Les cinc claus que converteixen 'La Odisea' de Christopher Nolan en un espectacle extraordinari

La Odisea de Christopher Nolan, un dels títols més esperats de l’any, s’ha convertit en l’estrena més taquillera del director britànic. I s’ho mereix, perquè l’adaptació és extraordinària. En tots els aspectes possibles. Com aquests cinc:

• Un guió extraordinari. Probablement és l’element que destaca més per les diferències amb les altres adaptacions i per la seva modernitat, en escapçar-lo i posar èmfasi en la guerra de Troia i els fantasmes que genera. Per altra banda, Nolan ho ha estilitzat pel que fa a llenguatge i estil perquè no grinyoli per cap banda.
• Una direcció extraordinària. Nolan també aplica aquesta estilització a qualsevol altre element del film, com una direcció d’una intensitat aclaparadora, que recorda les pel·lícules de terror de Robert Eggers, i que s’atreveix a fer meravellosos plans abstractes o escenes que entren sense complexos en el body horror.

«La Odisea»

Estats Units, 2024. Aventures. 173 minuts. Direcció i guió: Christopher Nolan. Obra: Homer. Música: Ludwig Göransson. Fotografia: Hoyte van Hoytema. Intèrprets: Matt Damon, Tom Holland, Anne Hathaway, Robert Pattinson, Zendaya. Manresa i Abrera

• Un càsting extraordinari. En aquesta precisa escena, en la qual els guerrers es transformen en pors, destaca una brutal Samantha Morton. Hi ha molts secundaris que roben l’atenció del film, també Robert Pattinson i Elliott Page. I no hi ha cap tria innocent en aquest càsting. Tots tenen significats valerosos i fascinants.
• Una tesi extraordinària. Som davant d’una obra mestra sobretot per la seva sorprenent força contemporània. Un té la sensació que Nolan està parlant dels costos de la guerra i de la irresponsabilitat del poder. Però dels d’avui en dia. I la seva conclusió és conseqüent. Ningú responsable d’aquests crims globals mereix seguir entre els vius.
• Un futur extraordinari. Fa goig veure les sales del país plenes per veure un film com aquest. I costa pensar que d’aquí a finals d’any es pugui estrenar res de la qualitat i de l’ambició d’aquesta proposta, obrint les portes, de bat a bat, a un nou triomf de Nolan després de la recent Oppenheimer en la cerimònia dels pròxims premis Oscar.

Subscriu-te per seguir llegint