Moià proposa habilitar un espai a Cal Comadran per traslladar-hi les restes dels jaciments del Toll i Teixoneres

"Una campanya espectacular", deia l'arqueòleg i investigador en cap de les excavacions Jordi Rosell, ahir, a la roda de premsa per presentar les troballes que l'equip ha fet a la Cova de les Teixoneres, dins del complex arqueològic de les Coves del Toll, a Moià. El projecte, una col·laboració entre la Universitat Rovira i Virgili i l’IPHES-CERCA presentava ahir a la Bauma de la Surgència unes troballes excepcionals: dos rinoceronts d'estepa (Stephanorhinus hemitoechus) sencers i datats de fa 200.000 anys i tres puntes de llança neandertals, dues contemporànies dels rinoceronts i una de fa 40.000 anys. L'eufòria ha estat compartida: Urbano Lorenzo, vicerector de la URV; Dionís Guiteras, l'alcalde de Moià, que expressava la voluntat que les restes es quedin a la vila, i Maite Miró, la cap del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat, han compartit micròfon amb el responsable de les excavacions.

"Les Coves del Toll no paren de sorprendre'ns, i aquest any no ha estat una excepció", començava Guiteras. El que sí que ha fet d'aquesta temporada un curs excepcional han estat les troballes: dos rinoceronts de l'estepa d'aproximadament 2,5 tones, un adult i un subadult, sencers "i quan diem sencers, volem dir que en tenim tots els ossos", remarcava Rosell, d'una espècie de la qual "se n'acostuma a trobar restes aïllades". Darrere la taula dels ponents, exposats, fèmurs, tibies i les mandíbules —els ossos menys delicats— dels vells grans mamífers presidien l'entrada de la Bauma. L'equip vetllava perquè ningú no s'hi acostés massa, però la magnitud del descobriment justificava "el perquè hem convocat una roda de premsa", afegia Guiteras. Soterrats sota cinc metres de sediment, els ossos "presenten petites deformacions a causa del pes que han hagut de suportar", explicaven els membres de l'equip d'arqueòlegs, "però es troben en un estat excepcional de conservació", afegia Rosell que, concretava, "hem trobat els discos intervertebrals, un teixit tou que està entre les vèrtebres i que està fossilitzat", com també "els ossos d'hioide", els quals, situats a la gola, "ens demostren que aquests animals feien sons".

Únics al món -no n'hi ha cap documentat a la península Ibèrica- juntament amb un exemplar de 4,5 tones trobat a Alemanya ("que, com ens passa a nosaltres amb els alemanys, era igual, però més gros", explicava), una cria a Itàlia i altres vestigis a Astúries, tant l'arqueòleg com Guiteras, l'alcalde de Moià, feien valdre el coneixement que aportaran aquestes troballes un cop siguin estudiades. Tot i que el rinoceront de l'estepa va viure un extens període que va des de fa 500.000 anys fins fa 25.000 i que va conviure tant amb l'Home de Neandertal com amb la nostra espècie, l'Homo Sapiens, "en sabem molt poc", deia Rosell. "Com vivien? Com es desenvolupaven?" I, sobretot, "com van arribar a la cova?", es preguntava.

Exposades al costat dels ossos i explicades en detall per l'arqueòleg, descansaven tres puntes de llança, dues trobades en el mateix estrat que les restes animals, una de les quals un fragment de punta de llança elaborada amb os: "un material que la converteix en una troballa inèdita", assegurava Rosell i que demostra com els neandertals "van sobreviure sense canviar la seva tecnologia durant aproximadament 200.000 anys". "No sabem encara si els ossos presenten marques d'aquestes eines neandertals", explicava l'arqueòleg, que també en remarcava l'insòlit estat de conservació: "solen trencar-se". Però que dues de les puntes estiguin datades igualment de fa 200.000 anys, "demostra que els neandertals van conviure amb els rinoceronts", una afirmació que porta a l'altra gran pregunta: Com van interactuar-hi?

