Microscopies inaugura una escultura de Rufino Mesa

El llindar entre la natura i l’espai urbà. Aquesta és la reflexió que la 7a edició de Microscopies que es va presentar ahir a l’emplaçament que l’acollirà del 28 al 30 d’agost: l’inici del Camí Vell de Rajadell i al Pla de la Mina. L’acte ha comptat amb la participació de la regidora de cultura i llengua Tània Infante, de la directora artística Roser Oduber i de l’escultor que en presenta l’obra permanent: Rufino Mesa. El festival, organitzat per l’Ajuntament de Manresa i el Centre d’Art Contemporani El Forn de la Calç (CACiS) i amb la col·laboració de Meandre i la Fundació Ampans, porta a l’Anella Verda de Manresa nou obres d’art efímer o land art, dues actuacions i una activitat infantil, a més de l’obra «Aigua» de l’artista extremeny Rufino Mesa, «un honor per la ciutat», en paraules de Roser Oduber.

Mil anys d’homenatge

«José Agustín Goytisolo i jo érem molt bons amics», explica Mesa, «la seva dona i la meva eren cosines segones». Els dos artistes havien volgut promoure diversos projectes conjunts, com ara un centre cultural al Mas Carandell (Reus) o un museu dedicat a l’escultura al Castell d’Escornalbou (Riudecanyes), una antiga torre de Guaita. Cap de les dues iniciatives va veure la llum, «però ens van donar hores i hores de debat», afirma. Va ser aleshores quan, «sense dir-li, vaig decidir que volia fer-li un homenatge». Ara, a l’Anella Verda de Manresa, una escultura de granit amb una capella sense ornaments en concreta aquesta voluntat.

Dins de l’escultura hi ha un tub amb aigua del Guadiana, un lloc emblemàtic per al poeta barceloní

«Us puc assegurar mil anys d’escultura», assegura Mesa, d’una obra feta amb un granit que conté un 30 % de ferro. «El material és circumstancial», afirma l’escultor que, a mitjans dels noranta va rebre una oferta d’un industrial de Reus. «Mármoles Alonso em va oferir una partida de més de 500 tones de granit. Era l’oportunitat de la meva vida» i d’aquest granit n’ha nascut «Aigua». Una peça que Mesa no ha volgut polir. «Qualsevol pedra, la poleixes i ràpidament dius: que bonica!, però d’aquí sorgeix una pregunta: com són els meus ulls que no saben veure la bellesa d’una pedra abans de polir-la?», diu l’artista. «He volgut renunciar a tot el que pogués ser afalagant», optant per una pedra sòbria, «franciscana», com la defineix ell. Però l’obra no és només la peça sinó «l’acció».

Del Guadiana al Cardener

«José Agustín i jo parlàvem de moltes coses, però sobretot parlàvem de la vida», diu l’escultor. A finals dels anys 60 i «ja amb els fills criats», Goytisolo va desenvolupar per la caça. «M’explicava com baixava, amb els altres caçadors, a esmorzar a la llera del Guadiana i com, quan tenien set, bevien l’aigua del riu». L’escultura que Microscopies ha portat enguany a Manresa és un homenatge a aquesta època, al riu que escoltava les històries dels caçadors «que caçaven més amb la fantasia que amb la veritat», diu l’artista i que Goytisolo va compartir amb l’escultor extremeny. Tot i que per a Goytisolo, que va néixer a Barcelona, «el Llobregat havia de ser més important», pensa Mesa, justament per les vivències que el poeta tenia a la riba del Guadiana, «era per ell mític». I, precisament per aquest motiu, Rufino Mesa va agafar un tub de coure i se’n va anar fins al riu, per recollir-ne aigua. Ara, aquesta aigua «simbòlica», es troba dins de l’escultura. «Si mires a la part de darrere, es pot veure un forat. Allà hi ha l’aigua que va anar a buscar perquè «quan el José Agustín tingui set, pugui venir aquí des de l’altre món a beure’n».

Una vida a l’aigua

La dimensió poètica, però, també té un vessant personal: «el que ell feia al Guadiana jo ho feia al Arba, a Egea», un lloc on l’escultor també bevia aigua. «Érem com Huckleberry Finn, de Mark Twain», bromeja, «em vaig adonar que el fang, el sol, el riu i l’aventura ens havia impregnat i marcat per tota la vida». I que, a partir d’ara, també marcarà la 7a edició de Microscopies.

«La ubicació és estratègica», diu Roser Oduber , directora artística del festival. Enguany, Microscopies ha trobat el seu lloc a l’inici del Camí Vell de Rajadell i Pla de la Mina, una ubicació híbrida «entre la tecnologia i la natura del Suanya» on l’«Aigua» de Rufino Mesa actua com «a llindar entre aquests dos móns». Igualment, l’escultura, que marca el començament del recorregut d’art efímer, comença al costat d’una estructura per alentir les avingudes d’aigua i on «es generarà un ecosistema que refarà la cadena tròfica», diu. Una recuperació de la vida natural que Rufino també fa valer amb la seva capella de granit sense polir.

«Us puc assegurar mil anys d’escultura»

Rufino Mesa

— Escultor

Roser Oduber va posar-se en contacte amb Rufino Mesa gràcies a la també escultora (i encarregada de l’obra permanent de l’edició anterior) Dolors Puigdemont i de seguida va veure que «Aigua» encaixava amb la proposta: «Em va interessar la forma; s’assembla a una fita». Una oda a la vida de l’aigua —aquí, la del Cardener— que, des d’ahir, simbolitza el llindar entre la natura i l’espai urbà; una autèntica fita —tant artística com simbòlica— que representa el fil conductor de les nou Microscopies d’enguany.

Subscriu-te per seguir llegint