El Palau Güell es redescobreix a través de les finestres

«Què hem de dir d’aquesta exposició?», es pregunta la manresana Gal·la Garcia Casarramona, tècnica de gestió museística del Palau Güell i comissària local de la mostra.Garcia parla de l'exposició Gaudí: Finestres al Futur que es pot veure a les golfes del Palau fins al vint-i-cinc d’octubre i que busca entrar la mirada en «un element arquitectònic que moltes vegades ens passa desapercebut: la finestra». Emmarcada en els actes de l’Any Gaudí i coincidint amb Barcelona com a Capital Mundial de l’Arquitectura, l’exposició neix del projecte de recerca Windowlogy (finestrologia), impulsat per l’empresa japonesa de productes arquitectònics YKK AP i amb Ayano Kikuchi, directora de projectes de cultura de la firma i comissària principal.

La iniciativa forma part d’un projecte global i no només ha inclòs la mostra del Palau Güell, —actualment sota la direcció de Guillem Mundet Genís—, sinó una exposició satèl·lit a Tòquio (ja finalitzada) que, a partir del novembre, es traslladarà a Toyama. Igualment, el projecte ha impulsat la creació del llibre Gaudí: Windows on the future (Triangle Books, 2026), traduït al català, castellà i japonès; un documental que «pròximament es podrà veure al Palau Güell»; un cicle de conferències al Palau, i tot un seguit de pop-ups i activitats en altres edificis de Gaudí, com ara la Casa Batlló (ja acabada), la Casa Vicens o la Colònia Güell (ambdues en curs).

És el primer cop que des del Palau s’impulsa un projecte per estudiar les finestres de Gaudí, com també la primera vegada que la institució col·labora amb una empresa d’arquitectura. «L’Ayano Kikuchi, a partir del projecte de recerca Windowlogy, va analitzar les tipologies i la multiplicitat de finestres que hi ha al Palau», explica Garcia. De l’interès que van despertar aquestes obertures i d’una col·laboració de gairebé dos anys amb el Palau, n’ha sorgit Gaudí: Finestres al Futur.

Molt més que una obertura

«Gaudí no pensava en com volia la finestra; ell primer valorava l’espai quotidià», afirma la Gal·la Garcia. L’arquitecte tenia molt en compte l’ús i la funció que havia de tenir la finestra potencial. «Seguia un mètode», continua. El primer element que valorava era la posició i com podia ser la disposició dels diferents elements. A continuació, calculava les dimensions de la finestra. Només aleshores n’escollia els materials i el color. Per a Gaudí, l’últim era la forma.

La mostra del Palau Güell està a les golfes, «el nostre espai expositiu habitual», però, «com que s’hi ha d’accedir a través de l’edifici principal», s’ha volgut exemplificar la mostra amb diverses finestres que es poden veure a les estances. D’aquesta manera, s’han inclòs panells explicatius amb vídeos que exposen el funcionament d'algunes de les obertures. Un exemple és 'La finestra de la guillotina', que «llisca com una guillotina» per ventilar l’estança i que «es pot obrir lateralment per netejar-la sense interferir amb el solar privat del veí», explica Garcia. Un altre exemple és 'El finestral de la tribuna dels fumadors', que inclou tant una persiana amb un mecanisme de cadenes per regular-ne l’entrada de llum, com un sistema de ventilació amb petites obertures al sostre «per evacuar el fum», diu. Per a Gaudí, la ventilació era important «i dissenyava sistemes que afavorien la circulació de l’aire per tota la casa».

Inaugurat per l’exposició Universal del 1888, el Palau destaca «per la riquesa dels materials emprats i per la pedra provinent de la pedrera Güell» i va ser dissenyat des dels fonaments per l’arquitecte reusenc. «El Palau tenia tres funcions principals: de representació social, de despatx i d’habitatge. S’estructura sobre un eix vertical, al voltant del qual giren tota la resta d’estances i, per construir-lo, «Eusebi Güell va donar llibertat (i pressupost) il·limitada a l’arquitecte», diu Garcia, i «Gaudí la va fer servir com a banc de proves», diu Garcia. Algunes de les quals van donar, com a resultat, una gran varietat de finestres.

Maquetes, esbossos i colors

Un cop a les golfes, la primera imatge que veu el visitant són els edificis de Gaudí patrimoni mundial, col·locats sobre un peu alçat i amb les finestres destacades en color groc. A continuació, s’hi ha instal·lat un mapa amb els edificis de l'arquitecte. Entre ells (i a més dels de Barcelona), la Casa Botines de Lleó, el Palau de Gaudí d’Astorga o bé la catedral de Palma de Mallorca, «de la qual n’exposem uns fragments de vitrall originals», la peça més important de l’edifici balear.

