Qui eren Lluís Rodó, Ramon Lluch i Antonio Fernández?

Unes memòries escrites, un certificat de defunció i una trobada amb un fill d'un exiliat manresà a França. Tres elements que van ser els detonants per dibuixar i conèixer les trajectòries vitals de tres manresans, Lluís Rodó Badia, Ramon Lluch Plans i Antonio Fernández Martínez, que van viure i van patir la Guerra Civil espanyola des de diferents angles. Unes històries de guerra i exili que l'Associació Memòria i Història de Manresa ha reunit en tres webs del portal memoria.cat i que signa, després de tres anys de feina, el docent i historiador Jordi Pons Pujol, membre de l'entitat. Les noves webs s'activaran aquest dimecres al vespre.

L'acte, que coincideix amb el 90è aniversari de l'inici de la Guerra Civil espanyola, porta per títol "Tres vides, una guerra" i es farà a les 7 de la tarda a la Sala Petita del Teatre Kursaal de Manresa. Hi intervindran Joaquim Aloy, membre de memoria.cat, que exposarà el context històric del moment; l'autor de les webs, Jordi Pons, que explicarà els itineraris dels tres protagonistes; i els familiars, que explicaran en primera persona com van descobrir la història dels seus avis o pares. En el cas de Lluís Rodó participarà la seva neta Montse Rodó i una de les seves besnetes, Sara Villarta. Quant a Ramon Lluch, parlaran del seu avi Xavier Lluch i Joan Carles Lluch (alcalde de Rajadell). Finalment, com apunta Pons, el periodista francès Fernando Malverde, ell mateix fill de manresà exiliat, s'encarregarà d'explicar la trajectòria d'Antonio Fernández amb la presència de les seves tres filles, vingudes de Tolosa.

Els protagonistes

Lluís Rodó Badia, nascut a Terrassa, estava lluitant al front d'Aragó quan se li va oferir l'oportunitat de formar part de la companyia de Teatre al front de la 31a Divisió, una experiència de teatre de trinxera i popular molt desconeguda. Al final de la guerra va patir els camps de concentració franquistes. Com explica Pons, Rodó Badia va deixar unes memòries escrites que va rescatar la seva neta, Montse Rodó i que es transformaran en unes memòries il·lustrades a càrrec de la seva besneta, Sara Villarta. Les editarà el Memorial Democràtic l'any que ve.

Ramon Lluch Plans, nascut a Manresa i militant del POUM local, va viure tota la guerra al front i va patir la retirada republicana cap a França. Dels camps de concentració francesos en va sortir per treballar obligadament en les companyies i grups de treballadors estrangers al servei de França. Després fou forçat a treballar pels ocupants alemanys dins l'Organització Todt en les obres de fortificació del Mur de l'Atlàntic, que havia d'impedir el Desembarcament de Normandia. Lluch va morir com a mà d'obra esclava a l'illa anglonormanda de Jersey el 1942. Els seus familiars, que l'únic que van saber durant anys és que havia mort a França, van localitzar fa ni dos mesos on està enterrat actualment el seu avi després d'una recerca que es va iniciar, com diu Pons, amb el certificat de defunció de Ramon Lluch trobat després de la mort de l'àvia.

Antonio Fernández Martínez, fill d'immigrants andalusos, va viure tota la seva infantesa i primera joventut a Manresa, on sent infant va ser testimoni de la proclamació de la República, el 18 de juliol i la repressió franquista, abans de desertar durant el seu servei militar a Melilla el 1943 i travessar cap a la França lliure i arribar a Tolosa de Llenguadoc, una ciutat "amb una extensa comunitat d'exiliats", apunta Pons. Antonio Fernández va viure fins a l'any 2025, quan va morir en aquesta ciutat a l'edat de 103 anys, no sense abans ser entrevistat pel col·laborador de l'entitat manresana Fernando Malverde, periodista francès, ell mateix fill de manresà exiliat. La història d'Antonio Fernández la van conèixer Pons per Malverde després de coincidir en unes jornades i esmentar "Manresa". Fernández, diu Pons, "encara conservava records de la proclamació de la República, el 1931 o de l'inici de la Guerra Civil". El manresà va ser un dels soldats de la Lleva del Biberó que van cridar a files "però no van mobilitzar".

L’acte acabarà amb el professor Pep Castilla, també membre de memoria.cat, i alumnat que explicarà l’experiència del viatge al camp nazi de Mauthausen per parlar de la transmissió de la memòria històrica a les noves generacions. L'acte l'organitza l'Associació Memòria i Història de Manresa, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Manresa, i és obert a tota la ciutadania.

Subscriu-te per seguir llegint