Mor amb 103 anys l'escriptor Josep Vallverdú, el pare del clàssic de la literatura infantil "Rovelló"

L'escriptor Josep Vallverdú, pare de "Rovelló", el clàssic de la literatura infantil que ha acompanyat generacions de lectors catalans des de finals dels anys seixanta, ha mort aquest dimarts amb 103 anys. Referent de la literatura infantil i juvenil en català, Vallverdú deixa una ingent obra literària -més de 300 títols publicats- entre novel·les, memòries, viatges, contes, traduccions, poesia i fins i tot teatre. L'any 2023 es va celebrar el centenari del seu naixement, amb nombrosos actes i activitats per tot el país. Ara fa un any va entregar a l'editorial La Galera 'El retorn de Rovelló', la seqüela del clàssic que l'ha fet una icona de la literatura catalana.

El manresà Josep Maria Aloy, estudiós de Vallverdú

Josep Maria Aloy (1948-2020) va ser mestre, escriptor, crític literari i un dels màxims especialistes en literatura infantil i juvenil catalana. Va conèixer Josep Vallverdú a començaments dels anys vuitanta i és un dels major coneixedors de la seva obra. La relació entre Josep Vallverdú i Josep Maria Aloy va anar molt més enllà de la d'un escriptor amb el seu crític literari. Va ser una amistat profunda que es va allargar durant prop de quaranta anys.

Es van conèixer a finals dels anys setanta, quan Aloy, aleshores mestre a Manresa, va convidar Vallverdú a visitar l'Escola Badia-Solé després d'haver treballat Rovelló amb els seus alumnes. Aquella primera trobada va marcar l'inici d'una relació personal i intel·lectual molt estreta. A partir d'aleshores van compartir congressos, presentacions, conferències i nombroses activitats de promoció de la lectura. Vallverdú explicava que Aloy havia dedicat una part molt important de la seva vida a estudiar i divulgar la seva obra, fins al punt que el considerava "com el meu germà”.

Josep Maria Aloy es va convertir en el principal especialista de l'obra de Vallverdú. Va escriure estudis, articles i llibres sobre ell, en va ordenar el llegat literari i en va ser el biògraf. Gràcies a la seva tasca, l'obra de Vallverdú va arribar a moltes escoles, biblioteques i lectors d'arreu de Catalunya. També el convidava sovint a Manresa per participar en activitats culturals i trobades amb mestres, alumnes i lectors.

L'última visita de Josep Vallverdú a Manresa va ser el 10 de maig de 2023, en el marc de la celebració de l'Any Josep Vallverdú, coincidint amb el seu centenari. Va venir convidat per UManresa per participar en un acte d'homenatge molt carregat de simbolisme. Aquell dia va visitar per primera vegada el Centre de Documentació en Literatura Infantil i Juvenil Josep Maria Aloy, dedicat al seu amic i biògraf; va fer donació del seu llibre El vuitè nan al centre; i en la seva intervenció va destacar públicament la importància que Josep Maria Aloy havia tingut en la difusió i l'estudi de la seva obra. Finalment, va participar en una conversa amb el poeta Miquel Desclot sobre la poesia i la seva aplicació a l'escola.

Punta de fletxa i el diari Regió7

Vallverdú és l'autor de la novel·la Punta de fletxa, publicada el 1993 i que, curiosament, va ser difosa abans per capítols al diari Regió7 durant l'estiu del 1991 al suplement "Idees". Es tracta d'una novel·la juvenil d'aventures, ambientada a l'Oest americà. L'obra explica la història d'un jove que es veu immers en les dures terres de l'Oest americà. Al llarg de la novel·la ha d'afrontar nombrosos perills, prendre decisions difícils i demostrar coratge, intel·ligència i esperit de superació. L'aventura el fa créixer i madurar.

Josep Maria Aloy va impulsar i donar suport a aquest projecte, dedicant-hi diversos articles i comentaris crítics al diari.

Infància i formació: entre Lleida i Barcelona

Josep Vallverdú i Aixalà va néixer a la ciutat de Lleida, el 9 de juliol del 1923. La Guerra Civil va obligar la família Vallverdú a buscar refugi una temporada fora de la ciutat i estronca la seva etapa d'estudiant. L'any 1939 hi tornen i un any més tard es traslladen a Barcelona, on el seu pare tenia una botiga de roba, i on ell continua els estudis de batxillerat.

