David Cols: "Des que soc pare, soc més conscient de la importància de la llengua"

La fantasia medieval també s’escriu en català. I un dels responsable n’és l’humorista, guionista músic i, ara, escriptor («tot i que jo no em poso etiquetes») David Cols (Berga, 1982), que debuta a la plataforma Substack amb la seva primera novel·la La merla i el drac, el primer volum de més de sis-centes pàgines de la saga D'homes i déus. L'autor, que s'ha basat en l'Europa Medieval per crear el món de Thangul, el regne d'Òrdul i el rei Arnau Pedraforca, entre molts altres personatges, publicarà el llibre per capítols a la plataforma digital Substack, un cada dijous. Els sis primers seran de lectura gratuïta i el primer, juntament amb el pròleg, es podrà llegir a partir del dia 3.

Per què ha escollit aquest tipus de publicació?

En el món editorial és complicat trobar algú que aposti pels autors desconeguts. És més fàcil que una persona mediàtica publiqui un llibre que se'n publiqui una obra mestra d'algú que no és famós. I encara ho és més quan envies un volum de fantasia èpica medieval de 180.000 paraules, l'equivalent al llibre més llarg de Tolkien. A més, jo volia que, qui tingués el llibre, el llegís i no el deixés agafant pols en una llibreria i Substack em permetia apostat per un mètode diferent.

I accessible econòmicament...

La subscripció té un preu de 3 euros al mes, menys del que et costa un croissant i un tallat i molt menys del que et costaria comprar-te una revista a la setmana. És una manera que tothom pugui accedir al llibre, perquè tot i que jo no escric per vanitat ni per poder dir que he publicat un llibre, quan escrius vols que se't llegeixi. La monetització també serveix per donar valor a la feina feta, que no sempre passa en el món de la faràndula i amb aquest mètode crees comunitat, pots parlar amb els lectors. De moment tinc uns 300 subscriptors, 3 dels quals de pagament, i encara no he començat a publicar-lo.

És important la comunitat en aquest gènere?

Els llibres de fantasia medieval s'ambienten en mons nous dels quals els lectors en formen part. Jo, per exemple, són un gran fan de G.R.R. Martin i m'escoltava el pòdcast La canción continua, on es rellegien els capítols i els lectors feien les seves teories del món mitològic. A La merla i el drac jo també he creat llenguatges, religions, regnes, un bestiari i una idiosincràsia, mitologia, política i geografia pròpies d'aquest món fictici.

Com Tolkien?

Vaig descobrir Tolkien amb dotze o tretze anys i de seguida em va atraure la possibilitat de crear un món. Jo no soc filòleg i, per tant, no he pogut inventar-me un llenguatge i un diccionari. Però sí que he seguit la seva metodologia. Tolkien diu que els seus personatges parlen en una llengua comuna, i que ell n'és el traductor a l'anglès. Aquesta idea em va fascinar i jo he fet el mateix, però amb el català. Per això hi ha personatges que parlen en un altre idioma. M'he basat en el Yoruba, un llenguatge africà que em va cridar molt l'atenció per la seva sonoritat, vaig pensar que s'adequava amb els meus personatges i les traduccions les he inclòs en notes a peu de pàgina.

Com s'ha creat Thangul?

La creació pura no existeix. Jo m'he basat en la història d'Europa des de la caiguda de l'Imperi Romà fins al Renaixement. Parlo de les diferències socials, de les creences i les supersticions de les classes més baixes i dels conflictes, herències i relacions entre llinatges tant d'arrel anglòfona com francòfona o fins i tot catalana i espanyola. Per escriure utilitzo un glossari amb tota la informació política, les cases, el com i el perquè dels fets, per consultar-lo i no contradir-me.

El llibre ha superat a l'autor?

Els escriptors de novel·la fantàstica es divideixen entre "arquitectes", que són els que ho tenen tot clar des del principi, i els "jardiners", entre els quals jo, per a qui la història creix com una selva i ells es dediquen a podar-la. Vaig començar a escriure el 2012 i vaig acabar-la el 2021. De moment sé que tindrà dos volums, però potser acaben sent tres.

Va començar a escriure el llibre el castellà...

Quan vaig començar a llegir Tolkien ho vaig fer amb El señor de los anillos i, com que sempre havia llegit fantasia en castellà, vaig començar a escriure en aquest idioma. Però era diglòssia. Des que soc pare soc més conscient de la importància de la llengua i, tot i que l’havia escrit en castellà, vaig tenir clar que volia publicar en català. Ara, l’estic traduint.

Quins altres autors l’han influenciat?

Patrick Rothfuss, Joe Abercrombie i G.R.R. Martin, de qui he agafat el tipus de narració, fent que, com ell a Cançó de gel i foc, cada capítol l’expliqui un personatge. Això em permet jugar amb el lector i enganyar-lo.

Com?

Per exemple, un personatge pot explicar el que ha passat en un moment donat des d’una perspectiva i, uns capítols més endavant, un altre explica el mateix fet, però des d’un punt de vista completament diferent. Els personatges agafen vida pròpia i, de fet, aquesta és la gran virtut del volum.

Ha dubtat en publicar-lo?

Vaig patir el síndrome de l’impostor. No sabia si era capaç d’assumir el repte que m’havia proposat i, vaig enviar el manuscrit a l’escola de narrativa de Concepción Perea, una autora aqui admiro molt. Em van retornar un informde lectura on, tot i que feien algunes crítiques, em lloaven precisament la caracterització dels personatges. I ara l’obra veurà la llum.

Què espera dels lectors?

Jo no escric per vanitat sinó per necessitat. La bellesa de l’art es troba en la personalitat de l’autor i en les seves imperfeccions. Soc un proletari de la faràndula i no un artista, perquè treballo com un obrer per aconseguir allò que em proposo. La merla i el drac demana un lector actiu que participi de llibre, que el gaudeixi i s’hi subscrigui perquè és el que vol.

Subscriu-te per seguir llegint