Aina Cots Fargas: «Repeteixo perquè m’agrada el teatre»

Aina Cots i Fargas (Manresa, 1999) és actriu, ballarina i professora. Amb una àmplia trajectòria en el teatre amateur, Cots va ser una de les actrius protagonistes a La Santa Espina, embrió d’El retaule del flautista. Aquest any, ha fet un pas més: no només fa el paper de Lisbeth, sinó que és la coreògrafa.

Com es preparen les coreografies?

És el primer cop que en preparo per a tanta gent. Encara estic aterrant i tot i que l’altre dia en vam estar parlant amb el Joan Ferrer, el director musical, em fa una mica de vertigen. N’hi ha de més petites, de 8 o 10 persones, però la salutació final s’ha de pensar molt bé: sortirem tots, hi hem de cabre i tothom ha de tenir el seu moment.

Ja va participar en un projecte similar...

Sí, a La Santa Espina. I repeteixo aquest any perquè m’agrada el teatre. Les dues obres s’han preparat a l’estiu i és un bon moment organitzatiu que permet trencar amb la rutina. Des del primer moment la Sílvia em va proposar portar les coreografies i ja va ser molt difícil dir-li que no. Fora d’això hem fet altres projectes i treballem bé. A més, em feia il·lusió.

Li feia il·lusió l’obra?

M’agrada molt. El meu pare l’havia fet de jove i n’havia sentit a parlar, però no la coneixia. És un molt bon muntatge per fer-lo participatiu. La trobo molt divertida, diferent i propera, perquè fa referència a un conte que tots coneixíem de petits.

I el missatge polític?

És molt actual. Que es demostri la força del poble, però que sempre guanyin els interessos... El missatge és molt clar.

El públic l’entendrà?

Cent per cent. Jo l’obra en directe, en un escenari, no l’he vist. Però sí que vaig veure el musical que en va fer TV3 («El retaule del flautista», 2012) i era impossible no entendre les referències i encara més no connectar-les amb la nostra realitat.

S’aprèn de l’obra?

Sí. T’ensenya com funciona el poble i fa un retrat de la societat. En aquell moment devia passar, i continua sent així avui en dia. n

Subscriu-te per seguir llegint