La manresana Meïa Santiago: "Si no hagués guanyat Trump, potser encara viuria a Nova York"
Amb la producció de Morris Hayes, director musical de Prince, la manresana publica avui l'EP "Foreigner", el primer després de tornar de la ciutat dels gratacels
El treball conté tres temes pop que ballen entre el reggae i el jazz i que presentarà el febrer de l'any que ve a Manresa amb el productor americà
L'artista manresana aquest dilluns en la Sala Gran del Kursaal, on actuarà el febrer de l'any que ve / Mireia Arso
Afegeix-nos a Google
«A Nova York, les úniques credencials eren el meu talent», explica la manresana Meïa Santiago (1977). «Ningú no et coneix i sí, és més dur, però, al final, t’atorga més seguretat: el que hi ha és genuí». L’artista, que es va establir a la ciutat dels gratacels el 2018 i es va anar forjant una carrera a foc lent, va tornar fa gairebé un any amb la intenció de poder continuar el seu projecte entre Catalunya i Londres. I així ha estat. Fins ara a Catalunya i, a partir del setembre ho podrà fer amb una visa d’artista (Global Talent Visa) per compondre, gravar i actuar a la capital anglesa. «Després d’un any de paperassa, estic molt contenta».
De la mà del productor i director musical de Prince, Morris Hayes, Meïa Santiago publica avui l’EP Foreigner amb tres cançons que posen el focus en la recerca de la identitat i que ja es poden escoltar a totes les plataformes. Com ja va explicar aquest diari, la manresana presentarà el seu repertori a casa, a la Sala Gran del Kursaal, el pròxim 12 de febrer (20 h), acompanyada de Hayes i de la banda amb qui ha enregistrat un treball entre Barcelona i l’Empordà.
Foreigner s’edita amb el segell novaiorquès Suite 484 Music, que també distribueix a Argentina, i amb el qual Meïa ja va col·laborar en el seu anterior tema Love Is a Rose. I aquest dissabte oferirà una ‘listening party session’ per al mitjà americà Musicians Reveal , especialitzat en Prince, que condueix el veterà locutor Joe Kelly a Nova York. Wild Ride, Foreigner i Sweet Devotion són els tres temes que formen part de Foreigner. Un EP produït per Hayes, que també intervé en la composició musical de Wild Ride, «una història d’amor a través d’una road movie», explica Santiago, que tindrà un videoclip d’animació a xarxes la setmana que ve signat per Susana Rodríguez Escudero, Susanita’s Little Gallery. La cançó, amb registre vocal Dua Lipa, «és un viatge cap a la llibertat, un ‘carpe diem’, en format pop-reggae, com ja vaig fer a Sex Appeal», un premiat tema creat amb el director musical de Prince fa dos anys.
Caràtula del disc / Joan Tomàs
«Jo faig pop, però en els meus orígens hi ha la música negra, el jazz, el soul, el rhythm-and-blues. Hi connecto». I aquesta sonoritat jazzy (segell distintiu de la trajectòria de Meïa) en un pop amb rhythm-and-blues és el que domina a Foreigner, la cançó que dona nom a disc i que defineix la seva experiència «des que Trump va guanyar les eleccions». Una mala experiència traslladada a un tema «punyent i crític contra unes polítiques que no respecten les persones, que deshumanitzen els immigrants i que dimonitzen els qui parlen en un altre idioma». La cançó, diu, gairebé parlada i en un registre vocal que pot recordar a Sade, «acaba amb la paraula estranger dita en molts idiomes». Els cors els fa el vocalista Kip Blackshire, col·laborador habitual de Morris Hayes i antic corista de Prince. Un tema dur per a la manresana, que creu que tots tenim una responsabilitat moral amb la situació política global: «Si no hagués guanyat Trump, potser encara viuria a Nova York», diu.
I Sweet Devotion. Una balada que la manresana ja tenia composta de feia temps i que «està agradant molt» per la força vocal: «És una balada més jazzera, a l’estil Chet Baker o fins i tot a Prince, una cançó romàntica que parla de les persones que es retroben en un moment de la vida i reconnecten» i que va compondre a guitarra a Arkansas. Un tema «molt íntim, en un registre en algun punt molt agut». El que la manresana té clar és que «he tingut el temps per treballar les cançons, per buscar els registres adequats i això es nota».
La presentació a Manresa
El concert del Kursal serà una oportunitat, diu per «ensenyar qui soc jo de manera global. Per fer una retrospectiva: la meva carrera no comença a Nova York». Un concert de «maduresa» amb el reconegut trompetista David Pastor, el baixista Sergio DeFinizo i els guitarristes Jordi Izquierdo Santiago i Sergio Cebrián. Amb el bateria pendent, qui també participarà com artista convidat serà Dani Vega de Mishima, que li va produir l’EP Mülzien 25, abans de provar sort als Estats Units.
Subscriu-te per seguir llegint
- Un veí de Fonollosa de 40 anys mor en una sortida de via a la C-37z, a Manresa
- L’aigua de l’aire condicionat no sempre s’ha de llençar: aquests són els usos que li pots donar
- Una web ultracatòlica ataca sor Lucía aprofitant l’entrevista a la seva germana
- El ‘gap year’ guanya terreny a Espanya: per què cada vegada més joves paren un any abans de la universitat
- La Llei de Propietat Horitzontal et protegeix: si et toca ser president de la comunitat i tens més de 70 anys, pots demanar que et rellevin
- Localitzen el cos de la mare de la jove de Berga desapareguda en el terratrèmol de Colòmbia
- Els Mossos enxampen dues persones que havien sostret productes per valor de 393 euros de tres supermercats
- Sílvia Caballol, psicòloga i escriptora: 'Entre l’excés de feina i el buit de la inacció hi ha un punt fèrtil: el de l’activitat amb sentit
