Gósol posa la llavor d'un festival de música clàssica

L'estiu de 1901 Carles G. Vidiella (1856-1915) treballava en la integral de les quinze Rapsòdies hongareses de Franz Liszt. I va ser a Gósol on l'eminent pianista i pedagog va trobar-hi la calma que necessitava per dur a bon port el seu objectiu. Hi va arribar l'1 d'agost de fa 125 anys i, demà, el poble en celebra l'efemèride. El programa, inclòs en el 15è cicle de música catalana "Els teus clàssics", organitzada per l’Associació Joan Manén, consisteix en una conferència a càrrec del pianista i pedagog Joan Miquel Hernández (Centre Picasso, 12 h) i el concert de Nexus Piano Duo a l'església parroquial de Santa Maria (19 h). L'efemèride vol recuperar el nom de Vidiella i convertir-se en l'embrió del Festival de música romàntica de Gósol.

Segons el testimoni de M. Salomé López Quintanilla, recollit per Joan Miquel Hernández a L’escola pianística de Carles G. Vidiella, l'artista "Per poder-ho preparar necessitava estar apartat, poder-se concentrar. I llavors la Leonor, la minyona, li va dir: -escolti senyor, vostè vol estar apartat?, vagi al meu poble!- I va anar a Gósol, al Prepirineu, desmuntant el piano de Barcelona". Però arribar fins a Gósol no li va ser fàcil. El més probable (tenint en compte que aleshores el tren no arribava a Guardiola de Berguedà), és que el pianista hi arribés per camins des de Ripoll. En tot cas, Vidiella va arribar a la fonda Cal Tampanada, a la Plaça Major del poble, l'1 d'agost de 1901, demà fa 125 anys.

Joan Miquel Hernández, pianista de Nexus Piano Duo —que actuen a les 19 h— i pedagog, és l'encarregat d'obrir l'efemèride. Ho farà amb una conferència (Centre Picasso, 12 h) on farà valdre el treball i la figura de Vidiella, que "representà el cim del piano català de finals del segle XIX i començaments del XX", diu, i "un dels millors concertistes de piano d'aquell moment". La conferència també farà un repàs de la biografia de Vidiella i un recorregut per les seves obres i concerts més destacats.

La celebració continuarà a les set de la tarda a l'església parroquial de Santa Maria amb Nexus Piano Duo, format per Joan Miquel Hernández i Mireia Fornells. El duet, amb més de vint anys d'experiència, ha tocat arreu del país, l'estat i en diverses gires per Europa. Demà oferirà un programa amb obres de Granados, Albéniz, Alió, Vidiella, Mozart, Brahms i Liszt.

Nexus Piano Duo

El duet de Mireia Fornells i Joan Miquel Hernández ha tocat en sales d'arreu del país, entre les quals el Palau de la Música Catalana i L’Auditori de Barcelona. La formació, una de les més actives actualment en música de cambra, ha col·laborat també amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i ha participat en diversos enregisttraments en directe per Radio Clásica i per Catalunya Música. El duet, que ha enregistrat també tres CD:

• “Mediterrànies”, dedicat a la música per a piano de la compositora Mercè Torrents
• “Promenade”, que inclou la integral de l’obra per a piano a quatre mans d’Albéniz, Granados, Mompou i Montsalvatge
• “11”, amb onze compositors catalans per a piano a quatre mans

Qui era Carles G. Vidiella?

Gumersind Carles Vidiella i Estevan va preferir sempre el seu segon nom i, de fet, en va invertir l'ordre: el pianista es faria conegut com a Carles G. Vidiella. Nascut a Arenys de Mar el 12 de maig de 1856, Vidiella va aprendre l'ofici de músic amb Joan Baptista Pujol, que el va convertir en un bon pianista. Els amics, que confiaven en el talent del jove Vidiella, va oferir-li una pensió i el 1878 es va traslladar a París per estudiar sota la tutela de François Antoine Marmontel. Un any més tard tornava a Barcelona, començava a treballar com a professor de piano i feia el seu primer concert a l'Ateneu Lliure de Barcelona.

En aquesta primera època de pianista, Vidiella ofereix molts concerts col·lectius, sovint per a causes benèfiques. La crítica de seguida el destaca i fa notar una tendència inusual del músic: el seu gust per estrenar obres d’autors catalans contemporanis. La seva plenitud musical arriba el 1889; comença la seva carrera en solitari. El seu programa inclou compositors des del segle XVIII fins a autors més contemporanis, tant forans com locals. L’objectiu últim, però, és didàctic: vol educar el públic i familiaritzar-lo amb obres contemporànies que, sovint, era el primer a interpretar a Barcelona. D'aquesta etapa data la seva estada a Gósol.

Amb l'edat, però, Vidiella li va trobar el gust a la intimitat. El 1904 va començar a organitzar concerts a casa i la crítica el posiciona "en un nivell totalment artístic", diu Joan Miquel Hernández. També amb la maduresa es consolida la seva faceta com a pedagog. En aquell moment, no hi havia una escola de piano sistematitzada i Vidiella va impulsar (en l'àmbit privat) una primera escola catalana. Entre els seus alumnes, destaquen Francesc Alió, Joan Gay, Lluís Millet, Enric Morera, Melcior Rodríguez d’Alcàntara.

El pianista va morir el 4 d'octubre de 1915 a casa seva i el 3 de juliol del 1917 el Palau de la Música en celebrava un homenatge. Josep Llimona li va dedicar un bust de marbre que, encara ara, està al primer replè de l'escala principal del Palau. 1923, la institució li va retre un altre homenatge i el 1932 l'Ajuntament de Barcelona va inaugurar una plaça amb el seu nom. Demà, se li ret un altre homenatge: una conferència i un concert a Gósol, on, fa 125 anys, hi va fer estada.

Subscriu-te per seguir llegint