El passat de les Coves del Toll i les Teixoneres «és una història llarga», diu Jordi Rosell, l’arqueòleg en cap del jaciment. Una història que, per a ell, es remunta al 2003. «L’Ajuntament de Moià volia iniciar un projecte de recerca i van anar a buscar a l’arqueòleg Eudald Carbonell», exdirector de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), que forma part del programa CERCA de la Generalitat de Catalunya i, des de la seva fundació el 2004, responsable de les excavacions de Moià. «Jo era el tonto que passava», fa broma Rosell, «t’interessa?, em va demanar l’Eudald Carbonell. I vaig dir que sí». En aquell moment, les Coves del Toll ja eren conegudes per les troballes de carnívors i pel pas ocasional dels neandertals. Descobertes el 1952, va ser un grup d’arqueòlegs i espeleòlegs pioners de Moià els qui, el 1954, en van destapar la galeria sud, entrada actual a la Cova. Des d’aleshores, se n’havia estat excavant el període neolític, però el 2003 «el període s’havia exhaurit», explica Rosell, i «jo vaig entrar per estudiar el paleolític Mitjà».
«Havíem trobat carnívors i algunes restes d’indústria lítica, però no sabíem com funcionava la cova ni si excavar-la valia la pena», continua. Durant les dues primeres campanyes van excavar el que, «abans que caigués el sostre», diu, era el porxo de la cova. «Vam començar a trobar indústria lítica i vam determinar que els neandertals vivien, sobretot, a la part exterior del jaciment». A partir d’aquelles primeres troballes, «va començar la interpretació». Les restes indicaven que les estades dels neandertals eren breus i ocasionals:«hi havia sílex del Montseny», explica Rosell, un fet que indicava «que els neandertals duien les peces amb ells, que no eren locals». A més a més, les restes d’animals menjats pels neandertals també apunten a una ocupació intermitent: «hi ha una gran diversitat en la fauna que ingerien», afirma Rosell, «no buscaven un tipus concret de caça sinó que s’alimentaven del que trobaven en cada moment». Aquesta hipòtesi també és confirmada per la presència constant de carnívors, amb els quals «els humans som incompatibles». Però aquesta dinàmica pertany als estrats superiors, datats d’entre 38.000 i 40.000 anys, excavats en les primeres campanyes. «Hem anat baixant», i les Teixoneres guardava més d’una sorpresa.
Els primers moianesos
«Els neandertals de fa 55/60.000 anys eren molt més estables», assegura Rosell. Els arqueòlegs encara no saben el perquè d’aquest canvi poblacional, però «podríem estar parlant dels primers homínids autòctons». Aquesta diferència en la dinàmica de les coves podria explicar-se per criteris ecològics: «Creiem que els neandertals que es dirigien cap al Prepirineu feien estada al Moianès en els mesos de fred», explica.
Igualment, el canvi entre la dinàmica poblacional entre els estrats més antics i els més moderns, és paral·lela a una de les grans preguntes que sorgeixen durant l’estudi del paleolític mitjà: «fa aproximadament 100.000 anys, hi va haver un canvi evolutiu entre dues espècies de neandertals: el neandertal clàssic (~ 100.000 fins a la desaparició d’aquest homínid, fa 40.000 anys) va substituir al neandertal evolucionat (aparegut fa uns 400.000 anys)», explica l’arqueòleg. L’estudi de les restes de les coves de Moià podria ajudar a aclarir-ne les causes i conseqüències.
Tanmateix, la investigació no és l’únic interès que Jordi Rosell té en els jaciments: «nosaltres excavem pensant en la possible museïtzació de les coves». Recentment, al Toll s’hi han instal·lat unes passeres perquè els visitants puguin fer el recorregut mentre veuen als arqueòlegs treballar. En aquesta direcció, Rosell està a favor de la construcció d’un centre d’interpretació a Cal Comadran, un projecte que, impulsat per l’Ajuntament de Moià i IPHES-CERCA, va donar-se a conèixer durant la roda de premsa de les últimes troballes, aquest passat mes de juliol. Paral·lelament, l’arqueòleg creu que el museu de Moià també hauria de reformar-se, amb l’objectiu d’adequar-lo als darrers descobriments. «Les coves no són només el què trobem», afirma Rosell, per a qui «la divulgació és tan important com les descobertes».
Un jaciment per estudiar l’ós de les cavernes
Una de les preguntes que persegueix a l’arqueòleg Jordi Rosell és la relació entre l’home de Neandertal i els carnívors (aquí una classificació taxonòmica, independent de la dieta) amb els que convivia:caçaven els homínids del paleolític mitjà? O bé eren carronyaires?
