L'escultura que parla: S'inaugura la "Metralla" que recorda els morts manresans de la Guerra Civil

"Aquesta Metralla és un acte en contra del feixisme que amenaça la nostra convivència i democràcia", deia el guardiolenc Marc Sellarès (1973), l'escultor, en l'acte d'inauguració de l'obra "Metralla" que s'ha celebrat, avui, a la plaça de la Independència de Manresa. Nou metres d'acer i un dispositiu a l'interior que repeteix els noms dels 813 morts manresans a la Guerra Civil en un lloc emblemàtic de la ciutat: ben a prop de l'escola La Renaixença i del seu refugi antiaeri a l'exterior del qual, temporalment, s'hi han exposat 813 noms perquè qui detecti errors o mancances en les llistes o pugui aportar més informació a través del correu memoria@memoria.cat.

L'acte, que ha tingut una gran afluència de públic, s'ha celebrat coincidint amb l'esclat de la Guerra Civil, ara fa 90 anys, i ha comptat amb la participació tant de Sellarès com de Joan Carrió Grau, fill de Jacint Carrió Vilaseca, un dels manresans deportats i supervivent als camps d'extermini nazis de Mauthausen i Gusen. Joaquim Aloy, fundador i membre de l'Associació Memòria i Història de Manresa; el director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Jordi Font Agulló i l'alcalde de Manresa Marc Aloy i Guàrdia juntament amb la regidora de Cultura i Llengua Tània Infante, i també li han dedicat unes paraules a Metralla. La banda sonora ha anat a càrrec de Berta Sala i Naiara Burke, del grup Ca la Naïta.

"Avui és un dia ple d'emocions", deia Marc Aloy, amb la veu esquerdada. L'alcalde parlava de la inauguració de l'obra de Sellarès, una escultura que recorda, amb els noms dels 813 domiciliats manresans que van morir a la Guerra Civil, "el cost humà del conflicte que va fer caure el govern legítim de la República", continuava Joaquim Aloy. L'escultura compta amb un mecanisme intern de so que, dissenyat per José Muñoz, repeteix els noms dels morts del conflicte de 9 el matí a 9 del vespre. "Un acte de dignitat", continuava el fundador de memoria.cat que va néixer arran de la proposta de Jordi Tragant Mestres, net d'Antoni Mestres Casas, mort i recordat a Metralla. "Calia recordar les víctimes", afegia l'alcalde en una inauguració on també hi havia familiars i amics dels homenatjats. I Marc Sellarès, a partir d'un tros de metralla d'un dels bombardeigs de la ciutat, ho ha fet realitat.

Metralla és una reproducció a escala 1:20 d'un dels fragments d'acer que Ramon Pujol i Roca, testimoni de l'ofensiva aèria, va recopilar quan tenia 15 anys. "Vaig demanar que me'n deixessin un", explicava Sellarès, que el duia, avui, a la butxaca, i ara s'ha convertit en una escultura de nou metres "que s'escalfa i crema", afegia, si li toca el sol. "Un exemple d'art públic", deia Font, el director de Memorial Democràtic, que "demostra com la memòria històrica és indestriable dels espais urbans". L'escultura ja s'havia pogut veure, en posició horitzontal, a l'exposició dedicada a l'artista del Centre Cultural el Casino de Manresa, que acaba demà, però avui era el primer cop que la intal·lació es veia en el seu emplaçament definitiu.

Com també ho és de la democràcia. "El meu pare va estar dotze anys vivint en guerra, al front, internat en camps de concentració o a l'exili. I quan va tornar a casa, el govern franquista el va tancar a la presó per no haver fet el servei militar", explicava Joan Carrió, fill de Jacint Carrió. Però aquella experiència, creia el pare, havia d'explicar-se, de conèixer-se, havia de servir "per què mai més és repetís". I aquest propòsit el compartia, avui, la inauguració de Metralla de Marc Sellarès. El colofó de l'acte el posaven Sala i Burke amb Què volen aquesta gent?, en una interpretació que, al so del pandero quadrat, recordava les bombes que van deixar anar la metralla que Sellarès ha convertit en art.

Subscriu-te per seguir llegint