«La col·laboració amb Tòquio ens ha portat a plantejar-nos coses que normalment no faríem», diu la comissària local, com el mapa genealògic sobre la transformació i evolució cronològica de les diverses obertures i vitralls de les cases de Gaudí. «Realitzat per YKK AP conjuntament amb el laboratori del professor Takeshi Yamamura de la Universitat Politècnica de Tòquio» demostra «l’interès i el coneixement que té l’Àsia per l’arquitecte català». Tanmateix, el principal atractiu de la mostra és la possibilitat d’interactuar-hi: finestres, poms i vidres «que es poden tocar per entendre com funcionaven». Entre algunes d’aquestes peces, hi ha les cibes que Gaudí utilitzava per a fer els vitralls, «un tipus de vidre que permetia fer arribar la llum i els reflexos d’una manera molt suau i creant un efecte d’aigües», explica Garcia; o els poms de portes, manetes i espiells. Com el de la Casa Calvet, que fa la forma els dits de la mà. «És tot molt ergonòmic», diu la Gal·la Garcia, mentre agafa un pom que replica la forma dels dits, «Gaudí els modelava amb la seva mà. Amb el material tou, l’agafava, i aquesta era la forma final». Igualment, també s’hi han reproduït finestres i mecanismes perquè el públic pugui provar-ne, des de tots els angles possibles, el funcionament. «Totes les reproduccions s’han fet col·laborant amb empreses catalanes, com ara el vitraller Jordi Bonet», afegeix. Però, més enllà de les reproduccions, a les golfes del Palau s’hi poden veure peces, plànols, reixes, dibuixos, poms, vidres i maquetes originals, com ara una de la Sagrada Família o bé un gravat a l’àcid d’un vidre original del Palau «Per a Gaudí l’efecte de la llum era molt important» i, per això, emprava la tricromia, una tècnica que consistia a posar els colors primaris l’un sobre de l’altre per crear els reflexos desitjats. «Deixa passar més llum que el vidre pintat», explica Garcia.

«Hem volgut que l’exposició sigui molt divulgativa», continua. Més enllà de mostrar la història i la tècnica de Gaudí, «la idea és que la gent surti entenent que l’arquitecte experimentava amb les finestres molt més del que fem nosaltres actualment». L’última part de l’exposició, que també es va poder veure a Tòquio, és una activitat en què els visitants poden dissenyar la seva pròpia finestra. «Canvies el color, la forma, les obertures... i et permet veure com canvia l’atmosfera d’una habitació segons el disseny». Aquesta acció, dissenyada per la comissària principal Ayano Kikuchi, està estretament relacionada amb el nom de l’exposició. «Volem continuar fent finestres quadrades com les que tenim?», es pregunta la Gal·la Garcia, «o volem pensar-les amb més detall, com feia Gaudí?»

L’exposició, impulsada per YKK AP i el Palau Güell, té com a objectiu fer que el públic pensi sobre aquestes preguntes, a més, fer-ho a escala internacional. La iniciativa, coincideix amb l’Any Gaudí, però va molt més enllà de l’efemèride. Des de Tòquio fins a Barcelona i a partir de l’obra gaudiniana, es busca «plantejar», diu Garcia, la qüestió de «com volem que siguin les finestres del futur».

De Barcelona a Tòquio

21_21 DESIGN SIGHT, TÒQUIO

Paral·lelament a l’exposició del Palau Güell de Barcelona, el 21_21 Design Sight de Tòquio va acollir, fins al 12 de juliol, una exposició satèl·lit que està previst que es traslladi al novembre a la ciutat japonesa de Toyama. La mostra, impulsada per l’empresa japonesa YKKAP, inclou una línia temporal i fotografies de l’arquitecte reusenc, no tant conegut a l’illa com aquí:«té un enfocament més didàctic», explica la Gal·la Garcia Casarramona, tècnica de gestió museística al Palau Güell. Així, s’hi poden veure moltes fotografies superposades i mecanismes interactius com els de la mostra barcelonina. «A l’Àsia, Gaudí és un artista força conegut», explica Garcia, i tant l’interès per les finestres com la doble mostra al Japó en són exemple.

CASA BATLLÓ

Josep Batlló va decidir confiar plenament en Antoni Gaudí per dissenyar casa seva. El resultat? Un edifici ple de joies arquitectòniques, com ara les finestres. Redescobertes a la casa arran d’una pop-up de l’exposició Gaudí: finestres al futur, la Casa Batlló va acollir el cicle Nits de Finestres Gaudí, amb 1.800 entrades gratuïtes.

CASA VICENS

Tot i ser una de les primeres grans obres de Gaudí, les finestres de la casa Vicens havien passat llargament desapercebudes. Fins que l’empresa japonesa de productes arquitectònics YKK AP va proposar estudiar-les en detall a través d’un taller d’esbossos de portes i finestres. A més, la casa Vicens acull en aquest moment una pop-up de l’exposició.

COLÒNIA GÜELL

Juntament amb el palau, la Colònia és un dels grans encàrrecs que Eusebi Güell va fer a Gaudí. El complex inclou una Cripta que destaca per l’ús que va fer del color. En els seus vitralls, l’arquitecte va emprar la tècnica de la tricromia i el joc amb les cibes bufades , ambdós mètodes destacats a la pop-up que ara acull de l’exposició.

Subscriu-te per seguir llegint