Queen torna a la vida al Festival Camins de Manresa

Vestit de reina d'Anglaterra amb la tradicional capa d'ermini i corona, el cantant argentí Pablo Padín, ja completament mimetitzat amb Freddie Mercury -pantalons blancs, tors al descobert- interpretava Don't Stop Me Now, la cançó del segon bis que tancava un concert de gairebé dues hores amb el públic ja aixecat de les cadires, movent malucs i picant de mans per ovacionar la que és, per a molts, si no la millor, una de les millors bandes de tribut a Queen. Expliquen ells mateixos que la intenció dels seus concerts és que els espectadors "sentin" que veuen a Queen a l'escenari. I, en el concert de diumenge a la nit a l'irreconeixible Palau Firal de Manresa ho van aconseguir en molts moments. Es respirava Queen no només perquè la interpretació musical ho transmetia (amb l'exhibició de virtuosisme del guitarrista Dani Marcos/Brian May i la poderosa veu de Padín) sinó per l'actitud i la posada en escena, tremendament fidel a l'original. El concert de God Save the Queen tancava, diumenge a la nit, el primer cap de setmana de concerts del Festival Camins de Manresa que ha reunit, en les tres actuacions (Luz Casal, Joan Dausà i el tribut), 6.400 espectadors.

La banda argentina, formada el 1998, va anar per feina des del minut zero, interactuant amb el públic en anglès -per no trencar cap convenció- a través de concises frases com 'Hello Manresa' en un concert que començava amb One Vision i que va recórrer el més granat i popular de la discografia del grup londinenc. El públic estava guanyat des de l'inici i els argentins van fer exactament el millor que saben fer sense necessitat de despentinar-se per emocionar la parròquia: interpretar al peu de la lletra com recorda la memòria col·lectiva els hits de Mercury i companyia, i fent-ho desplegant un calc dels característics moviments i de les filigranes vocals del líder de Queen. Està tot estudiat i memoritzat al mínim detall. Pensin que els 'tirorero', les icòniques improvisacions de Mercury que van recollir els 1.800 espectadors del Palau Firal com una única ànima en temes com Under Pressure, farien que el líder de Queen es tragués el barret (o la corona) si avui assistís a un concert de God Save the Queen.

L'íntima interpretació de Who Wants to Live Forever (ara els mòbils, a més de gravar constantment, són els encenedors dels vuitanta) va donar pas a la popular I Want to Break Free que, cantada pel públic i la banda, va suposar el primer gran punt d'inflexió del concert: el tema es va saldar amb una gran ovació (una altra) i amb alguns espectadors (pocs, encara) que ja van sortir de la platea per ballar als marges del recinte. Perquè, com segur que va pensar més d'una o dues, és gairebé un pecat només poder moure l'espatlla quan sona, per exemple, Now I'm Here (amb el característic riff de guitarra de Marcos/May) que va acabar amb el puny alçat de Padín, en un gest recordadíssim de Mercury. Les balades Love of My Life i l'acústica Is This The World We Created...?, amb Padín i Marcos (minuts després que el guitarrista es lluís sol a l'escenari) van portar, com feia Queen a meitat dels seus concerts, a un popurri de clàssics de rock and roll ja amb la banda reunida a primera fila, amb el baixista, Ezequiel Tibaldo en calça curta i el bateria Matías Albornoz amb pandereta, per interpretar temes com (You're So Square) Baby I Don't Care", Hello Mary Lou o Tutti Frutti. Era el moment de distensió per al gran moment de la nit amb Padín als teclats i l'espectacular Bohemian Rhapsody.

Amb un 'Are you ready to dance?', la banda va convidar (finalment) al públic a aixecar-se de les cadires. I va semblar que els seients cremaven. Feia una hora i vint minuts que havia començat el concert i amb Crazy Little Thing Called Love, el cover Big Spender i l'arxiconeguda Radio Ga-ga ja no hi va haver aturador. Amb tothom dret, la banda abandonava per primer cop l'escenari per retornar moments després, aclamada amb crits i aplaudiments pel públic, per fer l'esperadíssim triplet de la nit: We Will Rock You, Friends Will Be Friends i We Are the Champions. La cirereta del segon bis, Don't Stop Me Now, rematava una nit de samarretes i fans de Queen. Que s'ho van passar pipa.

Abans del concert a l'escenari gran, la banda manresana Riner, liderada per una veu femenina, Maria Campabadal, que va publicar l'any passat el seu EP debut, Itinerari, va oferir una potent actuació al Village amb l'estrena d'un tema inèdit.

Subscriu-te per seguir llegint