Manresa Desconeguda a través del cinema de fa més d’un segle

Abans, molt abans, d’Instagram i Tik Tok, dels rodatges de la Shakira i Liam Neeson, de les filmacions de "Las leyes de la frontera" i "Pa negre". Molt abans de sèries com "Hache", "El cuerpo en llamas" i "Tu también lo harías". Molt abans dels 29 episodis de "Rosa", l’spin-off de Poble Nou que va aterrar a la ciutat. Molt abans de "Plácido", mític títol dels 60. Molt abans de tot plegat, Manresa ja era material cinematogràfic. En una data tan llunyana com el 1922, un operari de la Casa Cabot va posar una càmera al parc de la Seu i la va fer girar a dreta i esquerra en un escombratge que ens descobreix com era l’antiga capella de la Mare de Déu de la Guia. La cinta de 2 minuts i 43 segons es projectarà aquest dijous a l’Espai Plana de l’Om juntament amb els altres curtmetratges de l’edició inaugural de la Manresa Desconeguda de Cine. Es farà una sessió a les 19 i una altra a les 21 h. Qui arriba, seu. Fins que no quedin més butaques lliures.

«Hem manllevat la fórmula de la Manresa Desconeguda, però en comptes de passejar la gent l’asseurem perquè pugui veure projeccions relacionades amb Manresa i una altra, dirigida per Dan Ortínez, que explica la feina feta per memoria.cat aquests darrers vint anys», explica Salvador Redó, president de l’Associació Memòria i Història de Manresa, que organitza l’acte en el marc de la Festa Major. «Els films es van rodar entre el 1911 i el 1974», afegeix.

Abans del 1922 hi ha el 1911 i els 2 minuts i 12 segons de "Manresa, a spanish town". Un nom pintoresc per a les primeres imatges en moviment que es coneixen de la capital bagenca. Hi llueix la façana sud, hi apareixen manresans de fa més d’un segle i és un tresor que va localitzar la documentalista Montserrat Bailac a la Biblioteca del Congrés de Washington. No és inèdit, però ben segur la majoria de manresans encara no l’han vist.

Durant una hora i mitja es projectaran curts que ensenyen el paisatge urbà i la vida quotidiana de la ciutat en diferents moments del segle XX. Del 16 de juny del 1912 són les imatges de la taula de gimnàstica rítmica de l’Orfeó Manresà executada al parc de Sant Ignasi dins el programa del Festival contra la tuberculosi.

Una cinta produïda per la Casa Cabot, com el film de 6 minuts i 42 segons en el qual «podem veure com era un estudi de gravació en els anys 20», indica Redó. «Van ser uns pioners del cinema a Catalunya i van construir un gran edifici vidriat a Barcelona, a la zona d’Horta-Guinardó», anota qui serà encarregat de conduir la vetllada juntament amb Joaquim Aloy i Olga Payan.

El 1913, Andreu Cabot va construir uns laboratoris i l’esmentat edifici que era la seu de la Societat Galeries Cinematogràfiques, com els gairebé dos minuts i mig de panoràmica del Passeig filmats des d’un punt alçat de la construcció del Teatre Kursaal. El fons Padró Vall és clau per entendre la història del cinema local, juntament amb les aportacions de Joan Padró Majem, Fernando Pujol Oliva i la Creu Roja de Manresa, propietaris dels curtmetratges.

La segona visita de Franco a Manresa de l’1 de juliol del 1966 va quedar enregistrada per a la posteritat en la mirada de Fernando Pujol, aleshores dependent de la farmàcia Ferrer de la plaça Major i aficionat a la fotografia. No menys curioses són les imatges de la benedicció d’una ambulància de la Creu Roja que daten del maig del 1974. L’acte va tenir lloc a la plaça de Sant Domènec amb la participació d’un grup uniformat dels membres assistencials de l’entitat i una banda de cornets i tambors.

La ciutat dels anys 30 apareixerà a la pantalla en un curtmetratge sense àudio de l’abril de 1935 produït pel Casal Regionalista del Bages per publicitar els Espectacles Virolet. Interessant és, així mateix, la filmació que ressegueix l’estada del general Valeriano Weyler a la ciutat, durant la qual va passar revista al Sometent.

Els espectadors també podran veure en primícia un fragment de 13 minuts del documental sobre els magatzems Can Jorba de Barcelona que ha enregistrat Oriol Font, descendent de Pere Jorba i Rius, i que s’estrenarà el 25 d’octubre. La cinta mostra el salt vertiginós que van fer els fundadors de l’establiment quan, havent triomfat a Manresa, van dur a terme el salt a la capital catalana i van alçar el coliseu comercial del Portal de l’Àngel. «És l’exemple de la colonització manresana de Barcelona», assenyala Redó.

«Serà un documental de documentals», indica l’estudiós monistrolenc. Davant la previsible ocupació total de les places disponibles a l’auditori de la Plana de l’Om, és més que probable que en una data propera es programi una nova projecció. En qualsevol cas, indica Redó, divendres quedarà penjat tot el conjunt a la pàgina web memoria.cat, on sempre testimonia la Manresa filmada.

Subscriu-te per seguir llegint