A l’oest del Bages hi ha quatre municipis que, des de fa dos anys, impulsen un projecte únic a Catalunya per la seva originalitat a l’hora d’implicar els veïns en la preservació del patrimoni. Es tracta del projecte Patrimoni Obert, una iniciativa compartida entre Aguilar de Segarra, Fonollosa, Rajadell i Sant Mateu de Bages que treballa per conservar i difondre el seu llegat històric. Durant aquest temps, el projecte ha desplegat un ampli ventall d’iniciatives, com ara un arxiu digital, projectes educatius o rutes culturals que ja han començat a donar fruits. Tot plegat amb un mateix objectiu: reforçar el vincle i l’estima pel patrimoni, tant dels visitants com, sobretot, dels mateixos veïns.«L’objectiu és implicar la ciutadania», expliquen el president de Patrimoni Obert, Pere Fons, la directora, Laia Muns, i el vicepresident, Joan Calmet, des de l’església de Sant Miquel de Castelltallat.
Des del turó on s’alça aquest temple d’origen medieval, al costat de les restes de l’antic castell de Castelltallat i de l’Observatori Astronòmic, s’obre una panoràmica privilegiada sobre el Bages. El paisatge, esquitxat de masies, castells de frontera i boscos, és també el reflex d’un territori que comparteix una història comuna. «El primer que ens defineix és l’Eix Transversal, que antigament havia estat la via del tren, abans la calçada medieval i, encara abans, la calçada romana. És un eix que ens agermana. Hi ha molta més relació entre aquests municipis perquè físicament compartim un mateix territori», explica Fons. A aquest vincle geogràfic s’hi afegeixen les tradicions compartides. «Durant molts anys s’hi van celebrar aplecs de caramelles. Parlem de quatre municipis, però en realitat estem parlant de disset pobles», assenyala. Tot plegat configura «un patrimoni cultural i natural que no pot passar desapercebut».
El detonant que va afavorir el naixement de Patrimoni Obert es remunta al setembre del 2023. Aquell mes es va organitzar una visita al Cau de la Guineu de Castelltallat, una balma sepulcral prehistòrica descoberta durant la Guerra Civil. L’expectativa va superar totes les previsions. «La sorpresa va ser que s’hi van presentar prop d’un centenar de persones. Hi havia moltes ganes de conèixer la història que amagava aquell indret i ens vam adonar que existia una necessitat real de descobrir el patrimoni de l’entorn», recorda Muns.
Aquella experiència va ser el punt de partida d’una associació que es va constituir oficialment l’1 de febrer del 2024, amb el suport dels quatre ajuntaments i l’impuls de Pere Fons, acompanyat d’un ampli grup de veïns compromesos amb el territori. «La gràcia de Patrimoni Obert és que ha estat capaç de detectar i coordinar moltes iniciatives que feia anys que funcionaven de manera independent per reivindicar el patrimoni i fer-les treballar conjuntament», destaca Joan Calmet. Muns hi coincideix i defineix el projecte com «un paraigua» que dona cohesió a tota una xarxa de voluntaris. «El que fem és coordinar tots els voluntaris que ja treballaven pel patrimoni i oferir-los una estructura compartida».
Els impulsors insisteixen que quan parlen de patrimoni no es refereixen únicament als edificis o als jaciments arqueològics. També reivindiquen la importància del patrimoni immaterial. «La memòria oral, les cançons de segar i batre, les festes populars, els receptaris de cuina, les fotografies familiars... Tot aquest patrimoni desapareix cada vegada que mor una persona. Per això és tan important conservar-lo», remarca Calmet.
En aquest sentit, una de les seves contribucions és la creació d‘un arxiu digital, que recull, classifica i preserva tota mena de documentació dels quatre municipis. El fons inclou més de 20.000 fotografies, material audiovisual, entrevistes, enregistraments de memòria oral i documentals. Però els impulsors subratllen que tan important és conservar aquest material com divulgar-lo. Amb aquesta voluntat, la plataforma web de Patrimoni Obert posa a disposició de tothom un extens fons fotogràfic, reportatges, entrevistes, itineraris i altres recursos destinats a acostar el patrimoni a la ciutadania.
