«Jordi Savall fa partícips els músics dels seus projectes, és un privilegi»

La soprano Elionor Martínez (Barcelona, 1996) farà ús aquest dilluns de la recompensa que va obtenir a mitjan gener en ser la primera classificada catalana en el prestigiós Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas, al Liceu. La cantant va ser mereixedora d’un xec de 2.000 euros i la contractació per celebrar un concert en el Festival Francesc Viñas, premis concedits per l’Ajuntament de Moià i Joventuts Musicals de la localitat. La cita és el dia 17 a l’Auditori Sant Josep, amb la suïssa Olivia Zaugg al piano.

Sisena classificada de la categoria absoluta i primera catalana. Però també va guanyar el Plácido Domingo a primera artista espanyola, va ser la millor en Premi Oratori-Lied, en el d’Intèrpret de Mozart, el de Schubert, ... Com recorda aquell dia?

Com si estigués en una pel·lícula! Vaig obtenir deu premis, i em va fer molta il·lusió compartir tot allò amb la família, els amics i els professors, que eren entre el públic. Rebre els premis tenint a la vora la gent que m’ha acompanyat en aquest camí va ser molt especial. I també, poder tenir de pianista la Victoria Guerrero, amb qui he fet recitals.

Què significa per la seva trajectòria aquesta allau de reconeixements i tot el que va comportar l’èxit del concurs?

Hi ha un abans i un després, perquè un concurs com el Tenor Viñas t’obre moltes portes, surten concerts i produccions. Il·lusiona molt obrir camins a través del premi.

Una de les novetats del certamen va ser la creació del Premi Oratori-Lied. Ho valora com una aposta pel gènere?

El món del lied és relativament nou per mi, fa tres anys vaig estar a l’acadèmia de la Schubertíada i el vaig conèixer. És un món complex, també pel que fa a la interpretació, requereix maduresa i jo tinc ganes d’explorar-lo.

És un dels camins, doncs, que vol seguir ara endavant?

Hi ha repertori per donar i vendre. Amb l’Olivia, fem un repertori de lied espanyol i alemany, però de mica en mica també ens volem obrir al lied francès i l’anglès. Obres un llibre de partitures i tens material per fer dos concerts. I és un gènere que demana molta energia.

El recital de dilluns a Moià anirà per aquest camí?

Sí, el repertori anirà en la línia del que fem amb l’Olivia. Començarem amb Schubert, que són els fonaments del lied, la cançó alemanya, i la manera d’entrar en el gènere, i amb Hugo Wolf interpretarem un lied més juganer i lleuger. Pensem que combinen molt bé amb autors catalans com Toldrà i compositors espanyols com Rodrigo. És un repertori per apropar el lied al públic que no està acostumat a escoltar-lo. La música i la melodia passen a ser un lloc.

Schubert és un autor indispensable si parlem de lied.

El recital permetrà conèixer els pilars del lied alemany i espanyol i comparar els dos llenguatges. Els poemes parlen de natura i amor.

Coneix l’escenari on es realitzarà el concert?

No, és el primer cop que actuo al festival i a Moià, però m’han comentat que l’Auditori Sant Josep té una acústica molt bona.

La de Moià és una cita rellevant en un estiu molt carregat. Potser el més intens de la seva encara curta trajectòria, atès que té trenta anys acabats de fer?

És un estiu potent, realment intens, i més tenint en compte que he estat de baixa per maternitat. Puc dir que he tornat per la porta gran, amb una agenda gegant.

Quina relació té amb Jordi Savall i La Capella Nacional de Catalunya?

Estic amb ells des del 2018, quan vaig fer l’acadèmia per la Capella. Aleshores vaig començar a col·laborar amb Savall i la formació i en els últims dos o tres anys he fet de solista, amb programes grans i petits. Ara s’està fent el Festival Jordi Savall i jo faig dos concerts amb ell.

Què li suposa tenir el mestratge i l’acompanyament d’una figura de la dimensió de l’igualadí?

És un privilegi, poder estar als assaigs, veure com porta el grup, les històries que explica, ... És una persona que sap moltes coses i t’explica com veu la música. I fa partícips els músics dels seus projectes. Quan està amb la viola de gamba, és un músic més. És clar que ell és qui porta els assaigs, però tothom hi té veu i hi pot expressar la seva opinió.

Pel que ha comentat, vol entrar a fons en el món del lied. També, però, en altres gèneres?

Gaudeixo molt l’oratori i el lied, però deixo una porta oberta a l’òpera. El poc que he fet ha estat molt divertit, aprendre un rol és molt interessant. Tota la música ens transforma i aporta alguna cosa. Tant de bo pugui continuar cantant diferents gèneres.

L’òpera té aquest vessant d’interpretació actoral. També l’atrau?

Allò que aprens explorant un repertori ho aportes a un altre. I això et fa ser més versàtil.

Ha estat seleccionada per la European Concert Hall Organisation com a Rising Star del curs 26-27. Què implica això?

Poder fer quinze recitals a les sales més importants d’Europa, amb el tiorbista Josep Maria Martí. Farem un programa de cançons barroques italianes, angleses i espanyoles, en un format íntim. I el darrer serà al Palau de la Música.

Costa més actuar a Catalunya que a l’estranger, hi ha més facilitats fora que a casa?

Catalunya té una agenda de concerts molt competitiva en l'àmbit europeu. Fa uns anys que estic en la música i de mica en mica vaig tenint un forat per tocar en escenaris com el Palau de la Música i l’Auditori de Barcelona, d’on seré artista resident. Catalunya es va fent un lloc en el concert europeu.

De fet, Barcelona té l’Auditori, el Palau, el Liceu, ...

No és pas poca cosa! En aquest sentit, Barcelona no té res envejar a les altres ciutats europees.

Subscriu-te per seguir llegint