Les onades de calor encenen l'alarma als festivals de música estiuencs i els obliguen a replantejar-se

La música en directe mira el termòmetre. "Que aquí cada any fa més calor és claríssim". Ho diu Stefano Maccarone, director del Share Festival, la gran cita de referència de la Generació Z barcelonina, i ho corroboren les dades científiques: el mes passat va ser el juliol més càlid registrat per l'Observatori Fabra en els seus 113 anys de mesuraments. Per primera vegada en tot aquest temps, la temperatura màxima va superar a Barcelona els 30 graus tots els dies del mes, amb pics de més de 40. Les altes temperatures condicionen els hàbits de la població i afecten especialment les activitats que es desenvolupen a l'aire lliure. I en aquesta onada d'angoixa climàtica de la qual ningú no s'escapa, els festivals de música estiuencs són un àmbit especialment sensible per diverses raons: l'elevada concentració de gent, la llarga durada de les jornades i la seva innegociable condició d'esdeveniment a la intempèrie.

La preocupació és generalitzada i s'estén a tot Europa. En un moment en què la música en directe multiplica la seva facturació i es consolida com un important motor d'activitat econòmica, la meteorologia obliga a reflexionar i a introduir canvis per adaptar-se a la nova situació. En l'últim informe anual de l'associació europea de festivals YOUROPE (a la qual pertanyen el Primavera Sound, el Mad Cool i el Bilbao BBK Live, per exemple), el clima i les temperatures ja ocupen el quart lloc en l'índex de preocupacions dels organitzadors de cara al futur (i el tercer lloc entre els festivals de gran format). Només els superen l'augment dels costos de producció i les dificultats creixents per contractar artistes. L'informe recull dades del 2025 i, tal com està transcorrent aquest estiu, és més que probable que en el del 2026 les condicions climàtiques guanyin alguna posició en el rànquing d'amenaces.

Cancel·lacions i retards

A finals de juny, una alerta vermella per altes temperatures va obligar a cancel·lar el festival Defqon.1 als Països Baixos quan només s'havia celebrat una de les quatre jornades programades. En aquelles mateixes dates, es va suspendre per les mateixes raons el festival benèfic Solidays a París. Sense sortir de França, festivals com el d'Avinyó i el d'Ais de Provença han hagut d'endarrerir els seus horaris aquest any. A València, les actuacions d'UB40 i Ana Torroja van caure a mitjan juliol del cicle Concerts de Vivers a causa d'una onada de calor. La llista d'incidències podria continuar i continuar.

Per sort, no ha passat res de semblant a Barcelona, tot i que artistes com Shirley Manson (de Garbage) i Brett Anderson (de Suede) van fer comentaris des de l'escenari sobre la calor sufocant durant el seu pas pel festival Cruïlla i Lola Índigo va haver d'interrompre la seva actuació al Share per una lipotímia. A la capital catalana, la decisió última de suspendre un concert o un festival correspon a l'Ajuntament, sempre a partir d'informes tècnics elaborats pels serveis competents (Bombers, Guàrdia Urbana i altres) i d'acord amb les previsions del Servei Meteorològic de Catalunya. Fonts municipals expliquen que el protocol per onada de calor no estableix una cancel·lació automàtica de les activitats, tot i que sí que preveu que en fases d'alerta i d'emergència es puguin adoptar mesures extraordinàries com la regulació dels horaris, la limitació de l'aforament o el reforç dels punts d'aigua, entre altres actuacions.

Un factor recurrent

En qualsevol cas, l'experiència del 2026 obliga els festivals a acceptar que d'ara endavant la possibilitat de temperatures extremes serà una norma i no una excepció. I a actuar en conseqüència. "Molts organitzadors ja veuen els riscos relacionats amb el clima com un factor recurrent i no com un obstacle ocasional", assenyala l'esmentat informe de l'associació YOUROPE. "A les xarxes hi ha molta gent que diu que els festivals s'han de replantejar les dates perquè ja no és tan atractiu un festival al juliol o a l'agost", apunta el director del Share.

Aquest últim festival, que se celebra al Parc del Fòrum (recinte gestionat per l'empresa municipal BSM), és un cas força paradigmàtic. El Share ha hagut de canviar enguany les seves dates i ha passat de mitjan juny a l'últim cap de setmana de juliol. A més, l'obligació d'acabar l'activitat a les onze de la nit (l'Ajuntament només permet que al Fòrum hi hagi concerts més enllà d'aquesta hora 15 nits l'any, que ja han estat adjudicades per concurs a altres festivals) fa que les dues jornades del festival comencin a primera hora de la tarda, quan la calor colpeja amb una especial intensitat. "És clar que seria molt millor poder obrir el recinte a les sis i no a les dues i fer-ho al juny en lloc del juliol —assenyala Stefano Maccarone—. Malauradament no depèn de mi i m'he d'espavilar amb el que em donen. Tinc previst demanar un canvi d'horari els pròxims anys, però sé que és molt complicat."

La restricció horària al Parc del Fòrum (com en altres punts de la ciutat) respon principalment a la pressió dels veïns, que des de fa anys denuncien l'elevada contaminació acústica que pateix la zona i exigeixen posar fi a la música en directe més enllà de les 23 hores. Això planteja un equilibri gairebé impossible que obliga els festivals a mantenir l'activitat diürna si no volen retallar la programació. "Hem intentat parlar d'això amb l'Ajuntament, però ara no veig possible una obertura perquè en aquest moment es dona més importància al fet de no molestar els veïns", comenta Maccarone.

Comoditat i seguretat

El Brunch Electronik Festival, la quarta edició del qual se celebra justament aquest cap de setmana al Parc del Fòrum, sí que té autorització per allargar la seva activitat fins a la una de la matinada (divendres) i les tres (dissabte), però tot i així comença les jornades a les 15 hores per mantenir-se fidel al seu concepte original de pícnic dominical amb música. "Brunch Electronik va néixer precisament per reivindicar una manera diferent de viure la música electrònica, a l'aire lliure i durant el dia, i creiem que el repte passa per continuar evolucionant el format i no per renunciar-hi", declara François Jozic, CEO i fundador de Brunch Electronik (i, des de fa una mica menys d'un any, director també del Sónar). En qualsevol cas, Jozic admet que les altes temperatures "són una realitat que cal tenir cada vegada més present en la planificació dels esdeveniments" i afegeix que no es tracta de prendre alguna "mesura puntual", sinó d'"adaptar el festival perquè l'experiència del públic sigui tan còmoda i segura com sigui possible".

"Som conscients que les primeres hores del dia són les més sensibles des del punt de vista climàtic i, per això, concentrem molts esforços a crear espais més confortables i a oferir serveis que ajudin a mitigar l'impacte de la calor", explica el màxim responsable de Brunch Electronik. I passa a detallar les principals actuacions que s'han dut a terme aquest any: "Hem reforçat les zones d'ombra i descans, distribuït nebulitzadors i punts de ventilació per tot el recinte, ampliat els espais on refrescar-se i posat a disposició dels assistents crema solar gratuïta en diferents punts del festival. També s'ha tingut en compte la inclusió de zones d'ombra als diferents escenaris i a les zones de restauració. I, a més, mantenim una àmplia xarxa d'aigua potable molt freda. En l'edició passada vam distribuir més de 90.000 litres d'aigua gratuïta, l'equivalent a 1,5 litres per assistent, a través de 62 aixetes repartides per tot el recinte".

Zones d'ombra, nebulitzadors, dispensadors de crema solar, fonts d'aigua… Són les mateixes mesures que menciona el director del Share i que ja han anat aplicant la majoria dels macrofestivals barcelonins aquest estiu. També són les que recomana l'associació YOUROPE, juntament amb l'ajust dels horaris. La gran pregunta és si a mitjà (i fins i tot a curt) termini, tot això serà suficient per fer que l'experiència continuï sent viable, segura i atractiva en un context d'escalfament imparable. La possibilitat d'una cancel·lació forçosa és una ombra tan indesitjada (aquesta sí) com real. També és un risc que molt pocs festivals estan en condicions d'assumir. Diversos organitzadors sostenen que és cada vegada més necessari obrir una reflexió conjunta del sector que inclogui promotors, administracions i recintes. Com sentencia François Jozic, "l'adaptació a l'entorn i al canvi climàtic forma part d'una responsabilitat compartida que ha de garantir el futur dels esdeveniments a l'aire lliure".