El jove Vallverdú es va matricular a la Universitat de Barcelona per cursar la carrera de Filosofia i Lletres, en l'especialitat de Filologia clàssica. Fa amistat amb persones del catalanisme cultural com Frederic Roda, Antoni Badia i Margarit, Pere de Palol, Joan Triadú, Josep Palau i Fabre i Isabel Arqué, que anys més tard seria la seva dona. L'any 1947 el criden per treballar a la Universitat, com a becari del doctor Josep Rubió i Balaguer, col·laborant en la seva tasca d'investigador a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

Sant Feliu de Guíxols

El 1949 li ofereixen treballar en una acadèmia a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà). Després de dirigir dos anys l'acadèmia, treballa en una empresa de taps de suro, i també comença a fer classes i a intervenir en les activitats culturals de la vila i imparteix conferències.

Va formar part de la primera redacció de la revista 'Àncora', on fa amistat amb Agustí Calvet i Pascual, 'Gaziel'. A Sant Feliu s'hi està fins al 1956, "set anys pròdigs en esdeveniments vitals, en maduració", segons l'escriptor. L'any 2023 l'Ajuntament li atorga el títol de Fill Adoptiu de Sant Feliu de Guíxols.

Per motius familiars i laborals Vallverdú tornarà a Lleida, on viuran deu anys, entre el 1959 i el 1969. Durant aquells anys, emprèn una trajectòria literària que anirà a més.

Ressorgir de la literatura infantil i juvenil en català

Durant els anys seixanta la literatura juvenil en català ressorgeix progressivament. Vallverdú publica aquells anys tres novel·les juvenils: 'El venedor de peixos' (1960), suposa el retorn de la novel·la d’aventures en uns moments d’una gran sequera en aquest gènere. És una obra que marca un abans i un després en la seva carrera. 'Trampa sota les aigües', novel·la que guanya el premi Joaquim Ruyra, 1963 i 'La caravana invisible' (1968) són les altres dues. Durant aquells anys l’escriptor lleidatà anys també col·labora amb la revista ‘Cavall Fort’, des de la seva creació, el 1961.

Traductor

De forma paral·lela, va començar a traduir sobretot novel·les policíaques per a Edicions 62, editorial acabada de crear. Entre el 1962 i 1975 tradueix al català una llarga llista de títols, d'autors com Raymond Chandler, Dashiell Hammett, Martin Luther King, Jack London, Jean Piaget, Edgard A. Poe, Gianni Rodari, Walter Scott, James Stevenson, G.K. Chesterton o Oscar Wilde.

L’any 1966, per encàrrec de l’editorial Vicens, va traduir ‘The revolt of the catalans’, de l’historiador britànic John H. Elliot. Un meritori treball que no va sortir publicat amb el títol que l’autor havia posat. I és que el censor franquista va decretar que no podia ser la revolta ‘dels catalans’ i va imposar el títol ‘La revolta catalana’.

Rovelló

1968 és un any clau en la seva llarga trajectòria literària. L'estiu d'aquell any, en una barraca de canyes al jardí de la seva casa de Puiggròs, escriu gairebé a raig la història d'un gos rústec anomenat Rovelló. L'obra guanya el premi Josep Maria Folch i Torres (1968) i comença així una història d'èxit editorial que serà imparable. Des de l'any 1968, Edicions de la Galera n'han publicat 30 edicions i venut més de 75.000 exemplars. 'Rovelló' ha estat traduït al castellà, al basc, al francès, a l'italià i al rus i s'ha adaptat en 26 episodis de dibuixos animats per a la televisió. El febrer del 2026, 56 anys després de la primera aparició d'aquest mític personatge, Vallverdú, amb 102 anys, va presentar la segona part de ‘Rovelló’, on el popular gos viu noves aventures en les quals apareixen referències a altres obres de l’autor.

Vallverdú viatger

A finals dels seixanta ell i el fotògraf Toni Sirera emprenen un projecte, ideat per Oriol Vergés. Entre 1968 i 1974 recorren el país comarca a comarca, i el resultat d’aquell periple són els quatre volums gràfics de 'Catalunya visió', que va publicar l'editorial Tàber. El seu coneixement del país, la inclinació rural, donaran peu a uns quants llibres de viatges més, alguns dels quals centrats en la seva terra: 'Catalunya continental' (1968), 'La Catalunya aragonesa' (1969), 'Viatge entorn de Lleida' (1972), i 'Els rius de Lleida' (1973).

Una aventura a l’any

Però Vallverdú no va abandonar la narrativa infantil i juvenil. De fet, l'any 1970 torna a guanyar el premi Folch i Torres, amb 'En Roc drapaire' (1971). I a l'editorial La Galera publica gairebé un títol per any: ‘L'home dels gats’ (1972), ‘Bernat i els bandolers’ (1974), ‘Un cavall contra Roma’ (1975), ‘Tres xacals a la ciutat’ (1976) i ‘Els inventors dels fantasmes’ (1977), entre d'altres.

