L’hotel de Madrid que va subhastar els llits on van dormir Brad Pitt, Madonna i Lady Gaga: les relíquies que qualsevol podia comprar

Un matalàs no guarda secrets. Però costa de creure quan ha passat anys en un hotel on han dormit, entre d’altres, Brad Pitt, Lady Gaga, Madonna i Justin Bieber. És el lloc ideal per a converses a mitja veu i esmorzars tardans. I, és clar, fent dormir tants famosos, algú atresora autèntiques relíquies. Tanmateix, un dia el van desmuntar. Molt de pressa. Li van treure el capçal i el van baixar pel muntacàrregues. Ningú no va saber què estava passant fins que va aparèixer a la venda juntament amb catifes, quadres, butaques, tauletes de nit i banyeres. El Villa Magna s’anava a renovar completament i va decidir desprendre’s de la seva antiga pell. Així, durant hores, qualsevol va tenir l’oportunitat de comprar un llit de cinc estrelles. Potser, el de Salma Hayek. O el de Tom Cruise. Aquí hi ha, precisament, la gràcia: licitar per un moble usat i endur-se a casa, de propina, una història.

Va passar el setembre del 2021, quan Madrid encara afrontava la pandèmia de covid-19. L’hotel, tancat des del març del 2020, havia aprofitat l’aturada per desmuntar-se per dins i preparar-se per a una nova vida sota el nom de Rosewood Villa Magna. Abans de reobrir, va lliurar a la casa Ansorena bona part de la seva decoració anterior. Més de 600 peces van sortir a subhasta el dia 27: sofàs, paravents, vàters, làmpades, cortines... Tot el que, durant anys, havia romàs quiet, tou i obedient va començar a circular. De sobte, el bany d’una suite podia acabar en un xalet dels afores. O una butaca acostumada a escortes al costat d’una piscina.

No cal mitificar un somier. Però, ei, té el seu punt pensar que Brad Pitt s’hi va deixar caure després d’una promoció interminable. O que Lady Gaga va deixar la maleta en aquella banqueta grisa abans de vestir-se per sortir. Tot i que la subhasta s’alimentava d’aquesta fantasia, els organitzadors admetien que era impossible reconstruir la biografia completa de cada moble. Hi havia algunes pistes més sòlides, com el capçal vinculat a l’estada de Rània de Jordània durant el casament de Felip i Letícia el 2004. En la majoria dels casos, però, tocava comprar a cegues. Potser aquella còmoda havia guardat lluentons. O, qui sap, els mitjons d’un executiu. Tant era. El desig treballa millor quan se li deixa un espai a la imaginació. I, aquí, per a benefici de molts, va volar a gran velocitat.

Els preus de sortida hi ajudaven. Hi havia objectes des de 40 euros i peces que arribaven als 5.000, una forquilla prou àmplia per atreure tant col·leccionistes com curiosos amb ganes d’endur-se un tros del mite. Als salons subterranis de l’hotel es van acumular milers d’objectes, com si algú hagués buidat de cop una casa gegantina: miralls, rellotges, pintures, llibreries, butaques... Hi havia mobles procedents d’antiquaris i galeries europees. També un piano de cua del bar, decorat amb la nostàlgia del Nova York dels anys 50. La postal tenia alguna cosa de mercat impossible: un estiu emocional, persianes abaixades, habitacions sense hostes i un botons que ja no sabia on col·locar tant passat.

Roncs il·lustres

El Villa Magna no era només un hotel car. Ocupava el lloc on es va aixecar el palau d’Anglada, una fantasia vuitcentista d’aires moriscos que va ser enderrocada per construir l’establiment inaugurat el 1972. Des d’aleshores, l’edifici de la Castellana va funcionar com una frontera amable entre Madrid i el món. Allà s’hi van allotjar estrelles de Hollywood i membres de cases reials, s’hi van celebrar reunions que no van deixar cap fotografia i esmorzars el contingut dels quals mai no va arribar als diaris. El 2009 ja havia viscut una reforma integral. I, 12 anys després, va tornar a mudar de pell. És el que tenen els hotels: semblen immòbils, però passen la vida acomiadant-se. De clients. De modes. De moquetes. De vegades, fins i tot, dels llits que van escoltar roncs il·lustres sense explicar-ho a ningú.

El renovat Rosewood Villa Magna va obrir les portes el 22 d’octubre del 2021 amb 154 habitacions i una voluntat evident de conservar la memòria, però sense quedar-hi atrapat. Un mes abans, una part del mobiliari havia sortit pel garatge, sense embalar i en mans dels seus nous propietaris. Quina imatge. Llits caríssims travessant la capital en una furgoneta. Capçals reals subjectats amb corretges. Catifes que havien trepitjat talons famosos enrotllades al costat de caixes d’eines. El glamur, vist de prop, ai, també necessita plàstic de bombolles. I, potser, aquí residia l’encant d’aquella venda.