"Un beso y una flor", de Nino Bravo, torna a les llistes d'èxits 54 anys després

Hi ha cançons que sobreviuen al seu intèrpret, es desprenen del seu temps i acaben pertanyent a diverses generacions. Un beso y una flor n’és una. Nino Bravo la va estrenar el febrer de 1972 i la va convertir en una de les peces essencials d’un repertori que ha anat molt més enllà de la mort de l’artista valencià el 1973. Més de mig segle després, el Mundial de futbol li ha donat un nou impuls. El tema compost per Pablo Herrero i José Luis Armenteros va sonar per la megafonia després dels partits de la selecció espanyola, inclosa la final disputada contra l’Argentina, i aquesta exposició internacional ampliada per les retransmissions televisives s’ha traduït en un fort augment de les escoltes i en la seva tornada a les llistes.

Cinquanta-quatre anys després, la cançó ha tornat aquesta setmana a la classificació de vendes d’Espanya que elabora l’associació de productors Promusicae per compartir espai amb Quevedo, Shakira, Ana Mena, Lola Índigo o Bad Bunny. Ho ha fet al lloc 71è i ha obtingut, a més, la certificació de disc de platí. En el cas d’una cançó, aquest reconeixement acredita 100.000 unitats, calculades a partir de les vendes físiques, les descàrregues i les equivalències de les escoltes i visualitzacions a les principals plataformes d’àudio i vídeo. Però hi ha més xifres que certifiquen l’últim boom d’Un beso y una flor. Només durant els últims 28 dies, la cançó ha superat els 16 milions d’impressions i ha reunit gairebé quatre milions de visualitzacions en set vídeos de Youtube. La xifra real és encara més gran, perquè la cançó apareix repartida en moltes altres publicacions pujades per usuaris particulars.

En conjunt, els vídeos oficials acumulen uns 145 milions de reproduccions. Al sumar-hi les publicacions no oficials, el total ascendeix a uns 236 milions. El perfil de Nino Bravo ha guanyat al voltant de 300.000 oients mensuals a Spotify l’últim mes i les escoltes d’Un beso y una flor han augmentat més d’un 80% respecte al mes anterior. En una setmana, el tema va afegir 1,3 milions de reproduccions. Les dades mostren una reactivació de gran abast, especialment entre oients que ni tan sols havien nascut quan va morir el cantant. El grup de 25 a 34 anys concentra el 35,9% del consum a Youtube durant l’últim mes; el segueixen el de 35 a 44 anys, amb un 18%, i el de 18 a 24, amb un 16,6%. L’expansió ha sigut especialment intensa a Llatinoamèrica, un territori decisiu en la carrera de Nino Bravo. Lima, Bogotà i Buenos Aires són les ciutats que més han escoltat la cançó les últimes setmanes a través de Youtube. Per països, Colòmbia, el Perú i l’Argentina ocupen les primeres posicions; Espanya és quarta, i els Estats Units, sisens.

Himne intergeneracional

El Mundial ha actuat com a altaveu per a una cançó que ja formava part de la memòria sentimental del món hispanoparlant. La història d’Un beso y una flor va començar als estudis madrilenys de Philips, on Nino Bravo va gravar entre el 24 i el 26 de setembre de 1971 bona part de les cançons del seu tercer LP. Un beso y una flor obria i donava títol a aquest tercer àlbum. El tema va comptar amb els arranjaments de Maryní Callejo, amb la direcció musical de José Torregrosa. La seva lletra s’allunyava de la cançó amorosa convencional, ja que narrava el comiat d’un emigrant que deixa enrere la persona estimada i el seu país a la recerca d’un futur millor, sense renunciar a l’esperança de la tornada.

Nino Bravo va presentar la cançó el 24 de febrer de 1972. El seu èxit va ser immediat, tot i que no va arribar al número u a Espanya, en un any de forta competència marcat per la música d’El padrí, Algo de mí, de Camilo Sesto, i Yo no soy esa, de Mari Trini. Malgrat això, es va instal·lar a les llistes, va ampliar la seva dimensió internacional i es va convertir en una de les seves composicions més reconeixibles. La cançó va escalar posicions a Portugal, Bèlgica, Alemanya i Holanda, on les televisions reclamaven la presència d’aquell intèrpret espanyol de veu poderosa i melòdica. Fonogram va arribar fins i tot a estudiar-ne una versió en anglès per estendre l’èxit a altres mercats.

"Més que un clàssic de Nino Bravo, Un beso y una flor ja és un himne intergeneracional", assenyala Darío Ledesma, el biògraf del cantant. "Que avui sigui la seva cançó més escoltada a les plataformes digitals no és cap casualitat –adverteix–. És el resultat del seu missatge universal, la seva melodia èpica in crescendo, la inigualable interpretació de Nino Bravo i aquest arranjament orquestral de Maryní Callejo que no envelleix per molts anys que passin".