Dues espardenyes del segle XVIII rere la paret del Museu de Manresa

Un parell d'espardenyes i un escapulari de finals del segle XVIII o principis del XIX van aparèixer el març de l'any passat rere un envà de l'antic col·legi de Sant Ignasi, sotmès des de fa temps a unes llargues obres de rehabilitació. Els tres objectes, que van emergir del passat a l'ala nord de la planta tercera, s'han presentat aquest vespre en l'edició número 35 de les Descobertes, en un acte que ha aplegat al voltant de 130 persones al claustre del Museu de Manresa.

"Són dues espardenyes de fibra vegetal i un escapulari de la Mare de Déu del Carme", ha explicat Francesc Comas, president del Centre d'Estudis del Bages, davant dels concurrents. "Les dues peces presenten un desgast accentuat, per l'ús que se'n va fer en el seu moment i pel llarg període de temps que van estar segellades a l'interior del mur", ha afegit.

Curiosament, les dues espardenyes són diferents. I té una explicació. Una és d'espart tradicional, feta amb fibra vegetal d'espart trenat i amb vetes per subjectar-la al peu. L'altra també té una base de fibra vegetal, però la part superior està recoberta de vellut fosc, i presenta un acabat més treballat i vistós, com un calçat de mudar.

Tot i que no està en gaire bon estat, l'escapulari "està format per trossos de teixit rectangulars estampats units per dos cordons". I en un d'ells, hi veiem estampada la Mare de Déu del Carme amb el Nen "oferint escapularis a les ànimes del purgatori entre flames". Sota aquesta escena, llegim la inscripció "Nuestra Señora del Carmen". Per l'altra part, hi ha la verge amb el nen entregant l'escapulari a una eclesiàstica, "probablement Santa Teresa".

Comas ha contextualitzat la troballa, que es va dur a terme entre el 3 i el 5 de març de l'any passat entre dos envans de la façana que dona a la Via Sant Ignasi, en la tradició d'oficiar rituals per demanar la protecció divina de les cases i els edificis. "Aquesta Descoberta té a veure amb la construcció", ha afirmat. "Durant obres de rehabilitació de cases antigues de Catalunya s'han trobat moltes espardenyes velles, botes o sabates amagades dins murs, sota terra o a ràfec de la teulada", ha comentat l'historiador fent referència a un costum estès entre els segles XVII i XIX: "la creença popular deia que era un amulet de protecció per a la casa".

En aquest sentit, la presència de la Mare de Déu del Carme invoca la protecció contra el foc i la mort sobtada. "Posar-lo al mur assegurava que l'edifici no es cremaria mai", ha anotat Comas, afegint que "les dues peces trobades són un exemple de sincretisme o barreja de superstició amb la protecció de la fe catòlica".

Francesc Comas ha regalat dos exemples de tot plegat als assistents. El president del CEB ha parlat del costum de celebrar la culminació dels edificis amb un dinar per a tots els treballadors, a condició que durant les obres no s'hagués lamentat cap accident. Una tradició que des de l'edat mitjana es deia 'cubrida' i a Manresa 'cabrada. "El 1912, quan es va acabar l'ala est de Casa Caritat, es va pagar un dinar amb arròs amb carn i marisc, pollastre, fruita, xampany Codorniu, Anís del Mono i puros de contraban, així mateix ho posava en el menú".

En canvi, quan es va posar punt final a la construcció del Teatre Kursaal, que es va inaugurar durant la Festa Major de Manresa del 1927, "no es va fer cap àpat perquè el 6 de desembre anterior van caure dos paletes i un aprenent des d'una bastida i un d'ells es va morir".

Després de la presentació, els assistents han pogut conèixer com són les sales de reserva del museu, que a la llarga han de ser visitables. Per grups, han pujat al capdamunt del recinte, on els guies han explicat com són i quins objectes han d'acollir els diferents tipus de prestatges, contenidors i armaris que s'han ubicat en aquests espais en els darrers mesos. La nova directora del museu, Anna Comas, ha comentat també que "una de les qüestions més importants és mantenir en tot moment una temperatura i humitat relativa estables", que ha situat en els 21 i 22 graus per al primer dels paràmetres i en el 50-55 % en el segon, a fi d'afavorir la millor vida possible a cada objecte i obra d'art.

De moment, les reserves estan buides, pendents del trasllat de les peces que ara es conserven provisionalment en altres dependències. La visita ha inclòs també el pas per l'espai de les oficines. I ha culminat amb una sorpresa: la paret on van aparèixer les espardenyes i l'escapulari, que ara té un afegit arquitectònic posterior al moment en el qual es van custodiar les dues peces de calçat i l'ofrena per a assegurar la pervivència de l'edifici. Alguna cosa de cert hi deu haver perquè "tot i les vicissituds que ha patit, encara està dempeus", ha rematat Comas.

Subscriu-te per seguir llegint