Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

A les persones d'Ampans no els cal un Príncep Blau

L'entitat celebra els 10 anys de tallers de teatre amb una funció que parla de la diversitat, els prejudicis i l'acceptació

L'obra, que portarà a 108 usuaris de la fundació a l'escenari, s'estrena aquest dijous al Teatre Conservatori de Manresa

"EuroInclusió", l'espectacle que la Fundació AMPANS va estrenar l'any passat, amb prop d'un centenar d'usuaris a l'escenari

"EuroInclusió", l'espectacle que la Fundació AMPANS va estrenar l'any passat, amb prop d'un centenar d'usuaris a l'escenari / Arxiu particular / AMPANS

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Mar Peñarroja Paz

Mar Peñarroja Paz

Manresa

"Una història que parla de diversitat, de prejudicis i d'acceptació". Així descriuen Dolors Garzón i Joan Barbé, responsables, juntament amb Laia Feliu, del projecte de teatre a la Fundació Ampans, El Príncep Blau, l'obra que 108 actors i actrius amb discapacitat intel·lectual i diversitat funcional portaran a l'escenari del Teatre Conservatori de Manresa aquest dijous (18.30 h). L'entrada és gratuïta.

El projecte va començar el 2004, arran d'uns tallers de teatre amb CaixaEscena, un programa de l’Obra Social "La Caixa". L'èxit de la proposta va portar a la Fundació Ampans a iniciar, sota la direcció de la manresana Teti Canal, unes classes de teatre per a els usuaris de l'entitat: el Taller de Teatre. Des d'aleshores, amb Dolors Garzón i Joan Barbé, els membres del taller de teatre d'Ampans han presentat una obra cada any —a excepció de l'aturada per la Covid-19— i han comptat amb la col·laboració d'artistes com Manu Guix, Roger de Gràcia, o la cantant Mone. Enguany, és el torn d'El Príncep Blau.

Cartell promocional de l'obra "El Príncep Blau", que la Fundació AMPANS estrena aquest dijous al teatre Conservatori de Manresa

Cartell promocional de l'obra "El Príncep Blau", que la Fundació AMPANS estrena aquest dijous al teatre Conservatori de Manresa / Imatge promocional

"El protagonista és rebutjat pel seu aspecte, i això ens permet reflexionar sobre una realitat que moltes persones han viscut en algun moment: ser jutjades abans de conèixer-les", continuen els responsables del projecte. L'obra, que ha tingut la participació del compositor i pianista manresà Manel Camp, culmina els 10 anys del projecte de teatre inclusiu de l'entitat que, enguany, torna amb un gran format.

Música, audiovisuals, interpretació i dansa i més de 100 artistes usuaris de Serveis Residencials i Centres Ocupacionals d’AMPANS a l'escenari que es troben per primer cop tots junts el dia de l'estrena. "No disposem d’espais d'assaig prou grans", expliquen, i les escenes i materials s'han preparat de manera independent. "Fem un assaig general previ, però amb un nombre més reduït de participants". Aquest assaig, que es va fer el dia 7 de juliol i que va servir de preestrena del projecte, es fa cada any aprofitant l’espai del Teatre Casal Cultural d’El Casino de Sant Fruitós de Bages, cedit gratuïtament per l’Ajuntament i "indispensable pel projecte", afegeixen.

Els preparatius de la funció van arrancar a principis d'any, moment en què els artistes van començar a treballar la interpretació, l'expressió corporal, la dansa, la música i l'audiovisual d'un espectacle que és, a més, "molt transversal", diuen Barbé i Garzón, i on hi han participat tant usuaris com professionals tant de l'àmbit artístic i tècnic com personal de suport i servei ocupacional. Tot i que l'organització ha resultat complexa, els responsables prefereixen no parlar de dificultats sinó de reptes: "La clau és adaptar el projecte perquè tothom hi pugui participar i trobar-hi el seu espai". Creativitat, flexibilitat i moltes hores que fan valdre un projecte que, per a molts, "és un dels moments més esperats de l'any", asseguren.

Per aquesta edició, a més, amb motiu de la commemoració dels deu anys del projecte, s'ha escollit una obra que representa els valors de l'entitat "un dels moments més emocionants de la representació és quan la història deixa de parlar del príncep i ens adonem que el veritable problema no és ser diferent, sinó els prejudicis dels altres", expliquen Garzón i Barbé. Un Príncep que connecta tant amb el públic com amb els artistes i que desdibuixa la frontera que els separa, tant dalt com fora de l'escenari.

"Hi ha molts nervis", diuen, a un dia de la representació. Per als responsables del projecte teatral, el més bonic de la proposta "és veure com els qui al setembre gairebé no volien pujar a un escenari, acaben actuant davant centenars de persones". Un públic que, s'espera, gaudeixi de la funció, però, sobretot, que surti el teatre amb una reflexió: "que una societat més inclusiva és també una societat millor per a tothom", afirmen. En cas de ser així, sentiran "que tot l'esforç d'aquests mesos ha valgut la pena".

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents