Súria recupera Ramon Biadiu, documentalista i pioner del cinema català

Nascut en el si d’una família de comerciants vinculats al món de la pastisseria, Ramon Biadiu i Cuadrench (Súria, 1906 – Barcelona, 1984) no volia continuar el negoci familiar: volia dedicar-se al cinema. I no es va equivocar. Actualment, un dels noms destacats de la història del cinema català com a documentalista, muntador i operador, Ramon Biadiu va ser, durant la guerra civil, un dels pilars de Laya Films, la productora creada per la Generalitat de Catalunya pocs mesos després de l’esclat del conflicte. Ara, l'Ajuntament de Súria en recupera la trajectòria en una pàgina web: https://www.suria.cat/ramonbiadiu.

Tanmateix, aquest projecte va néixer molt abans amb la publicació del llibre Ramon Biadiu (1906-1984). Cineasta d’avantguarda escrit per Mercè Biadiu i Josep Maria Caparrós. Publicat el 2007 per l’Ajuntament de Súria i el Centre d’Estudis del Bages, és la font d’on s’ha extret el contingut de la pàgina web que ara es publica, entre la qual una extensa cronologia de la vida Biadiu, apartats dedicats a la seva filmografia i enllaços a alguns dels seus curtmetratges i documentals, entre els quals filmacions històriques sobre la vida quotidiana a Súria i festes com les Caramelles a finals de la dècada de 1920.

Qui era Ramon Biadiu?

Ramon Biadiu i Cuadrench era el primogènit d’una família de comerciants que regentava Cal Biadiu un forn de pa, confiteria i pastisseria a tocar de l’actual plaça Clavé i que es va convertir en un referent local durant el segle XX. Tot i que tant Jaume Biadiu, el seu pare i futur alcalde del poble, com la seva mare, la surienca Mercè Cuadrench, van enviar-lo a Barcelona a aprendre l'ofici, el jove Biadiu s'interessava més pels documentals de Robert J. Flaherty que pels forns. Aviat es va comprar la seva primera càmera de vídeo i el 1932 va filmar el seu primer curtmetratge: El port. Impressió matinal.Aquell mateix any gravava D’excursió a l’Alt Berguedà i Fusta de pi, ambdós guardonats en el primer Concurs Català de Cinematografia; Un dia per a la història, sobre la inauguració del Parlament de Catalunya, i part del Noticiari Català núm. 1, entre d'altres. Arran de l'èxit del fill, la família va començar a pareparar el traspàs del negoci.

Biadiu va començar a fer-se un lloc en el món del cinema català el 1934, moment en el que va començar a treballar de muntador per la seu barcelonina de la Metro-Goldwyn-Mayer. El 1935 va gravar La ruta de Don Quijote un documental que no només es va projectar a París sinó que Buñuel va seleccionar pel Pavelló Espanyol de la República en l’Exposició Universal de París (1937). Però la trajectòria de Biadiu va fer un gir amb l'esclat de la guerra civil i el surienc va començar a treballar com a guionista i càmera a Laya Films, la productora impulsada pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat.

Els anys de la Guerra

Durant els anys de guerra, i tot i la inestabilitat política del bàndol republicà, Laya va filmar nombrosos reportatges, documentals i noticiaris que van tenir difusió a molts països, alguns dels quals fets per Biadiu, que va treballar tant al front com a la rereguarda. Fins que el 1938 va ser destinat a la Divisió Durruti i, després de passar pels camps de concentració la Guingueta i Deusto, va tornar a Barcelona on fins els anys seixanta va reprendre amb força la seva activitat cinematogràfica. Però les oportunitats laborals anaven minvant i en els seus darrers anys Ramon Biadiu es va dedicar a recuperar la història de cinema català a través de llibres i publicacions, una labor que la Generalitat li va reconèixer el 1982 amb el Premi Especial Honorífic de Cinematografia i la medalla Francesc Macià al mèrit del treball.

Ramon Biadiu i Cuadrench va morir a Barcelona el 1984. Ara, quaranta-quatre anys després, l'Ajuntament de Súria, torna a recuperar-ne l'obra inaugurant una pàgina web que posa a l'abast de tothom la figura destacada de Ramon Biadiu i Cuadrench, documentalista i pioner del cinema català.

Subscriu-te per seguir llegint