Recordant Jordi Cussà

L’onze de juliol de 2021 va morir a Berga l’escriptor Jordi Cussà i Balaguer. En el cinquè aniversari del seu decés, aquest text (adaptat i condensat per a la seva publicació), llegit a la llibreria Quatre Cantons el 15 d’abril de 2016 en motiu de la presentació de la novel·la El trobador Cuadeferro, vol ser un petit homenatge a un autor que va conrear la narrativa, la poesia i el teatre.

Una dèria: l’íncipit

A l’hora de començar a llegir un llibre, sobretot si és de ficció, sempre m’he fixat molt (digueu-ne dèria meva, o potser ho fa tothom —que no ho he demanat—i aleshores ja no és només la meva dèria) en les primeres frases, en l’arrencada de l’obra. Un dia, badant en la taula de novetats de la llibreria La Central del Raval de Barcelona, temple dels llibres, vaig veure un exemplar intitulat En un lugar de la Mancha. (50 grandes inicios de la literatura ilustrados y comentados), escrit per Jordi Vicente i il·lustrat per Carlos Cubeiro. El vaig obrir i ves per on, com ja feia suposar el subtítol, parlava de la meva dèria que, és clar, també és la seva. Presentava els cinquanta llibres escollits pel seu inici amb aquestes paraules: “El termino latino íncipit se utiliza para designar las primeras palabras o frases con las que se inicia un texto. [...] Una introducción cuya intención es atraparnos e incitarnos a continuar con la lectura”. I ves per on, com si els íncipits em perseguissin, no fa gaires dies vaig descobrir, aquí mateix [llibreria Quatre Cantons, de Berga], un volum de l’israelià Amos Oz titulat La historia comienza. Ensayos sobre literatura, tractant el mateix tema i on podem llegir: “Algunos grandes escritores escriben y vuelven a escribir cientos de veces la primera frase de su libro, y nunca pasan de ahí. Otros desisten y, quizá desesperados, deciden empezar con lo primero que se les ocurre”. Amos Oz diu que començar a explicar una història és com intentar conquistar a una persona totalment desconeguda en un restaurant, i que l’inici és tan important com el final.

En aquest punt recordo que vaig estar molt content quan el Jordi Cussà em va comentar si em venia de gust llegir el manuscrit del llibre que presentàvem [El trobador Cuadeferro]. I és clar que em venia de gust!!! I me’l vaig empassar en un parell de dies de tan bo com el vaig trobar.

Després d’aquesta marrada, i tornant als inicis dels llibres, he de dir que el començament de El trobador Cuadeferro és molt potent, i que atrapa i incita ràpidament a la seva lectura. Pels qui encara no hagueu llegit la novel·la, aquí en teniu el principi: “La dona, que havia complert setze anys feia quinze dies, era de quatre grapes sobre el llit. O més ben dit de tres, perquè es recolzava com un tamboret coix sobre els genolls escamarlats i el colze dret, però s’havia ensorrat de l’altra banda i reposava la clavícula sobre un coixí voluminós i el cap, de costat, sobre el matalàs”. Però en Cussà ja ens hi té acostumats a aquests íncipits que enganxen. Recordem sinó el de Formentera lady: “Pel que fa al difunt, encara que hi sigui en cos present, l’essència d’un funeral és per força l’absència.” O bé el de Cavalls salvatges: “No és gens estrany, sinó més aviat el contrari, que la primera d’aquestes històries comenci en un enterrament. Però en lloc del típic dia hivernal, cru o plujós, va escaure un enterrament tòrrid, en plena canícula.”

Ara, retornem als inicis d’una obra literària per posar alguns exemples, agafats al vol, d’íncipits potents.

D’insectes a gallines

Ens trobem a Praga, on Kafka ens fa partícips d’una transformació: “Quan, un matí, Gregor Samsa va despertar-se d’uns somnis neguitosos, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós.” Com monstruós és el que explica Rafael Barrett, un autor molt interessant, tot i que menystingut i força desconegut, de finals del S.XIX, als seus Epifonemas: “Después de haber degollado a su víctima, la arrancó los pezones y la abrió el vientre. Le sorprendí en esta última ocupación. ¿Por qué hace usted eso?, le pregunté. Levantó sus ojos, estragados de literatura, y me contestó: ¡Por la gloria!”. Glòria que va començar a assolir Gabriel Garcia Màrquez quan va escriure, a Cien años de soledad: “Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendia havia de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo». Precís i tallant és el començament que Júlio Cortázar va escriure per iniciar el conte Acefalía dient: “A un señor le cortaron la cabeza, però como después estalló una huelga y no pudieron enterrarlo, este señor tuvo que seguir viviendo sin cabeza y arreglárselas bien o mal.” Molts caps devien rodolar camps a través en aquesta nova història situada al segle XVIII, perquè premonitòria i contundent es l’obertura del barceloní Francisco Casavella en Lo que sé de los vampiros: “Aún no ha empezado la batalla y la nieve huele a sangre” I breu i incendiari és Gregorio Morán, a Asombro y búsqueda de Rafael Barrett quan martelleja aquests mots: “Las putas gallinas tuvieron la culpa. Porque la verdad es que todo empezó por unas gallinas.” I tancarem el cercle amb Jordi Cussà, que comença Estimat mirall dient: “Fer-te vell, amb permís de John Lennon, és allò que et passa mentre et tortures per aferrar-te a la joventut”.

Ja ho veieu, de començaments n’hi ha per a tots els gustos, però Amos Oz ens adverteix dient que “en los primeros párrafos los autores a veces hacen promesas que quizá no podran cumplir”. De tota manera, tant si es compleixen com si no, si l’íncipit ens atrapa, ens fa entrar de cop en un nou món creat pels autors; en el cas d’avui, un món amb el segell de Jordi Cussà, company de tertúlia, [a la taula sota el rellotge de la Quatre Cantons], a qui sempre llegirem i animarem a seguir batallant amb les lletres i les seves criatures de ficció des Cal Pardal [pis-estudi de Cussà a Berga]. Felicitats i bon galop del trobador Cuadeferro a les llibreries d’ací i d’allà i entre els lectors, encara que no estiguin enderiats en els íncipits.