«Les Coves del Toll són un dels jaciments claus de la prehistòria per estudiar els óssos de les cavernes», explica Rosell d’una cova que, a causa de les seves inundacions periòdiques i la gran sedimentació, ha conservat una gran quantitat d’ossos d’aquests carnívors que pesaven més de dues tones. «El 2015 en vam trobar tants que li vam regar un húmer de 5cm a l’alcalde, Dionís Guiteras». A les coves, però, també s’han trobat restes de hienes, llops, cavalls o cabirols. «Sabem que els homínids del paleolític mitjà caçaven el que s’anomena prime adult, és a dir, animals de dos o tres anys que es trobaven en el seu màxim apogeu», però, dins de les coves del Toll, també s’han trobat moltes restes de «femelles prenyades o amb cadells», continua, una característica molt comuna en els ossos dels óssos trobats a les coves: «perquè les femelles gesten durant la hibernació». Nogensmenys, aquestes troballes plantegen la gran pregunta: com hi interactuaven els neandertals?
«Hem trobat una trentena d’óssos amb marques de tall a la cara interna de les costelles», afirma l’arqueòleg en cap. «Tenint en compte que els carnívors el primer que es mengen són les vísceres, significa que el primer depredador a arribar a l’ós va ser l’humà». A més, Rosell assegura que aquestes marques són accidentals: «si ratllaven l’os, es feia malbé el sílex». Una afirmació que corrobora que la interacció entre els óssos i els humans era freqüent: «els neandertals visitaven regularment la cova per menjar ós».
Si els caçaven o els menjaven un cop morts és una pregunta que encara resta oberta, sobretot perquè part dels óssos no s’han trobat a les Coves del Toll: «no n’hem trobat les potes perquè les tallaven i, juntament amb la carn, se les enduien a un altre lloc», explica. L’arqueòleg, però, està convençut que els neandertals podrien haver atacat els óssos dins de la cova amb «foc o bastons esmolats» perquè no s’ha trobat encara cap resta d’un neandertal mort per un ós, «però sí indicis de mossegades». La qüestió, però, resta oberta.
Es troba ADN a les mostres de la Cova
L’estiu del 2016 va aparèixer a Moià el primer neandertal: una dent de llet a la Cova de les Teixoneres. L’estiu següent, ja en sumaven quatre, en conjunt dos nens (6 i 11 anys), un adolescent i una persona d’edat avançada. El 2023 les troballes d’homínids culminaven amb dos fragments d’os occipital d’un adolescent de fa 52.000 anys, un tros de clavícula i la certesa que, en aquelles coves, s’havia practicat el canibalisme: «eren restes trencades al mig d’un campament», explica Rosell. L’arqueòleg, però, fuig de la morbositat de la qüestió: «no ens hem d’imaginar el canibalisme com una acció violenta. No sabem per què se’ls van menjar», continua. I aquesta és una de les preguntes que Jordi Rosell vol respondre.
El 1997 es va fundar a Leipzig, Alemanya, l’institut d’antropologia evolutiva Max Planck, un centre d’investigació que col·labora amb IPHES-CERCA i que ajuda els arqueòlegs de Moià a datar i identificar les seves troballes. «Trobar ossos neandertals a les Teixoneres és molt difícil perquè a causa del canibalisme, les restes estan molt fragmentades; se’n menjaven fins al moll de l’os». A més, com indica l’arqueòleg, «els ossos de nens o d’adolescents no estan completament formats i són molt porosos» i, per tant, «fàcils de confondre amb els d’animals petits com els cabirols», diu. Per sort, la ciència els va donar una solució:el ZooMS, una tècnica de datació que analitza les proteïnes de les restes òssies i permet reconèixer l’espècie a la qual pertanyen. Entre les restes de les Teixoneres, van identificar un tros de mandíbula de nen d’1,5 cm. Però no només. Les restes de la Cova van cridar l’atenció dels investigadors alemanys: «s’hi havia preservat ADN», diu Rosell. Aleshores, des de Moià, es van enviar més de 100 mostres i una sorpresa: els científics de Max Planck van identificar ADN amb datacions dispars: «hi havia restes de neandertals de fa 55.000 o 60.000 anys», com la mandíbula, i restes que ascendien fins als 100.000 anys d’antiguitat, «data límit per a la preservació habitual de restes genètiques», explica Rosell. Però això no va ser tot. «Van trobar restes d’ADN als sediments», explica l’arqueòleg, un fenomen poc comú i a partir del qual es pot conèixer tant la flora i la fauna del territori com els canvis climàtics i evolutius de l’espècie humana i que, a les Teixoneres, s’havia conservat d’una forma excepcional. «Podríem saber fins i tot de quin color tenien els ulls els nens dels quals n’hem trobat les dents de llet», assegura l’arqueòleg en cap.
