Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Entrevista | Marc Sellarès Artista

Marc Sellarès: "quan emociones l'espectador, has aconseguit el que volies"

L'artista de Sant Salvador de Guardiola signa l'escultura d'acer de nou metres dedicada als morts manresans de la Guerra Civil

L'obra té un mecanisme que recita els noms de les víctimes del conflicte i s'ha inaugurat avui al matí a la plaça de la Independència

Marc Sellarès, autor de "Metralla" amb la peça que ha inspirat l'escultura a les mans, avui, a la plaça de la Independència de Manresa

Marc Sellarès, autor de "Metralla" amb la peça que ha inspirat l'escultura a les mans, avui, a la plaça de la Independència de Manresa / Oscar Bayona

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Mar Peñarroja Paz

Mar Peñarroja Paz

Manresa

Conegut internacionalment per la seva obra El bosc de les creus, l'artista de Sant Salvador de Guardiola concep l'art com una eina política. I precisament per aquest motiu Marc Sellarès inaugurava, avui, acompanyat de membres de l'equip de govern, de Memorial Democràtic i de l'Associació Història i Memòria de Manresa, l'obra Metralla. Nou metres d'acer que, copiant la forma d'un fragment dels bombardeigs de Manresa durant la Guerra Civil tenen, a l'interior, un mecanisme fet per José Muñoz que reprodueix els noms dels 813 manresans coneguts morts durant el conflicte. L'obra, que parla als curiosos de nou del matí a nou del vespre, és un homenatge a tots aquells a qui la metralla va silenciar.

Què va pensar quan li van oferir l'encàrrec?

Em vaig alegrar. Sovint pensem que els de fora són millors i no som profetes a la nostra terra. Però aquí s'ha valorat la meva trajectòria com a artista que treballa la memòria històrica, han cregut en mi i n'estic molt content.

Quin paper té a la ciutat?

Treu a la llum les capes d'història amagades a la plaça de la Independència. Metralla està al costat de l'escola La Renaixença, un símbol de la República, i davant del refugi antiaeri de la Guerra Civil. L'escultura, de nou metres d'acer, no passa desapercebuda i fa aflorar la memòria d'aquest lloc.

Per això l'ha fet tan gran?

En un principi havia de ser més petita, però com més gran la peça, millor funciona. Que sigui més gran de dalt que de baix és també un joc estètic: així l'ull la veu uniforme. Però sobretot és perquè l'escultura t'obliga a mirar cap amunt, com quan a la Guerra sonaven les sirenes antiaèries i la gent mirava al cel.

L'escultura, però, ja s'ha exposat...

Sí, en horitzontal i coincidint amb l'exposició que recull la meva trajectòria al Casino. Va ser una oportunitat perquè la gent la pogués tocar. És com una peça de joieria que té molts detalls i a poc a poc s'anirà oxidant, s'uniformarà i hi haurà elements que ja no es podran veure.

Ha estat un repte?

El difícil era que fos com la peça original. No volia que es veiessin les juntes, és un repte que m'ha agradat resoldre. Volia fer una peça potent de la qual en puguin sortir altres propostes, i, tot i que ha sigut complex, l'he fet amb molta energia.

Quin valor té per Manresa?

Com a societat vivim un moment tan ràpid que la memòria s'oblida. Part de la nostra història és desconeguda pels joves que, en canvi, se saben tots els artistes de moda. És un drama absolut.

I creu que Metralla ho revertirà?

Hi ha peces que quan les acabes n'estàs especialment content i aquesta n'és una. Quan amb José Muñoz vam sentir el so i els noms ens vam abraçar. Dues noies que passaven, també es van emocionar. I quan pots emocionar l'espectador, has aconseguit el que volies.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents