saxo i clarinet-, Pere Foved – bateria- i David Pastor -trompeta), Auserón va submergir-se en l’estimulant repertori del seu alter ego, Juan Perro, interpretant Quemando caña, La última rosa, El forastero, Gibara (amb tour no gens turístic per la Cuba oriental), Collar de cuentas, Los inadaptados (deixant moltes ganes de recuperar The Misfits, de John Huston), No más lagrimas, Magnolia (la cançó del seu confinament), Aire, Río Negro i el “funk celtiber” d’Extraños deseos.

Va tenir temps de presentar tres temes del seu nou treball amb La Academia Nocturna, que assegurava estrenar en la nit cardonina: Balada de un tenor afligido, La travesía i Nuevo Mundo, que el públic es va esforçar a corejar mentre la banda exhibia virtuosisme a l’escenari.

Va deixar per al final el que per a qualsevol cantant seria l’eix troncal del repertori, el desig adolescent de Radio Futura, interpretat, ja amb l’edat, “in a different way”, com ho va presentar, un bis deliciós i celebrat, amb l’últim tema escrit per la banda, El pájaro azul, a més d’El canto del gallo i, com a colofó, Semilla negra.

Després de més de dues hores de concert, Auserón va tenir encara amabilitat per repartir selfies i salutacions al públic que va compartir sopar amb els músics a la plaça del vilar.

Podrien haver nits de festival d'estiu més rodones, sí, però tal vegada ja no serien al Bages

Subscriu-te per seguir llegint