Tanmateix, a l’institut Max Planck n’estan estudiant un altre aspecte: «els interessen sobretot els canvis evolutius», diu. Com explica l’arqueòleg, hi ha dos tipus d’home de Neandertal, «l’evolucionat», que va habitar el planeta fins fa aproximadament 100.000 anys, i «el clàssic», que, amb menys variació genètica, va viure fins fa aproximadament 40.000 anys. Una de les grans preguntes dels arqueòlegs que estudien el paleolític Mitjà (des de fa 350.000 anys fins fa 33.000) és la raó d’aquesta evolució o substitució entre neandertals, una investigació sobre els moviments i les dinàmiques de població que es pot estudiar a partir de l’anàlisi de parentesc entre els ossos. «S’analitza l’ADN mitocondrial de les restes (el que es transmet de mares a filles) i així es pot entendre el perquè de l’evolució o susbtitució en l’espècie.
Tanmateix, però, «a mi m’interessa una altra cosa», afirma. L’arqueòleg, que ha trobat proves de canibalisme entre neandertals clàssics a la cova de les Teixoneres, vol extreure ADN nuclear de les restes «per saber si les dents eren d’un nen o d’una nena, si eren germans i interpretar les raons per les quals els altres membres se’ls van menjar», explica. Aquest tipus de prova genètica, però, «és molt destructiva» i tenint en compte que les dents fan menys d’1 cm, és millor esperar que apareguin tècniques menys invasives. Tot i que la pregunta del perquè del canibalisme no té encara una resposta, Rosell assegura que «els neandertals no eren tan diferents de nosaltres. Potser va ser per gestió de recursos o potser tenia una dimensió ritual», diu. Del que està convençut és que la ciència avança i, tard o d’hora, se n’extraurà l’ADN nuclear i , potser, se’n trobarà la resposta.
Les Teixoneres sorprèn amb les últimes troballes
«Les Teixoneres no paren de sorprendre», va afirmar Dionís Guiteras, l’alcalde de Moià, a la roda de premsa de presentació de les últimes troballes. I els dos rinoceronts de l’estepa sencers, datats en 200.000 anys, i un nou fogar neandertal de fa 40.000 anys trobats aquest juliol, ho corroboren. «Trobar restes de rinoceronts és freqüent», diu Rosell, però trobar-los sencers —incloses les dents, les falanges dels dits, els discos intervertebrals (teixit tou que hi ha entre les vèrtebres) i, fins i tot, els ossos de hioide «que permeten saber que aquests animals feien sons», diu— és excepcional.
Els rinoceronts de les Teixoneres, un adult i un subadult d’aproximadament 2,5 tones de pes, representen també un gran avanç per a l’estudi i descripció d’aquest animal, encara força desconegut. «Tot i que poder extreure’n ADN seria molt difícil, perquè són ossos molt antics», lamenta l’arqueòleg, el bon estat de conservació permetrà conèixer «l’evolució ecològica de l’entorn», un aspecte que resulta d’especial interès per als arqueòlegs de Moià. «Hem trobat ossos d’animals de climes freds i d’animals que habiten en entorns temperats, com el cabirol», explica Rosell.
Però els dos esquelets no són l’única sorpresa d’enguany. Al mateix estrat que els rinoceronts s’han trobat dues puntes de llança, una de les quals un fragment de punta feta d’os, una troballa inèdita amb la qual es demostra que els neandertals de fa 200.000 anys «tenien una tecnologia de la qual no es tenia constància», explica l’arqueòleg. «No sabem encara com van arribar els rinoceronts a la cova ni per què van morir, però tot apunta al fet que els humans en van ser carronyers». Una possible interacció amb els animals que es podrà corroborar un cop es netegin les restes.
«A part de les eines lítiques, també hem trobat un fogar de fa 40.000 anys que acabarem d’excavar l’any vinent», diu Rosell. En total, tres descobertes que podrien ajudar a entendre millor el comportament dels neandertals que van habitar la Cova de les Teixoneres durant el paleolític Mitjà. «El projecte de futur del jaciment és entendre com interactuaven els homínids amb el medi», diu Rosell. De quina manera han influït els carnívors (com l’ós de les cavernes) en l’evolució de l’ésser humà? Caçaven els neandertals? Per què algunes espècies desapareixen i d’altres es mantenen? «Cada any hi ha sorpreses», assegura l’arqueòleg, «però no s’ha de perdre l’objectiu inicial». De moment, a les Teixoneres , s’ha de continuar excavant.
