Maria del Mar Bonet clou el festival Nits de la Duquessa de Cardona

El complex hoteler El Vilar de la Duquessa va tancar dissabte la tercera edició del festival Nits de la Duquessa amb un concert de Maria del Mar Bonet que va aplegar més de 250 persones a la gran pèrgola del recinte cardoní. Eduard Torres president fundador del Grup Duquessa va posar en relleu l’ànima que desprèn el festival, que en la primera cita d’enguany va comptar amb l’excantant de Radio Futura i alter ego de Juan Perro, Santiago Auserón: «aquesta ànima surt de la importància de les arrels i la cantant que avui tenim aquí ha posat molta ànima a les arrels i a la cultura popular».

Però abans de rebre la gran protagonista de la vetllada, els organitzadors tenien una sorpresa per al públic. El guitarrista i cantautor valencià Borja Penalba, col·laborador habitual de Maria del Mar Bonet, va oferir un parell de cançons. Penalba va donar el tret de sortida amb una versió de Bob Dylan que va traduir i adaptar com La noia del nord. Va dedicar la seva actuació «a la meva família catalano-nord americana Fuster», en referència al cardiòleg Valentí Fuster, assegut a la primera fila. Quan va aparèixer a l’escenari Maria del Mar Bonet, es van fondre en una abraçada i van interpretar plegats una cançó.

Després d’aquest preàmbul, la cantant mallorquina es va adreçar al públic assegurant que «volem presentar-vos el meu darrer disc, conjuntament amb algunes altres cançons meves». Així, a banda dels temes de nou treball L’aigua no cansa (Discmedi Blau) va interpretar «cançons que jo canto molt sovint en els meus recitals acompanyada d’una colla d’amics». I va ser així que va convidar a aquests «amics» a pujar a l’escenari per acompanyar-la, una banda de cinc músics a qui va presentar tan bon punt van prendre posicions.

Al llarg de poc més més d’una hora de recital Bonet va comentar una a una cadascuna de les cançons que va anar compartint amb el públic, com Dansa de la primavera, Me n’aniré de casa, fins arribar a la que dóna títol al nou treball discogràfic, que va cantar pràcticament sense acompanyament musical. Tot seguit arribaria Blaus i blaus, «música popular que a mi em fa caminar dins de la música».

La nova proposta musical de Maria del Mar Bonet, que enguany celebra seixanta anys de carrera, té un accent molt mallorquí i mediterrani. Un clar exemple és Sa ximbomba, una peça popular mallorquina «de quan es feien carnavals als pobles». O Cançó dels disbarats «que parla d’una excursió d’uns peixos». Nit, L’arbre campaner o Blaus i sol de roses blanques van tenir el seu espai en un repertori que va arribar al seu punt final amb la única cançó de la vetllada que no va necessitar presentació Què volen aquesta gent?

El públic va seguir dempeus el final del recital, que va tenir com a colofó un bis amb una dedicatòria especial: La Balanguera, «dedicada als polítics que estan a l’exili i que ja haurien de ser aquí fa molt de temps».

Subscriu-te per seguir llegint