Els neandertals a la Cova de les Toixoneres

"És el primer any que vinc", deia Oriol Casals (Gurb, 2007). Estudiant de biologia, és el seu interès per l'antropologia el que l'ha portat a excavar voluntàriament a les coves: "aquí hi han trobat naendertals", assegurava, molt emocionat d'haver participat en les troballes d'enguany. Paulo Duñó (Vilanova i la Geltrú, 2000), en canvi, ja fa sis anys que col·labora amb aquestes excavacions "i saber què hi feien aquí els neandertals és el gran motor de les investigacions." Duñó afirmava que l'activitat antròpica està ben documentada a l'entrada de les coves, però que cal concretar a què correspon cada troballa a l'interior. Rubén Lorente (Madrid, 2000), en fa dos que excava i, enguany, va arribar "quan ja treien els ossos dels rinoceronts". El dubte que li queda, i el que creu que amb les restes s'hauria de poder respondre és "si els neandertals van consumir els rinoceronts o no". Al fons de la cova, concretament als estrats superiors, l'equip també ha estat excavant les restes d'un fogar datat en 40.000 anys. La cova presenta indicis de poblament neandertal fins als 36.000 anys d'antiguitat, que és el moment en què aquesta espècie humana desapareix.

"És evident que els homínids no els van transportar fins aquí", afirma Rosell, "perquè hi ha ossos en connexió anatòmica", és a dir, en la seva posició original o molt propera a la que tenien quan l'animal era viu. Per una trampa natural o flotant fins al llac de l'interior són algunes de les hipòtesis que l'arqueòleg aventurava. Però la resposta haurà d'arribar amb la neteja de les restes, que es calcula que acabarà l'any que ve. Però la recerca "durarà tota la vida", afirmava l'arqueòleg que, espera, la restauració dels ossos pugui explicar de quina manera els neandertals van aprofitar-se'n, "o si van ser altres carnívors (com les hienes, ja documentades a la cova) les qui se'ls van menjar". I, qui sap si, "potser i amb molta sort, també se'n pot extreure ADN". Una fita, però, molt difícil d'assolir.

Els neandertals es van exitingir i a nosaltres, sense ciència, ens podria passar el mateix

Jordi Rosell

— Arqueòleg

L'Ajuntament de Moià vol que les restes tornin al municipi

A part de les restes ja mencionades, en aquesta part del llac també s'ha trobat un cavall i tres ossos "presumiblement d'un animal més petit". "El jaciment no està exhaurit", afirmava l'arqueòleg que, assegurava encara queden moltes galeries per excavar i troballes per fer en la zona que ara investiguen. Descobriments que, per sobre de tot, han de ser accessibles a tothom. "Les nostres recerques es financen amb fons públics, i han de retornar el seu valor a la societat", afirmava l'arqueòleg. I l'Ajuntament de Moià hi està d'acord. Ahir, a la roda de premsa, l'alcalde de Moià va presentar un nou projecte municipal: transformar l'espai del pis inferior de l'antiga fàbrica Cal Comadran de Moià en un centre de recerca i divulgació científica. L'antiga fàbrica, habilitada recentment en un espai polivalent podria ser l'emplaçament de totes les restes descobertes durant 24 anys d'excavacions als jaciments de les coves del Toll i Teixoneres, actualment emmagatzemades a la província de Tarragona. "Tenim la voluntat que totes les restes trobades als nostres jaciments tornin a Moià", afirmava Guiteras d'un projecte que necessita l'aprovació tant de la URV i l’IPHES-CERCA com de la Generalitat i que encara s'ha de concretar.

Definida per Urbano Lorenzo com "una recerca de km.0 amb projecció internacional", els jaciments de les coves del Toll i de la Cova de les Teixoneres són molt més que restes arqueològiques. "Els neandertals d'aquestes coves van desaparèixer com a espècie fa 35 o 36 mil anys", explicava Rosell "i a nosaltres ens podria passar el mateix". L'arqueòleg, però, feia un apunt: "nosaltres tenim una eina que ells no tenien i que pot salvar-nos: la ciència". La seva intervenció, així com totes les troballes, culminava, ahir, en una mateixa reflexió: "demano que se segueixi invertint en la recerca científica, perquè sense coneixement tant del passat com del present no podem anticipar-nos al canvi".

Subscriu-te per seguir llegint