Jacint Codina, el compositor de Ferran VII, torna a Moià

Va escriure el Baró de Maldà en el monumental "Calaix de Sastre" que un tal Jacint Codina i Marfà «parla més castellà que català per estar ya 14 anys a Madrid». L’individu va arribar a Barcelona amb el seguici dels reis Carles IV i Maria Lluïsa de Borbó-Parma, que es van hostatjar a la casa del noble i escriptor, i va viure dues dècades a Madrid, on va obtenir la plaça de música de la Reial Cambra durant el regnat de Ferran VII. Codina va morir, molt probablement, el 1817, i demà, dos segles més tard, la seva obra sonarà a la localitat on va néixer, Moià.

«En una època en què Mozart i Haydn començaven a fer concerts per a piano un rere l’altre, a la cort de Madrid hi havia un moianès que va escriure el primer concert per a piano de l’estat», explica Nona Arola, presidenta de Joventuts Musicals de Moià i del Festival Internacional Francesc Viñas. Demà diumenge, a les 17 h i a Can Comadran, l’Orquestra del Campus interpretarà aquesta peça que la responsable del certamen adjectiva com a «preciosa».

De Jacint Codina no se’n sabia massa res fins que «un dia, després d’un concert a l’església de l’Escola Pia, el pare Marià li va comentar al Jaume Clarà, historiador, bibliotecari i director de la revista Modilianum, que havia escoltat a Catalunya Música un compositor nascut a Moià». Tibant del fil, Clarà va investigar i en va escriure un llarg i interessant article que ha sortit al darrer número de la publicació cultural moianesa. «El Jaume em va comentar que podria ser una proposta interessant per al festival interpretar el concert de Jacint Codina i Marfà», afegeix.

«Fa tres mesos vam passar la partitura als participants del Campus Musical del Moianès i aquests dies estem assajant», apunta Arola. Precisament va ser la troballa del manuscrit al fons Borbone de la Biblioteca Palatina de Parma el fet que va desencadenar la interpretació del concert per part de l’Orquestra de RTVE i la pianista Marta Espinós, amb direcció de José Luís Temes, el febrer del 2017. A falta d’una prova que digui el contrari, demà serà el primer cop que la peça s’escoltarà a Moià.

«Segur que tenim arxius plens d’obres que valen la pena, però estan enterrades en sagristies i armaris», indica Arola. El 1998, es va editar la "Polonesa en mi menor" de Codina dins del disc Música de tecla hispánica (1700-1850), i Albert Romaní la va tocar al Museu de la Música de Barcelona.

Jaume Clarà parlarà de la vida i l’obra de Codina abans del concert. En l’article de Modilianum, el lector pot conèixer la trajectòria d’un moianès de qui no es coneix quan va néixer ni quan va morir perquè el foc, en diferents moments de la història, va cremar els arxius que ens ajudarien a datar l’inici i el final de la seva vida. No obstant això, a partir d’altres documents es pot assegurar que el Jacint va arribar al món el 1769 en una casa del carrer Palau, fill de Joan Codina i Maria Àngela Marfà. Consta que, almenys, va tenir cinc germans.

Segons apunta Clarà, el jove Jacint es va formar amb el seu oncle mossèn Francesc, i de ben jove va exhibir un notable talent musical. Amb quinze anys, va accedir a la plaça d’organista de la col·legiata de Calaf, i poc temps després el trobem a la de Santa Anna, a Barcelona. El 1789 es va traslladar a Madrid, on va viure una vintena d’anys abans de morir el 1817. Tres anys abans, va obtenir la plaça de músic de la Reial Cambra amb Ferran VII al tron de la monarquia espanyola. Codina té un lloc a la història de la música espanyola i, des de demà, deixarà de ser un desconegut pels seus conciutadans del segle XXI.

Subscriu-te per seguir llegint