Carlota Gurt: "Per sobre de tot hem de semblar normals"

"Mentrestant, podem parlar de coses que no siguin el llibre", deia, ahir a la llibreria Parcir de Manresa, Carlota Gurt. L'autora feia temps: hi havia hagut un problema de comunicació entre l'Associació Dona activ@ de la Catalunya Central, organitzadora de l'acte, i la llibreria: la segona no havia estat informada d'un canvi d'última hora (la presentació s'havia avançat de les 19 h a les 18.30 h) i l'acte no podia començar abans. "Ja us firmo ara els llibres i així ho deixem enllestit" afegia Gurt que tenia pressa. Finalment, però, es va arribar a un acord: la presentació d'Els erms, premi Anagrama de novel·la d'enguany, va començar a les 18.45 h. "A la segona va la vençuda" deia Joan Morros, responsable d'El Galliner i acompanyant de Gurt a la presentació, fent referència a la primera convocatòria, el 8 de juliol, ajornada a causa d'un incendi al territori.

"És un plaer tenir entre nosaltres a la Carlota", obria l'acte Rosa Mª Carné, presidenta de Dona activ@, que també va presentar a Joan Morros, "un activista cultural de tota la vida", i que va acompanyar Gurt en la conversa. "No soc de tota la vida", començava Morros, que es mostrava sorprès del paper que li tocava jugar, "ni tampoc un gran lector", confessava. Però la premiada Els erms va atrapar-lo: "El dia de Sant Joan vaig començarla novel·la i no vaig parar fins a acabar-me-la". Entre el públic, alguns feien que sí amb el cap. Morros va presentar la protagonista explicant el que creia "rellevant, tot i que potser", va dir mirant a l'autora, "no t'agrada dir-ho: que tens cinc carreres, més enllà de la teva activitat professional". Traducció i Interpretació, Humanitats, Empresarials, Estudis de l'Àsia Oriental i Comunicació Audiovisual: "No, intento no dir-ho. Per sobre de tot hem de semblar normals, no?", responia Gurt.

Com es va gestar Els erms? "Estava escrivint una altra novel·la, un projecte llarg i ambiciós, però amb el qual m'havia encallat", explicava Gurt, "i aleshores vam anar al Pantà de Sau". I estava sec: "com jo", va dir. I del 3% d'aigua del pantà en va sortir la necessitat d'entendre què era la sequera i perquè un pantà podia estar sec, però una persona també podia sentir-se erma. "I com que jo no tenia resposta, vaig posar-me a escriure, perquè escriure m'ajuda a pensar". D'aquesta reflexió en va sortir la novel·la "que parla sobre la humanitat", deia Morros i en la qual Gurt hi ha inclòs "tot allò de què volia parlar". Com, per exemple, les sequeres col·lectives: la sequera nacional: "anem fent, però no sabem on anem"; la lingüística: "a Barcelona l'ús del català és cada cop més baix"; la sequera de la turistificació i la climàtica. I tot a partir de dos personatges principals: la Ramona, "que diu que treballa, però no ho fa", i el Faust, dues persones iguals i oposades "com un negatiu". Una afirmació a la qual va seguir-la una broma: "avui, entre el públic, tots sabeu el que és un negatiu"; de gent jove n'hi havia poca.

La trajectòria

L'autora va debutar en la literatura amb el recull de contes ,Cavalcarem tota la nit (Premi Mercè Rodoreda 2019), gènere "que es valora molt poc" i que va continuar amb Biografia del foc (2023). La seva primera novel·la es va titular Sola (2021) i amb La teoria dels forats (Premi Guillem Cifre de Colonya 2024) debutava en novel·la juvenil. En assaig ha publicat Una aniquilació fallida (2025), ara convertit en un espectacle que es veurà al Kursaal al juny de l'any vinent, i també ha escrit el llibret de l'òpera Estètica i massacre (2025), el títol del qual va trobar mentre viatjava en un taxi a Barcelona: "en 45 minuts de trajecte vaig comptar 60 centres d'estètica i 2 llibreries", i en un centre d'ungles "vaig llegir massacre on deia massatge". Li va semblar un bon títol. L'assaig de l'òpera es va poder veure a Manresa a principis de juliol. Amb Els Erms es va endur el premi Anagrama.

"Què hi ha de tu, a la novel·la?", preguntava Morros. "Els erms no és una autoficció, ni jo soc ni el Faust ni la Ramona", contestava Gurt, "però com tota obra, és un Frankenstein de les meves vivències". Així, per exemple, Gurt assegurava que el físic de la Ramona era el d'algú que ella coneixia i que en Faust estava inspirat en Sergi Morilla, tècnic encarregat del pantà de Sau en el moment en què Gurt va escriure el llibre. "Em va explicar que venia d'una família de pantaners, i vaig demanar-li permís per inspirar-me en ell pel meu personatge". Igual que la Ramona (que, sobretot, "no soc jo", deia Gurt), l'escriptora té un cert rebuig cap a la ficció: "amb com de fecunda és la realitat, perquè hauria d'inventar-me-la?". Per aquest motiu, Gurt viu el que escriu: "vaig passar la nit de Nadal al Parador de Sau. I estava ple", igual de ple que com se'l troba la Ramona, sorpresa, al principi del llibre. Com també va fer el trajecte en tren de Madrid a Barcelona que fa el Faust, tren que s'espatlla, "com la RENFE, que no funciona", afegia.

"El Erms"

11è Premi Llibres Anagrama de Novel·la

Carlota Gurt

Preu: 18,90 €

Gurt també va explicar que duu sempre tres llibretes i que, a l'última pàgina dels llibres que llegeix, hi escriu les paraules que li han agradat, "per no oblidar-les". Una obsessió pels mots que li ve de l'ofici de traductora i que l'ha portat a autotraduir-se Els erms al castellà (Los Páramos): "he corregit errors i he pogut escollir el lèxic", deia, com també ha canviat el nom d'alguns dels personatges: "deixar un Garcia sense accent em semblava estrany", així que els ha canviat per noms sense traducció: "la Patrícia ara es diu Dora". Una decisió que només pot prendre l'autora si s'autotradueix i que li ha permès mantenir l'essència catalana dels seus personatges, "que per a mi era molt important".

"Escric per convèncer-me de les coses", deia Gurt I, de fet, a la presentació també va convèncer el públic: "em compraré el llibre", se sentia entre els assistents. "Vaig escriure Els Erms per dir-me: no estàs morta" i, ahir, ho va deixar ben clar.

Subscriu-te per seguir llegint