Marcel·la Dabant: «És molt més enriquidor, un aprèn de l’altre»

Marcel·la Dabant (Sant Joan, 1955) ha transmès la seva passió pel teatre als seus nets, el Roger i el Biel Garcia. Amb 11 i 14 anys, venen de Fals i actuaran el 13 de setembre amb la seva àvia al teatre Conservatori.

Coneixien l’obra?

Marcel·la Dabant: Vaig fer-la el 2018 a La Verbena de Sant Joan. Però fins aleshores no n’havia sentit a parlar.

Roger Garcia: El Biel i jo no l’hem fet. Però a mi me l’havien explicat a l’escola.

Biel Garcia: Sí, el relat d’El Flautista d’Hamelín. Ara hem vist que té relació amb l’obra i és divertida.

Creieu que agradarà?

B.G.: Als nens de l’edat del Roger, que té 11 anys, penso que sí. Però als de la meva edat no. Els nens no van al teatre i en general, no els interessa massa.

I com van començar a fer teatre?

M.D.: Fa vint-i-sis anys que faig teatre. De joveneta, havia fet Els pastorets, però no vaig fer-ho seriosament fins al 2000.

B.G.: Jo he fet teatre des de molt petit. Vaig veure a la meva àvia i des de sempre he volgut fer-ne.

R. G.: Jo vaig començar amb Els pastorets i em va entrar el cuquet.

Quin paper tenen?

M.D.: Jo soc una de les set narradores, el mateix paper que vaig fer a Sant Joan. Allà, però, només érem dos.

R. G.: El Biel i jo som dependents. Estem amb els caps i ens encarreguem d’explicar-los el què passa al magatzem.

És difícil actuar amb tanta gent a l’escenari?

M.D.: Costa, però és divertit. És agradable veure a tanta gent fent teatre.

R. G.: És més complicat. Però crec que el més difícil seran les coreografies.

M.D.: De moment no les hem assajat, només hem cantat una mica.

I amb gent de totes les edats?

M.D.: Quan els ho vaig proposar, de seguida van dir que sí.

B. G.: A nosaltres ens agrada.

M. D.: És molt més enriquidor. Un aprèn de l'altre. Els nens tenen una espontaneïtat i unes ocurrències que a mi no se m’haurien acudit. És del més bonic de l’obra.

Subscriu-te per seguir llegint