Lluís Riera Porta: "M’agrada descriure el moment precís en què es torça la vida"

Després de ser finalista dels premis Ciutat de Carlet amb Contes bruts (Neopàtria, 2023), el seu debut literari, i de guanyar l’onzè Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana pel thriller gòtic L'Escorxador (Clandestina, 2024), l’artesenc Lluís Riera Porta (1974) ha tornar a pujar al podi d’un altre guardó: Fúria s’enduia la setmana passada el V Premi Margarida Aritzeta - Vila de Creixell. La novel·la, negra, recupera els personatges marginals que sempre l’acompanyen: la filla d’una prostituta s’enamora del bateria massa impulsiu —i racista i homòfob i masclista— d’un grup de música amateur. Servint-se de les seves vivències com educador social i de la seva passió per la música, amb Fúria, que, com L’Escorxador, serà publicada a la col·lecció crims.cat de l'Editorial Clandestina, Riera es consolida com un dels escriptors en llengua catalana de novel·la negra contemporània.

Quan va començar a escriure Fúria?

Uns vuit mesos abans de publicar L’Escorxador i hi he treballat durant dos anys.

Per què va decidir presentar Fúria al premi?

Coneixia el concurs i vaig pensar que era molt escaient amb el gènere que escric. I, tot i que mai es perd del tot l’esperança, guanyar-lo va ser una gran sorpresa.

És un autor molt premiat…

Els concursos literaris tenen el gran benefici que garanteixen la publicació de les obres. Tots els autors tenim moments de dubte i guanyar un premi t’ajuda a creure en el teu treball, és un gran incentiu que dona sentit a la nostra feina.

Per què novel·la negra?

No m’ho he preguntat mai. Retrato els límits de l’ètica, on comença i on acaba la moralitat. M’agrada descriure el moment precís en què a les persones se’ls torça la vida. Però no em plantejo el perquè, escric per necessitat. Els meus personatges, perdedors i minoritaris, s’inspiren en les persones amb qui em relaciono en la meva feina d’educador social i, a més, encaixen molt amb el gènere.

Quins autors l’han influenciat?

Caterina Albert, per exemple, es veu molt a L’Escorxador, que és una novel·la més rural. A Fúria, que s’ambienta en un poble, es veu més el món marginal que descriuen autors del sud dels Estats Units, una literatura a la que estic molt avesat. 

A la sinopsi parla de "ferides d’una generació"...

Els protagonistes son víctimes d’una educació emocional nul·la, d’una societat homòfoba i racista i on la dona només pot ocupar el seu lloc. Sóc un àvid lector del white trash i en aquesta novel·la plasmo a personatges rudes i analfabets, víctimes d’un món sense oportunitats.

Fúria és…

Venjança.

Però sense fer judicis morals...

El lector és molt intel·ligent, no pretenc —ni cal— dir-li què està bé. Intento retratar les escenes tal com són. Penso que el millor és trobar l’adjectiu concret i reduir el vocabulari.

Com escriu?

De vegades es creu que la feina de l’escriptor és molt artística, però tot al contrari. És constància, assaig-error i picar pedra. Cada dia m’assec una estona a escriure, tant si em sento inspirat com si no.

Què tria: Educador social o escriptor?

Escriptor, sens dubte. Quan tinc una història entre mans hi penso tot el dia, el procés creatiu és el que més m’agrada. I quan escric sento que estic al lloc adequat.

A més, el protagonista també és un reflex de l’autor…

El protagonista masculí és el bateria d’un grup emergent perquè a mi m’apassiona la música. He tocat en grups com Chill Out i Sapo i, tot i que en totes les meves obres hi ha música, a Fúria, encara més.

Algun moment especialment difícil d’escriure?

He tingut molts dubtes. La coprotagonista és una noia, filla d’una prostituta, i m’ha costat escriure sobre sexualitat femenina. Quan parlo per un altre gènere sento que perdo autoritat, i he patit la síndrome de l’impostor.

I com se n’ha sortit?

Demanant ajuda i consell. Constantment.

Què espera dels lectors?

Sempre és un misteri. Fúria està escrita amb total honestedat i si el lector la troba interessant, millor. A la vida ja hi ha prou maldecaps.

Subscriu-te per seguir llegint