Sara Villarta, il·lustradora: "El meu besavi feia teatre en un context de guerra; era un defensor de la cultura"

«M’agrada dur sempre la llibreta per si se m’acudeixen idees», explica la il·lustradora manresana Sara Villarta, de 27 anys. Al seu estudi del carrer Sobrerroca, les llibretes s’acumulen plenes de primers esbossos que deixen entreveure la seva predilecció pel retrat i el dibuix figuratiu. Entre totes, n’hi ha una que guarda una història especial: la del seu besavi, Lluís Rodó Badia, a qui dedicarà un llibre il·lustrat a partir de les memòries que va deixar de la seva experiència al front republicà, on va formar part del teatre de campanya durant la Guerra Civil. «No el vaig conèixer personalment, però tinc una connexió especial amb ell. Va ser un defensor de la cultura», explica.

El projecte de l’avi surt de les ganes d’il·lustrar les memòries que va deixar escrites sobre la guerra. «Va ser llegir-ho i començar a imaginar-me algunes imatges», explica Villarta. El llibre il·lustrat, que serà publicat aquest any per Memorial Democràtic, relata l’experiència del seu besavi quan es va convertir en actor del Grup Artístic de la 31a divisió de l’exèrcit de l’Est, una història singular que es va posar a investigar juntament amb la seva mare i que està recollida a Memòria.cat. «Fins ara, desconeixia que es feia cultura en un context de guerra, i veure la seva vocació em fa sentir una connexió especial amb ell». Una connexió que avui l’empeny a buscar la seva pròpia manera de viure de l’art.

El dibuix l’ha acompanyat des de petita. «Passava les estones lliures dibuixant», recorda. Tot i que durant part de la infància i l’adolescència va abandonar els pinzells per dedicar-se de ple a la gimnàstica esportiva, de més gran va redescobrir la seva passió. «La família em va regalar uns colors acrílics i vaig començar a experimentar pel meu compte i em vaig adonar que m’encantava», relata Villarta, que mai ha deixat de formar-se com a artista.

Més enllà de l’art, el cos és la seva altra forma d’expressió artística. Després de practicar gimnàstica esportiva, va descobrir el món del circ. «Un dia vaig anar a provar una classe a La Crica i em vaig enamorar d’aquest art», explica. Des de llavors, Villarta ha aconseguit combinar els dos mons. Actualment, és professora de circ i artista amb la companyia Tarannà, mentre continua treballant com a il·lustradora. Tot i que la formació li dona una estabilitat que costa trobar en el món de l’art, li agrada compaginar la pintura amb les acrobàcies del circ. «Viure de l’art no és un camí fàcil, però són dues passions que m’omplen i em fan sentir connectada amb el besavi».

Subscriu-te per seguir llegint