"Joan Roca era l'alegria d'Antònia Font", expressen els seus companys músics

“Sempre era qui posava alegria a Antònia Font, i també una mica de seny”, assenyala el multiinstrumentista i productor Toni Pastor, que remarca la versatilitat i la capacitat musical de Joan Roca des de les seves primeres passes, quan “va començar en el món del folk, amb la banda Herbes Dolces. Era un músic en constant creixement, un bon contrabaixista, amb estudis al Conservatori, una autèntica biblioteca musical”, subratlla.

“Joan i Pau Debon van ser per a nosaltres la porta d'entrada a Antònia Font”, recorda Pep Álvarez, del desaparegut grup Anegats, formació que durant anys va compartir escenari amb els autors de clàssics com Final, Viure sense tu o Calgary 88. “Sempre vam sentir admiració i respecte per Antònia Font, i sempre ens alegràvem de trobar Joan Roca darrere d'un escenari. Era una persona molt propera, molt accessible, sempre amb un somriure, i molt bon músic”, assegura.

"Un cor bonic"

“El seu era un cor bonic. Una pèrdua dolorosa. Era un músic increïble, molt creatiu”, destaca el rocker Jaime Anglada.

“La seva corpulència física quedava reflectida en la seva música: era un gran músic. Amb la seva incorporació a Antònia Font, el grup va aconseguir una sonoritat, una energia en la part escènica. Joan sempre sorprenia. Sempre el recordaré com un gran baixista i una bellíssima persona”, comenta Pep Suasi.

“Vaig tenir l'enorme sort de comptar amb ell per a una actuació amb el nostre trio. Venia a substituir el contrabaixista i em va sorprendre amb un nivell de professionalitat i implicació de luxe en l'àmbit musical. Però el més digne d'esment és el seu bon humor i la seva bondat, propis d'una persona excepcional. Sens dubte deixa un enorme buit. Una abraçada a la seva família i als seus amics. Descansi en pau”, expressa el músic Jon Cilveti.

"Una mirada intel·ligent cap al món"

“Era una persona amb un marcat sentit de l'humor, amb una mirada intel·ligent cap al món, i molt bona persona”, afirma el músic i productor Tomeu Janer, també company de classe durant els seus anys d'institut. Per la seva banda, el líder de Psiconautas, Alberto Vizcaíno, el recordarà com una “persona excel·lent, a més d'un brillant baixista”.

Miquel Àngel Sancho, màxim responsable del segell Blau, per al qual Antònia Font va llicenciar la seva discografia per comercialitzar-la, assegura que el seu últim projecte, el de Geometrical Sardine, amb el qual explorava l'ampli territori del jazz, des del concepte clàssic de l'estàndard fins al jazz progressiu, "era el que li donava vida" en els darrers anys. Un projecte que es va gestar durant la pandèmia i que va presentar al propietari de Blau el 2022. "Em va encantar des del principi", confessa Sancho, "i li vaig dir que escoltés els discos de Return to Forever, la llegendària banda de Chick Corea, per la proximitat de l'estil que feia. Eren sorprenents, tant a l'estudi com damunt dels escenaris".