La divulgació també pren forma a través de la producció de documentals sobre la memòria històrica del territori i de projectes educatius amb l’escola de Fonollosa, que permeten apropar el patrimoni als més petits. Paral·lelament, l’entitat impulsa aplecs, visites guiades i rutes que combinen patrimoni, natura, música i gastronomia local, oferint una manera diferent de descobrir els racons més singulars d’aquest sector del Bages. El compromís amb el territori també es concreta en actuacions que van des de la neteja i recuperació d’espais fins a la seva senyalització.
Rutes per conèixer el territori a través de la cultura
Un dels eixos de treball de Patrimoni Obert és donar a conèixer el patrimoni que comparteixen Aguilar de Segarra, Fonollosa, Sant Mateu de Bages i Rajadell a través de la cultura. Amb aquest objectiu, van néixer els Aplecs de Patrimoni Obert, unes trobades en què el paisatge, la història, la música i la gastronomia s’uneixen per oferir una experiència única en indrets singulars d’aquest entorn del Bages.
«Els aplecs són festes molt arrelades al territori i la idea era recuperar aquesta tradició i aconseguir que tothom se senti convidat a participar», destaca la directora de Patrimoni Obert, Laia Muns.
En aquest sentit, explica que la voluntat és donar a conèixer espais emblemàtics, on sovint ja es duen a terme visites guiades, d’una forma diferent. «Els aplecs permeten fer una petita pinzellada històrica d’un determinat indret i donar-li un nou sentit a través de la música i la cultura. L’objectiu és divulgar la història d’una forma més planera que convidi la gent a tornar-hi». L’any passat, el 53% dels assistents eren locals i el 47% forasters. «És bonic que vingui gent de fora perquè això ajuda els veïns a donar més valor al patrimoni que tenen a tocar de casa», diu Muns.
Des que van impulsar la iniciativa, cada edició gira entorn d’un tema concret que enllaça els diferents elements patrimonials en un mateix relat. La primera edició va tenir com a eix els camins de l’aigua, un recorregut que permetia entendre com la riera de Rajadell ha transformat el paisatge al llarg dels segles, afavorint el naixement d’assentaments. El trajecte descobria espais naturals i arquitectònics de gran valor, amb parades en indrets com Sant Amanç, la sagrera de Castellar o l’estació d’Aguilar de Segarra. Aquest any, el fil conductor seran els castells de frontera.
L’estima pel patrimoni neix des de l’escola
Per reforçar el vincle i l’estima envers el patrimoni, una de les millors maneres de començar és pels infants. En aquest sentit, per als impulsors de Patrimoni Obert era essencial desenvolupar un programa educatiu adreçat a les escoles. «Si el projecte només s’enfoca al públic adult, no té el mateix impacte. Per a nosaltres, era important fer un programa educatiu per a les escoles», explica Muns.
De fet, destaquen que l’escola és un dels principals nexes d’unió entre els quatre municipis, ja que és l’espai on estudia la majoria dels infants del territori. «Per això és tan important que coneguin el patrimoni que els envolta, perquè també és una manera de fomentar el sentiment de pertinença», assenyala Muns.
La directora cita alguns casos concrets que exemplifiquen la necessitat d’enfortir aquesta relació amb l’entorn. «Hi ha casos com la Vil·la Romana de Sant Amanç de Rajadell, on feia gairebé cinquanta que no s’hi anava des de l’escola, mentre que aquest any ja l’han visitat dues vegades», explica. En aquest sentit, remarca que no té sentit que els infants tinguin elements patrimonials de gran interès a tocar i no els coneguin. De la mateixa forma, considera que, «si els nens de l’escola de Fonollosa tenen un observatori on poden arribar a peu, hem de ser capaços d’anar-hi almenys una vegada a l’any».
Més enllà del patrimoni arquitectònic i natural, el projecte també impulsa iniciatives com Músics a l’Escola, que ha portat a les aules artistes de renom, com Alba Careta o Manel Camp, per donar a conèixer melodies tradicionals del territori. El programa també inclou propostes de descoberta del paisatge, com ara l’anellament d’ocells. «Poden fer l’activitat a la Bòbila de Santpedor, però la gràcia és que coneguin la fauna del seu entorn i gaudeixin del paisatge», apunta Muns.
