La recuperada història de tres manresans víctimes de la Guerra Civil emociona la Sala Petita del Kursaal

"Un acte de memòria, justícia i dignitat". Així definia Joaquim Aloy, fundador i membre de l'Associació Memòria i Història de Manresa, Tres vides, una guerra, l'esdeveniment que ha tingut lloc aquest vespre a la Sala Petita del teatre Kursaal. Amb pràcticament totes les cadires ocupades, familiars i amics de Lluís Rodó, Ramon Lluch i Antonio Fernández han recordat les vides d'aquests tres manresans, víctimes de la Guerra Civil i l'exili. L'acte, que ha servit per presentar els tres webs que l'associació ha dedicat a aquests tres manresans, l'ha conduït l'historiador i membre de l'entitat Jordi Pons i ha tingut també la participació del professor Josep Castilla, impulsor i coordinador del projecte pedagògic Manresa-Mauthausen en una trobada que ha recordat la importància de mantenir viva la memòria històrica.

El 18 de juliol (el 19 a Catalunya) farà 90 anys de l'esclat de la "llarguíssima i devastadora", en paraules d'Aloy, Guerra Civil espanyola; d'un conflicte que va causar "un immensíssim dolor a milers de famílies", tres de les quals es reunien, avui a les set de la tarda, al teatre de Manresa. Montse Rodó i Sara Villarta, neta i besneta de Lluís Rodó; Xavier i Joan Carles Lluch, nets de Ramon Lluch, i Fernando Malverde, amic de la família d'Antonio Fernández, pujaven a l'escenari per fer valdre la història oblidada dels seus familiars.

Lluís Rodó: El llegat d'un testimoni escrit

Montserrat Rodó ha sigut la primera a agafar el micròfon. El seu avi, Lluís Rodó havia deixat escrites les seves memòries. Però no va ser fins que, en un viatge passant per Comiols, lloc d'una batalla de la Guerra Civil, Montse Rodó va recordar que, aquest topònim, ja l'havia llegit en algun lloc. Va ser aleshores que la família Rodó es va bolcar per complet a recuperar la història oblidada de l'avi que havia lluitat al front. I es van endur una grata sorpresa: Lluís Rodó, que tocava el violí, va veure en el grup artístic de la 31a Divisió la possibilitat d'escapar de la guerra fent teatre. I així ho va fer. A la pàgina web que memoria.cat li ha dedicat, s'hi poden veure les fotografies i cartells dels espectacles que, fos a primera línia o a la rereguarda, aquest grup artístic va dramatitzar. Una història singular que, aquest any i gràcies a la seva besneta Sara Villarta, també present en l'acte, veurà la llum en forma d'àlbum il·lustrat. "Llegint les memòries em vaig posar a plorar", diu Villarta. El volum, que serà publicat pel Memorial Democràtic "vol acostar a la gent de la meva generació una Guerra Civil que, massa sovint, ens passa molt desapercebuda", afegeix. La web de memoria.cat dedicada a Lluñis Rodó es pot consultar aquí.

Ramon Lluch: D'un certificat de defunció a portar flors a la tomba

"L'avi Ramon va morir quan el nostre pare només tenia cinc anys", diu Xavier Lluch, i, des d'aleshores, a excepció d'un exili obligat, de Ramon Lluch no se n'havia sabut res. Fins al setembre de l'any passat. En un dinar els germans Xavier i Joan Carles Lluch, nets de l'exiliat, van descobrir que Jordi Pons treballava en la recuperació de la memòria històrica. I quina gran sorpresa que, quan li van dir a l'historiador el nom del seu desaparegut avi, Pons recordés haver-lo llegit en algun lloc. "Tot va anar molt de pressa", diu Joan Carles Lluch. Piulades de tuiter i molta recerca van acabar posant en contacte a la família manresana amb Martí Crespo, autor del llibre Esclavos de Hitler. Republicanos en los campos nazis del Canal de la Mancha (Editorial UOC, 2015), una obra on parla dels republicans que van fer treballs forçats en zones del Canal de la Mànega, com l'illa de Jersey. "Militant del POUM i amb la França ocupada, l'avi Ramon va ser enviat a l'illa britànica", continua Joan Carles Lluch. Un viatge al Canal va que va acabar conduint els germans Lluch fins a la tomba del seu avi, l'únic manresà conegut que va morir a causa dels treballs forçats sota el domini nazi. "Va ser com tancar un cercle", afirma Joan Carles Lluch, amb llàgrimes als ulls. "La recuperació de la memòria és construir ponts", afegeix. I, avui, se'n construïa un. La web de Lluch es pot consultar aquí.

Antonio Fernández: Desertar per republicà

Ferm defensor dels valors republicans, el manresà Antonio Fernández, que va morir l'any passat a l'edat de 103 anys, no va voler fer el servei militar franquista i, quan va veure l'oportunitat, va desertar. Aquí comença la seva peripècia francesa que acaba, com per a molts altres exiliats, a Tolosa de Llenguadoc. "Allà s'hi reunien tots aquells a qui no els agradava la Nova Espanya", explica el periodista Fernando Malverde, que va entrevistar a Fernández. Malverde, fill d'exiliat manresà i amic de la família de Fernández, explica que "n'hi havia tants, que fins i tot van construir un hospital per als refugiats que creuaven la frontera". Però la vida a l'exili no era fàcil. Azucena, Alba i Violeta Fernández, filles del manresà Antonio Fernandez i també presents al col·loqui, recorden la nostàlgia amb la qual el seu pare evocava la seva Espanya natal. Una nostàlgia compartida pel pare de Fernando Malverde el qual, després del seu exili, va voler ser enterrat a Olesa de Montserrat. La web d'Antonio Fernández està disponible aquí.

Tres vides, una guerra ha acabat amb la intervenció de Josep Castilla. El docent ha recordat la importància de transmetre el record i la memòria històrica, l'única manera, diu, de "dignificar uns valors democràtics que, actualment, tenim a l'UCI". Una transmissió que, des del Bages, es fa a través del programa Manresa-Mauthausen a partir d'un viatge que una seixantena d'alumnes, alguns dels quals presents a l'acte, realitzen per tal de familiaritzar-se amb els republicans catalans que van passar per camps de concentració.

El colofó de l'esdeveniment l'ha posat la Regidora de Cultura Tània Infante recordant, un cop més, la rellevància que té la tasca de difusió que l'Associació Memòria i Història de Manresa ha fet amb l'obertura de les tres pàgines webs dedicades aquests tres manresans, les vides dels quals van quedar estroncades per la guerra. Tres webs que, ja obertes, són de lliure accés, mantenint viu el record d'aquestes tres famílies.

Subscriu-te per seguir llegint