Qui vigila les escenes de sexe en els rodatges?

Les escenes de sexe simulat, nuesa, violència sexual o contacte físic intens ja no es podran rodar sense una figura específica encarregada de vetllar pel benestar dels intèrprets. El nou decret de l’Estatut de l’Artista, publicat el 25 de juliol, obliga totes les produccions audiovisuals a incorporar, com a mínim, un coordinador d’intimitat en el seu equip. La norma estableix que aquests professionals hauran de garantir "el respecte als límits i al consentiment" dels actors i actrius, a més de "prevenir possibles situacions d’assetjament o violència sexual" durant el rodatge.

No obstant, la legislació deixa sense resoldre alguns temes i no concreta quin tipus de produccions quedaran subjectes a aquesta obligació, tampoc defineix en quines fases del projecte hauran d’intervenir aquests especialistes ni exigeix que comptin amb una formació específica en coordinació d’intimitat. "La idea és bona, però encara falta baixar-la a la realitat i cal concretar molt bé com s’aplicarà", exposa la coordinadora d’intimitat Aida de Sàrraga.

Segons Rakel Ezpeleta, presidenta de la Confederació d’Artistes i Treballadors de l’Espectacle, associació present en les negociacions de la nova normativa, la coordinació d’intimitat haurà d’estar en "qualsevol projecte laboral que requereixi contractacions artístiques", sigui de la dimensió que sigui, sempre que hi hagi escenes íntimes. Aquesta legislació s’anirà implementant a poc a poc en el sector i en les pròximes produccions que sorgeixin a partir d’ara i, segons apunta Ezpeleta, "les empreses tindran un temps de transició perquè puguin fer tot el que han de fer per poder-ho aplicar".

Titulació específica

Una de les principals reivindicacions de l’Associació Espanyola de Professionals de la Coordinació d’Intimitat (AESCI) durant l’elaboració de l’Estatut de l’Artista era que la normativa establís l’obligatorietat de comptar amb professionals formats en el tema per als rodatges. No obstant, finalment, el text no ho recull. "Com que no consta en la normativa, cadascú pot contractar qualsevol", lamenta Lola Clavo, codirectora del primer curs de coordinació d’intimitat de l’ESCAC –per ara ajornat en les seves pròximes edicions–. Per Clavo, deixar aquesta responsabilitat "a la bona voluntat o la consciència que tingui cada producció" és "molt perillós". Com apunta Ezpeleta, "aquesta llei no entra per a res al detall, però això és una cosa que en el sector audiovisual es va veient i també és l’AESCI la que està fent cursos per als actors, perquè sàpiguen que existeix i ho puguin exigir, i per a les productores audiovisuals".

"Per mi, el principal risc no és l’intrusisme o salvaguardar les tarifes i les condicions laborals, que també, sinó posar persones sense formació a exercir una feina tan delicada. És perillosíssim per a elles, per als intèrprets i per a les produccions", exposa, per la seva banda, De Sàrraga. No obstant, perquè això no passés, hi hauria d’haver uns estudis específics sobre el tema que, després d’ajornar la pròxima edició del curs de l’ESCAC, actualment no existeixen a Espanya. "Les formacions continuen sent poc accessibles, són cares i, a més, la majoria només estan en anglès. Seria desitjable comptar amb una formació pública i accessible en castellà o català", reivindica, per la seva banda, la coordinadora d’intimitat Sonia Pavón, que va participar aquest diumenge en un workshop del Cerdanya Film Festival en el qual s’abordava la importància de la coordinació d’intimitat en els rodatges.

La normativa tampoc concreta si la figura s’haurà d’integrar des del principi del projecte audiovisual, ja en les fases de guió i preproducció, o només serà obligatòria en els rodatges. En aquest sentit, Pavón assegura que la reforma de l’Estatut de l’Artista suposa "un gran pas endavant" perquè impulsa la professionalització d’aquesta figura i la consolida com un departament més en les produccions audiovisuals. No obstant, reclama que la coordinació d’intimitat es tingui en compte des de la fase de desenvolupament dels projectes, i no únicament quan comença el rodatge. "L’anticipació és un element molt important. Tenir temps ens permet prevenir riscos i treballar el consentiment des de la preproducció, que és tan important o més que el mateix dia del rodatge", reflexiona.

Pavón defensa que la seva feina va molt més enllà d’estar present durant les escenes íntimes. Hi participen des de la preproducció, analitzant el guió complet per detectar-hi escenes amb contingut íntim, avaluant riscos, consensuant límits amb direcció i intèrprets, dissenyant les coreografies de les escenes i fent seguiment fins i tot en la postproducció per garantir que es respecten els acords assolits. "Hi ha la creença que només són escenes de sexe simulat, però la intimitat és molt més àmplia i hi ha moltes escenes que poden implicar riscos tot i que a simple vista no ho semblin", apunta.

La necessitat de subvencions

La llei no especifica en quin tipus de produccions audiovisuals haurà de ser present el coordinador d’intimitat. A més de pel·lícules, sèries i curtmetratges, ¿què passa amb altres formats com els documentals, els videoclips o els realities de televisió? Aida de Sàrraga va formar part del primer equip de coordinadors d’intimitat en un reality a Espanya, en La gran cita, presentat per Dulceida a 3Cat. "La coordinació d’intimitat suma en qualsevol format artístic", valora l’especialista. "En un reality és fins i tot més necessària, perquè treballes amb persones reals, no són actors, i estan mostrant les seves pròpies emocions, i és important que tinguin consciència de l’exposició i del que sortirà", afegeix.

El sector audiovisual, assegura De Sàrraga, ha rebut bé aquesta figura perquè facilita la feina, tot i que sorgeixen dubtes sobre com assumir aquests nous costos. "La indústria no veu aquesta figura com un problema. Al contrari, facilita molt la feina. La preocupació és qui n’assumeix el cost", apunta la coordinadora. "Si la coordinació d’intimitat passa a ser obligatòria, les plataformes i productores hauran de comptar amb una partida pressupostària específica. No pot sortir del pressupost ja existent", manifesta, alhora que reivindica que, si realment es considera una figura necessària, "cal acompanyar l’obligació amb finançament, formació i una regulació molt més precisa". Una idea que també sosté Clavo: "Estaria bé que hi hagués subvencions per contractar coordinadores d’intimitat. Si obligues a fer una cosa, però no ajudes que es produeixi, és complicat".

Subscriu-te per seguir llegint