PERE FONS
President de Patrimoni Obert
«Només cal girar els ulls per descobrir la riquesa que tenim»
Pere Fons (Palà de Torroella, 1955) és una de les ànimes del projecte Patrimoni Obert. Amb una llarga trajectòria com a gestor cultural, al capdavant d’institucions com la FUB o la Universitat Pompeu Fabra, ha volgut retornar part d’aquest coneixement al territori on viu des de fa gairebe 40 anys. L’any 1987 es va traslladar a Castelltallat, un territori que defineix com un espai ric en paisatge, cultura i història.
Què distingeix el territori que engloba Patrimoni Obert?
És un territori molt ric, tant pel que fa al patrimoni arquitectònic i històric com al mediambiental. Tenim la serra de Castelltallat i és un territori ric en mostres artístiques com el barroc. També hi ha tot un món de tradicions que s’han mantingut més vives que en altres llocs. És una riquesa immensa. Només ens cal girar els ulls cap aquí i descobrir-la.
Feia temps que es plantejava la necessitat d’impulsar una iniciativa com aquesta?
Tota la vida he estimat el país i el territori, però fer un projecte com aquest va sorgir d’una manera molt espontània. No estava previst. En l’acte que vam fer al Cau de la Guineu, quan vam veure que hi havia tanta gent, ens vam adonar que hi havia interès, però faltaven propostes. I aquesta necessitat és la que va fer néixer el projecte.
Hi ha també una voluntat d’arrelar les noves generacions?
Implicar l’escola, per a mi, és molt important. Si des de petits no coneixem, no estimem i no divulguem el nostre patrimoni, allò que tenim just davant dels ulls, ens estem perdent una part molt important de la vida. La realitat física i propera se’ns escapa. Si els nens de l’escola de Fonollosa tenen un observatori al qual poden arribar caminant, alguna cosa hem de fer perquè aquest espai formi part de la seva vida. No pot ser que hi vagin només una vegada cada tres anys. És una manera d’obrir una finestra a l’univers. Quan obres la finestra de casa, veus el món, i això és el que ens agradaria facilitar: que la gent pugui mirar, conèixer i descobrir el seu entorn. Si no coneixes el patrimoni, no el pots estimar; i si no l’estimes, no el pots compartir ni divulgar.
El projecte també vol reforçar la relació entre els veïns dels diferents municipis?
L’esperit de comunitat ja hi és. Esperem i aspirem que, amb iniciatives com aquesta, encara es faci més fort. Quan fem els aplecs, per exemple, s’hi barregen gent de tots els municipis i això, a llarg termini, crea sentiment de comunitat.
Un arxiu per preservar la memòria veïnal
Una de les principals línies de treball del projecte Patrimoni Obert és la preservació de la memòria veïnal. En aquest sentit, una de les iniciatives més consolidades és l’arxiu digital, encarregat de preservar i catalogar tota mena de documentació dels quatre municipis impulsors.
L’arxiu s’estructura en tres grans àmbits: un arxiu fotogràfic, amb més de 20.000 imatges recopilades; un arxiu audiovisual; i un arxiu documental que inclou fons familiars, d’entitats i d’empreses, així com publicacions, documents locals i molts altres materials.
«El que fem és digitalitzar les fotos per preservar aquest material i evitar que allò que es guarda a les cases, i que potser un dia es llençarà, es perdi», explica el vicepresident de Patrimoni Obert, Joan Calmet. En aquest sentit, subratlla que una de les funcions essencials de l’arxiu és rescatar aquest patrimoni domèstic abans que desaparegui. Entre la gran quantitat de documentació conservada, Calmet assenyala que conviuen materials d’interès més particular amb d’altres d’un valor patrimonial extraordinari. «Hi ha persones que et poden explicar una vivència seva o et poden cantar una cançó, i el dia que aquella persona desaparegui aquella cançó potser no la cantarà ningú més. És com quan desapareix una espècie d’ocell», reflexiona.
Amb aquesta voluntat de preservar també el patrimoni immaterial, el projecte dona veu als testimonis orals del territori a través de la producció de documentals centrats en la memòria històrica. Entre els treballs realitzats hi ha un documental dedicat a la Guerra Civil i, més recentment, un altre sobre els usos del bosc de Castelltallat al llarg de la història. El pròxim projecte audiovisual se centrarà en la història de l’escola de Fonollosa.
