"Quan una casa crema, les vides de moltes persones queden marcades": la banda Juriol transforma una tragèdia en homenatge i reivindicació

Quantes vides es veuen obligades a abandonar casa seva quan tot crema? Què queda quan el foc ho ha reduït tot a cendra? Els incendis devasten boscos, però també trasbalsen famílies i alteren per sempre les històries vitals de qui els pateix en primera persona. Clara Oliveres (Sant Fruitós de Bages, 1990) ho sap prou bé. El juliol del 2022, l'incendi del Pont de Vilomara, que va calcinar més de 1.700 hectàrees, va arribar fins a la urbanització de les Brucardess. Allà hi havia la casa dels seus sogres, l'única que va quedar completament destruïda pel foc. D'aquella experiència va néixer Cendra, una de les cançons de l'àlbum Picar pedra (2024), de la banda Juriol, liderada per la mateixa Oliveres. Coincidint amb la situació que viu Catalunya per l'elevat risc d'incendis forestals, el grup ha publicat avui una versió acústica del tema, acompanyada d'un videoclip que incorpora imatges inèdites cedides pels Bombers de la Generalitat.

L'objectiu d'aquesta proposta és retre homenatge a tots els col·lectius implicats en la prevenció i l'extinció dels incendis forestals i, alhora, sensibilitzar la ciutadania sobre els reptes que plantegen el canvi climàtic i l'impacte de l'acció humana sobre el territori. Tot plegat convida a una reflexió col·lectiva sobre la necessitat de preservar el patrimoni natural i de reforçar el compromís amb la seva protecció. Cendra 5.1., el títol d'aquesta nova versió, ja està disponible a YouTube i Spotify.

"Els focs del Bages del 2022 van arribar fins a les Brucardes, a Sant Fruitós de Bages. Es van veure afectats diversos patis, però l'única casa que es va cremar completament va ser la dels meus sogres", explica la música santfruitosenca. Per acabar-ho d'adobar, la parella d'Oliveres, l'Eva, és bombera —actualment és caporal al parc de Bombers de Manresa— i aquell mateix dia estava de guàrdia en un altre servei. "La cançó neix d'aquesta desgràcia familiar", afegeix.

Cendra es va publicar originalment el 2024 en format elèctric, però Oliveres assegura que tenia "la sensació que encara no havia acabat de fer el seu recorregut". Com que Juriol és una banda de rock "molt canyera", la cantant tenia ganes d'explorar nous camins i portar algunes cançons "a un format més íntim" amb versions acústiques. "La que més em venia de gust adaptar era Cendra", confessa.

A més d'enregistrar aquesta nova versió, els integrants de Juriol van decidir acompanyar-la d'un videoclip. "Vaig parlar amb Bombers de la Generalitat i des del primer moment es van mostrar molt oberts a col·laborar. Ens van cedir imatges reals dels serveis que fan", explica Oliveres. Per aquest motiu, el vídeo combina fotografies inèdites dels bombers treballant en incendis forestals amb escenes enregistrades al parc de Bombers de Manresa que mostren el dia a dia dels operatius durant la preparació i les intervencions.

Tot plegat busca retre homenatge als cossos d'emergència i "visibilitzar la seva feina". Amb aquesta nova proposta, però, la banda també vol posar l'accent en la necessitat de cuidar la natura i els boscos de manera col·lectiva i recordar que la prevenció dels incendis és una responsabilitat compartida. "Si podem contribuir, des de la nostra part, a generar consciència, benvingut sigui", assegura la santfruitosenca.

Una cançó per cicatritzar

"És la cançó més difícil que he escrit a nivell emocional, però la més fàcil pel que fa a la lletra", explica Oliveres. La música confessa que, habitualment, comença les composicions per la música i deixa la lletra per al final, un procés que acostuma a costar-li més. Amb Cendra, però, va passar just el contrari: "Em tocava tan de prop i van ser uns dies tan durs que és la cançó que he escrit més de pressa. Em va sortir de cop", recorda.

Quan la va tenir enllestida, els primers a escoltar-la van ser els seus sogres, el Miquel i l'Àngels. "Ens vam fer un fart de plorar tots", explica. La cançó els va impactar tant que el seu sogre, amb 80 anys, es va fer el seu primer tatuatge: la paraula Cendra. "Aquesta cançó l'hem viscut molt. Als concerts sempre venen, acaben plorant i és molt emotiu", afegeix.

La casa del Miquel i l'Àngels va ser l'única que es va cremar completament a les Brucardes. Quan hi van tornar per primera vegada i la van veure calcinada, Oliveres recorda especialment "l'olor, l'ambient, la brutícia i la pols". Però, sobretot, una imatge: "Tot havia quedat reduït a cendres". Aquella paraula no deixava de repetir-se-li al cap i acabaria convertint-se en el títol de la cançó nascuda d'aquella experiència traumàtica. "És una paraula que em va perseguir durant molt de temps", assegura.

Per a Oliveres, Cendra també va ser una manera de començar a guarir la ferida. "És un ensurt molt gran. Quan una casa crema, les vides de moltes persones queden marcades", reflexiona. Més enllà de la composició, la música també va trobar un altre consol: "Com a teràpia, caminava molt pels boscos cremats de Sant Fruitós amb la meva gossa Juriol. Necessitava veure com el bosc, a poc a poc, iniciava el seu propi procés de recuperació", conclou.

Subscriu-te per seguir llegint