Qui era Lluís Rodó? Un dels pocs testimonis del teatre de campanya durant la Guerra civil

Nascut a Terrassa, la història familiar de Lluís Rodó Badia continua viva a Manresa amb, entre d'altres, la Montse Rodó, la seva neta, i la Sara Villarta, la seva besneta. Mare i filla amb la resta de familiars van recuperar la seva trajectòria vital a partir d'unes memòries que ell mateix va deixar escrites. Dimecres, les van compartir en un acte a la Sala Petita del Kursaal organitzat per l'Associació Memòria i Història de Manresa. La trobada, que va comptar amb la participació del fundador i membre de l'entitat Joaquim Aloy, va servir per presentar una pàgina web a memoria.cat dedicada a Lluís Rodó Badia que ha creat l'historiador i també membre de memoria.cat Jordi Pons i que servirà per mantenir viu el record de Rodó.

"Aquest volum, Llibre Família Rodó Puigoriol, ens el van regalar els meus avis quan van fer les noces d'or, el 1989. El matrimoni feia cinquanta anys perquè es van casar just quan el meu avi va tornar de la guerra i abans d'enviar-lo a fer el servei militar, a Lugo", explica Montse Rodó. Parla de les memòries de l'avi que, des del seu naixement fins als anys 50, retraten la seva experiència a la guerra i la postguerra. "Jo en aquell moment me'l vaig llegir, però no vaig parar-hi tanta atenció", continua Montse Rodó. Però el relat de l'avi estava lluny de quedar en l'oblit. Va ser durant una excursió a Comiols quan, a la muntanya de Sant Corneli, Montse Rodó va recordar que, aquest topònim, l'havia llegit a les memòries de l'avi.

"Va ser molt emocionant", diu, "vaig llegir-me'l tot sencer", "i unes quantes vegades", afegeix la seva filla, Sara Villarta. Mobilitzant a tota la família, la Montse Rodó va decidir que calia ampliar i completar la informació que havia transcrit l'avi que, durant els anys de la guerra, explicava una història singular: es va convertir en actor del Grup Artístic de la 31a Divisió de l’Exèrcit de l’Est. Cridat a files l’abril de 1937 i després de fer la instrucció a Tortosa, va ser nomenat sergent provisional i destinat al front d’Aragó, als sectors de Siétamo i Osca. Aquesta primera experiència, marcada per la mort i les bombes, no va ser fàcil. Però Rodó, diu, va tenir sort: sota la direcció d'Elisard Sala, i gràcies als seus coneixements com a músic, "tocava el violí", afegeix Villarta, va ser seleccionat per formar part del Grup Artístic de la 31a Divisió de l’Exèrcit de l’Est.

La història del teatre de trinxeres va fascinar a la seva neta "i em vaig posar a buscar informació". Però, com bé va dir el docent i membre de l'Associació Memòria i Història Jordi Pons, "del teatre al front, pràcticament no en queden vestigis". De fet, a part del testimoni de Josep Reniu, amic i company de Rodó, les memòries del terassenc són l'únic record que n'ha sobreviscut. O pràcticament. La curiositat de Montse Rodó la va portar fins al professor de l'Universitat Autònoma de Barcelona Francesc Foguet, que va poder explicar-li què era i com funcionaven els grups artístics al front. I la sort li va somriure: buscant a l'Arxiu Nacional de Catalunya va trobar unes fotografies dels anuncis de les obres del Grup Artístic de la 31a Divisió i, també, del seu avi. "I la Sara es va posar a dibuixar".

Sara Villarta, besneta de Lluís Rodó, és il·lustradora i, impulsada per les ganes de crear un llibre il·lustrat, va veure en les memòries del besavi una gran i emotiva oportunitat: donaria color a la guerra que ell va viure. "Al principi no va ser gens fàcil. Em costava imaginar-me les escenes que ell descrivia", diu. Però la troballa de les fotografies va agilitzar el procés i "n'he acabat fent, com a mínim, una cinquantena". El volum, que inclou les il·lustracions que Villarta ha fet dels anys de la guerra, serà publicat aquest any per Memorial Democràtic, a la col·lecció Memòria dibuixada.

Una publicació que, juntament amb el web que n'ha fet Pons per memoria.cat mantenen viva i, sobretot, difonen, una història singular de la Guerra Civil espanyola.

Subscriu-te per seguir llegint