Qui era Ramon Lluch? L'únic manresà conegut que va morir com a treballador forçat del III Reich

Fill de Manresa, aficionat a l'excursionisme i treballador de la Fàbrica Nova i afiliat al POUM, Ramon Lluch Plans es va convertir, durant els anys que va estar al front, en un dels comissaris polítics de la 32a Divisió de l'Exèrcit Republicà. Però amb la victòria franquista i l'esclat de la 2a Guerra Mundial, el destí de Ramon Lluch va quedar en mans de Hitler. El 1949 a la família Lluch els arriba un certificat de defunció. I, de l'avi Ramon, no se'n torna a saber res més. Dimecres, i després de no poca recerca, Xavier i Joan Carles Lluch, alcalde de Rajadell, explicaven al públic de la Sala Petita del Kursaal, la història del seu avi: L'únic manresà conegut que va morir com a treballador forçat del III Reich. L'acte, organitzat per l'Associació Memòria i Història de Manresa, va comptar amb la participació del fundador i membre de l'entitat Joaquim Aloy, i va servir per presentar una pàgina web a memoria.cat dedicada a Ramon Lluch Plans, que signa l'historiador i també membre de l'associació Jordi Pons que, oberta a tothom, en recupera el record.

Tot va començar amb una carpeta blava de plàstic. "La nostra àvia Júlia va morir el 2001 i, entre les seves coses, vam trobar aquesta carpeta", diu Xavier Lluch, net de Ramon Lluch. Aquella carpeta custodiava les postals que Júlia Navarro, la dona del sindicalista, havia rebut des de la partida del marit a l'exili, i el certificat de defunció de l'avi Ramon on apareixia un topònim rellevant: Saint-Hélier, a l'illa de Jersey. "Sempre havia tingut una gran inquetud per l'avi", continua Xavier Lluch. Què se n'havia fet?

Ramon Lluch va exiliar-se a França després de la victòria franquista quan el seu fill, Jordi Lluch (pare del Xavier i del Joan Carles), només tenia dos anys. Ramon Lluch moriria tres anys després. "El que sí que ens havia explicat l'àvia és que havia intentat, en nombroses ocasions, creuar la frontera", diu Joan Carles Lluch. Aquests intents de tornar-se a veure daten de 1939 quan Ramon LLuch treballava per la 51 CTE a Le Nouvion (Aisne, França), en una de les Companyies de Treballadors Estrangers constituïdes pel govern francès per treure profit de la mà d'obra exiliada. "Sabem que el germà de la Júlia havia arribat a veure a l'avi Ramon durant la seva estada a França", diu Joan Carles Lluch, "i la nostra àvia ens explicava que, a l'avi Ramon, el seu cunyat l'havia banyat al riu, ple de polls, de la penúria en què es trobava". Malgrat els esforços, "l'últim intent de retrobar-se va ser fallit", diu Joan Carles Lluch.

Però aquells viatges truncats havien d'acabar acomplint-se. Un dia, dinant a Cal Pistol, a Fonollosa, va sortir a la conversa el nom de l'historiador Jordi Pons. "Vam quedar en un local del Passeig i vam començar a intercanviar informació", continua Xavier Lluch. En aquella trobada, Pons, que ja havia estat recollint informació, va mostrar al net de Lluch el padró, l'arbre genealògic i, sobretot, un record: l'historiador manresà havia llegit el nom de Ramon Lluch en una obra de Martí Crespo: Esclavos de Hitler. Republicanos en los campos nazis del Canal de la Mancha (Editorial UOC, 2014). Aleshores, Pons, "ens va passar una fotografia de la plana 111, on sortien els noms dels republicans que havien fet treballs forçats per Hitler", explica Xavier Lluch. Després de dies pensant en com contactar-hi, Xavier Lluch va optar per escriure una piulada a tuiter mencionant a l'escriptor: "al cap de dues hores em va respondre: Què em dius?". Dues setmanes després es trobaven i començava un viatge que havia de portar a Xavier i Joan Carles Lluch fins a la tomba del seu avi que, enviat a l'illa de Jersey després de l'ocupació nazi de França, és el primer manresà conegut mort com a treballador forçat del III Reich.

"En aquest moment només sabíem que havia mort a Saint-Hélier, a l'illa de Jersey", continua, "no sabien ni si l'havien enterrat". Buscant per internet, però, troben una pàgina web: Find a grave (troba una tomba, en anglès), on apareixia un mausoleu a Huisnes-sur-Mer, prop del Mont Saint-Michel, a França. I els germans Lluch volen cap al Canal de la Mànega. Allà, en una tomba pròpia amb el seu nom escrit, Xavier i Joan Carles Lluch troben l'avi. "Estava a la zona estrangera. Era el número 3", explica Joan Carles Lluch d'un cementiri on també hi havia enterrats, amb la inscripció "un soldat alemany" pràcticament dotze mil persones. "I, entre totes aquestes tombes anònimes, la de Ramon Lluch, recordat amb el seu nom i cognom", continua Joan Carles Lluch.

"Una història increïble", diu Xavier Lluch, que valora no solament la sort que hi hagi persones que es dediquin a recuperar la memòria històrica sinó, també, tota la feina que queda per fer. Ningú sap, encara, qui són els altres dotze mil soldats que descansen, sense nom, al Mausoleu de Huisnes-sur-Mer.

Subscriu-te per seguir llegint