Paral·lelament, durant els anys setanta augmenta les col·laboracions a la premsa escrita i publica assajos i novel·les per a adults. L'any 1970 i el 1982 és finalista del premi Josep Pla, amb 'Proses de Ponent' (1970) i 'Indíbil i la boira' (1983), respectivament.

Jubilació i memòries

Un cop jubilat, l'any 1988, Vallverdú s'instal·la a l'Espluga de Francolí i continua escrivint, activitat que no deixarà mai. La seva obra s'amplia amb el dietari 'Vuit estacions' (1991).

La Galera i Enciclopèdia Catalana, amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, es van proposar aplegar la seva obra completa juvenil, que consta de catorze volums, unes quatre mil pàgines. El primer surt l’any 1995 i els dos últims, el 2001.

Per a Vallverdú era temps de fer memòria, de mirar enrere. L'any 1995 publica 'Vagó de tercera', on recull les vivències de la seva adolescència i de la grisa postguerra. El 1998 surt 'Garbinada i ponent. Els meus anys cinquanta', on descriu la seva iniciació a la literatura i l'experiència colpidora de la paternitat viscuda entre Sant Feliu de Guíxols i Lleida. El quart volum de memòries, 'Mosaic de Tardor' (Proa), se centra en la segona meitat de la seva vida, des de l'any 1969. "Em vaig adonar que havia fet llibres d'autobiografia que acabaven als anys 70 i des de llavors han passat moltes coses terribles", explicava en la presentació, l'any 2023.

Vallverdú professor

Tot i haver-se passat la vida escrivint, professionalment es va dedicar a l'ensenyament. Va donar classe durant 18 anys a l'institut secundària de les Borges Blanques, població que l'any 2020 el va designar fill adoptiu. També va ensenyar Història de la Literatura Catalana, Literatura medieval i Literatura del segle XX a la nova Universitat de Lleida. En un dels actes que es van fer amb motiu del seu centenari, l'escriptor es va referir amb preocupació als baixos nivells de comprensió lectora de nens i joves i als perills del telèfon mòbil: "Sent un dels invents més importants de la humanitat, és un dels més temibles".

El poeta

La identificació de Vallverdú amb la literatura infantil i juvenil és tan gran que va eclipsar una mica la resta de la seva obra literària, que és temàticament molt variada. En els darrers anys es va centrar en la poesia. Amb motiu del centenari de l'escriptor, Pagès editors va compilar tota l'obra poètica que l’escriptor va publicar a l'editorial durant els darrers quinze anys. "He tocat tots els gèneres i m'ho passo molt bé escrivint literatura infantil, però ara m'agrada molt la poesia perquè requereix precisió en el llenguatge", explicava Vallverdú.

2023: any Vallverdú

Vallverdú va ser un autor molt prolífic, va estar escrivint fins al final de la seva llarga vida, es va mantenir actiu ja centenari i va participar en els diferents actes que es van celebrar arreu de Catalunya per commemorar l'Any Vallverdú. De fet, per la seva longevitat va rebre la medalla centenària de la Generalitat.

Durant aquest any, alguns dels actes més emotius es van celebrar a la seva terra. La relació de Vallverdú amb Lleida va ser sempre molt estreta i fructífera. Una part de la seva obra i gran part de la seva vida van tenir com a centre de gravetat les Terres de Ponent. Instituts, biblioteques, i fins i tot trens, porten el seu nom.

Premis i reconeixements

La trajectòria literària de Josep Vallverdú va ser reconeguda amb nombrosos premis i distincions, la majoria pel seu vessant d'autor de literatura infantil i juvenil. El 1978 figura en la llista d'Honor del Premi Andersen, amb 'En Mir, l'Esquirol' (1978). Després vindran el Crítica Serra d'Or de literatura infantil i juvenil (1980), Llista d'Honor del Premi CCEI (1981), Premi Nacional del Ministeri de Cultura (1982), Premi de la Generalitat a la millor obra juvenil de l'any (1982) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1989). L'any 1983 es crea a Lleida el premi d'assaig que porta el seu nom.

L'any 1991 ingressa com a membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i el 1993 n'esdevé emèrit. El 1997 és nomenat president d'Honor del Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana, organitzat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. L'any 2000 rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i la Medalla d'Honor de la Universitat de Lleida. Quatre anys després és nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Lleida i el 2012 és guardonat amb el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana.