Rosalía, la nova musa de la natació artística: "La portem a la sang"

De totes les transformacions que ha protagonitzat Espanya en la seva nova era al capdavant de la natació artística, probablement la menys cridanera és la musical. No obstant, el repertori sonor de Rosalía, la musa de les nedadores nacionals, s’ha convertit també en inspiració per als equips d’altres països. Només aquests dies a París, durant el Campionat d’Europa de natació artística, tres grups diferents han elaborat exercicis amb música de la intèrpret catalana, i presumiblement alguns més ho faran en un futur. La capacitat emotiva i la potència de les cançons de l’artista de Sant Esteve Sesrovires ha captivat tant dins com fora de la piscina.

Les seves cançons han trobat un forat en un disciplina esportiva en què la música és una part essencial de la narrativa. En el Campionat d’Europa de París el que va començar com una aposta artística de la selecció espanyola ja s’ha acabat estenent a altres figures internacionals.

Una banda sonora

La principal ambaixadora de la seva música a la piscina és Iris Tió. L’espanyola va conquerir l’or europeu en solo tècnic amb una delicada interpretació de Mio Cristo piange diamanti, mentre que l’equip nacional ha convertit Berghain en la banda sonora de la seva revolucionària rutina acrobàtica. Amb tot, la connexió entre la nedadora catalana i Rosalía ve de lluny. El primer capítol es va escriure a principis del 2025, quan Tió va estrenar a la Copa del Món de París una coreografia construïda sobre Me quedo contigo, la versió que Rosalía va interpretar a la gala dels premis Goya del 2019 del clàssic de Los Chunguitos. Aquella rutina li va donar l’or en la prova parisenca i, mesos després, també el bronze en el Mundial de Singapur, amb què es va convertir en una de les imatges més reconeixibles de la temporada.

La irrupció de Rosalía a la selecció espanyola, no obstant, no estava prevista d’entrada. Andrea Fuentes havia dissenyat inicialment la temporada amb una altra idea, però tot va canviar quan va escoltar LUX. "No tenia previst canviar la rutina fins que va sortir el disc i els vaig dir: ‘Ho sento, noies, és culpa de la Rosalía’", va explicar la seleccionadora a aquest diari poc abans de la Copa del Món de Pontevedra, on es va estrenar la rutina. A partir d’aquell moment va néixer una nova coreografia amb Berghain que es va acabar transformant en un dels projectes més ambiciosos de la història de la natació artística espanyola.

"Explosivitat i sensibilitat"

L’elecció tampoc responia únicament a una qüestió musical. Fuentes buscava una peça capaç de sostenir una rutina extrema, construïda gairebé exclusivament sobre acrobàcies, amb grans contrastos entre força i delicadesa. L’entrenadora va voler respectar la cançó íntegra, inclòs el seu explosiu tram final, una part que, segons ella mateixa va explicar, altres disciplines com la gimnàstica rítmica o el patinatge havien evitat utilitzar per la seva enorme complexitat. "La rutina acrobàtica és tot potència i aquesta cançó és molt explosiva, però també té delicadesa i sensibilitat", resumia la seleccionadora espanyola.

Traspassar fronteres

La influència de Rosalía ja ha traspassat, a més, les fronteres espanyoles. En aquest mateix Campionat d’Europa, la italiana Enrica Piccoli també va triar Berghain per al seu solo lliure (tot i que en una versió més melòdica sense els trossos de techno), mentre que la neerlandesa Marloes Steenbeek va competir en l’Europeu amb una altra cançó de la cantant catalana. Que algunes de les principals solistes del continent hagin recorregut a la seva música en una mateixa competició demostra que l’univers sonor de l’artista catalana comença a ocupar un lloc propi dins de la natació artística internacional.

Potser per això Andrea Fuentes no ha amagat mai que sent aquesta música com a part de la identitat de l’equip. "Si no ho fa Espanya, ¿qui ho farà? Rosalía l’hem de fer nosaltres, la portem a la sang", afirmava abans de l’estrena de Berghain.

La cantant ja ha vist la rutina acrobàtica i, segons va revelar la seleccionadora, "li ha encantat". Una connexió que simbolitza el moment que viu la natació artística espanyola: un equip que busca revolucionar el seu esport utilitzant l’art, la creativitat i la innovació com la seva millor carta de presentació.