Macondo existeix

La plaça del Diamant és un escenari literari ben real al mig de Gràcia i els lectors de Rodoreda hi poden arribar a peu per penetrar en el cor d’una de les novel·les més populars de l’autora. També ens és possible transitar pel novaiorquès Park Slope i resseguir els carrers de les Bogeries de Brooklyn d’Auster. I podem acompanyar Dickens en les passejades nocturnes per Londres o a Maria Barbal pel Pallars de la seva infantesa. Tots aquests espais urbans i naturals es poden fotografiar. I els imaginaris de Rulfo, Faulkner i García Márquez també.

«I així, passant per aquells carrerons, podies veure un part, una petita disputa familiar, un capellà administrant l’extremunció a un moribund, els preparatius d’un casament o un enterrament. Tot a la llum del dia i tot en una Babel de veus, gemecs, rialles, oracions, renecs i insults»: així descriu Vigata el novel·lista Andrea Camilleri, referent indiscutible de la ficció policíaca a El primer cas d’en Montalbano. Vigata és un poble sicilià que no trobarem al mapa perquè, ras i curt, no existeix. És fruit de la imaginació de l’escriptor de Porto Empedocle, que ens va deixar el 2019 a l’edat de 93 anys.

Però la reconeguda fotògrafa Sandra Balsells, premiada i aclamada, entre altres, pels treballs que va dur a terme als Balcans, ha penetrat en la fecunda ment literària de Camilleri i, ella també, va imaginar Vigata posant-li la cara de la comunitat de Butera. És Sicília, no és Vigata, a la també inexistent província de Montelusa, però les dones vestides de negre que miren a través de la finestra talment semblen dos personages d’una novel·la de l’experimentat comissari Montalbano.

L’exercici de fer visibles els territoris creats des del no-res per un grapat de grans noms de la literatura universal es multiplica per deu a l’exposició "Regions imaginàries", que es pot gaudir al vestíbul de la biblioteca del Casino de Manresa durant aquesta setmana. Un projecte que uneix les lletres i la imatge fotogràfica i sojorna a la capital del Bages enmig d’una itinerància que va començar a Cerdanyola i va continuar a Polinyà, el Bruc i Igualada, i viatjarà posteriorment a l'Hospitalet de Llobregat, Aiguafreda i Sabadell abans no acabi l’any.

Morir és qüestió de temps a Yoknapatawph

Un altre territori de novel·la és el comtat de Yoknapatawph, on una de les veus narratives que més ha fixat l’imaginari de la vida al sud dels Estats Units va ubicar l’acció de bona part de la seva narrativa. A "Mentre em moria", va escriure William Faulkner: «El meu pare solia dir que la vida només servia per disposar-se a estar mort durant molt temps». Una frase que a l’exposició acompanya la fotografia de la petita localitat de Drew (Mississipí) amb la qual Rex Miller proposa establir el paral·lel amb la topografia de l’autor de New Albany.

Seguint aquest joc d’imaginar els espais imaginats, la mostra ens convida a transitar per la Región de Juan Benet (en la mirada fotogràfica de Marta Calvo), la Santa Maria de Juan Carlos Onetti (Óscar Bonilla), el país de Babàkua creat per Enrique Vila-Matas (Patricia Martisa), el Malgudi de R. K. Narayan (Jaime León), els nou poblats d’Umuofia de Chinua Achebe (Kim Manresa), l’Hudayb d’Abderrahmán Munif (Daniel Loewe) i el fantasmagòric poble de Comala, del mexicà Juan Rulfo. «-¿Y tu alma? ¿Donde crees que haya ido?», es pregunta: «-Debe andar vagando por la tierra como tantas otras; buscando vivos que recen por ella. Tal vez me odie por el mal trato que le di; pero eso ya no me preocupa. He descansado del vicio de sus remordimientos». La imatge d’Albert Ferrer que il·lustra les paraules inscrites a Pedro Páramo són de San Gabriel, un dels municipis de Jalisco.

I, és clar, no podia faltar probablement la geografia inventada més famosa de la literatura: el poble de Macondo, que va servir a Gabriel García Márquez per crear un dels grans temples de la literatura. On és? Si fem cas de Guillermo Barberá, a la platja de Ciénaga, a la colombiana Magdalena.

Subscriu-te per seguir llegint