Els ‘egiptobojos’ o per què fascina tant l’antic Egipte: «Hi ha tombes per descobrir; hi pot haver sorpreses en els pròxims mesos»

«Egiptòleg, no, ‘egiptoboig’, historiador i divulgador». Així li agrada definir-se a Nacho Ares, un dels especialistes espanyols més importants de l’antic Egipte, i així anomena també (amb carinyo) els seus més de 130.000 seguidors a YouTube, una entusiasta legió de fans de l’exuberant civilització que va sorgir fa uns 5.000 anys a les vores del Nil i que va destacar no només pels seus faraons, jeroglífics, piràmides i mòmies, també pels seus avançats coneixements en arquitectura, medicina i matemàtiques.

Què té l’Egipte del 3.000 aC per continuar fascinant-nos d’una manera tan poderosa? «La verdadera clau de l’atracció és que és una cultura molt sofisticada i, valgui la redundància, culturalment molt pròxima a nosaltres, perquè en la nostra tradició judeocristiana hem heretat infinitat dels seus elements», explica el director de ‘Ser Historia’.

«El cristianisme ha begut de molts aspectes de la religió i la tradició egípcies. I alhora, està plena d’enigmes: no sabem com es van construir les piràmides, no sabem on són moltes ciutats i tampoc sabem pràcticament res de la història de l’Èxode, que és un altre dels pilars de la tradició judeocristiana. Tot això ha fascinat l’ésser humà des de fa segles», explica Ares, comissari de l’exposició immersiva sobre Tutankamon (ara mateix amb parada a Brussel·les i Birmingham) que ja han vist més de dos milions de persones arreu del món, «una barbaritat».

Ares confessa que el seu interès en el misteriós submon de Ra, Osiris i Iris té un culpable clar: el llibre ‘Dioses, tumbas y sabios’, de C. W. Ceram, un clàssic que Destino continua reeditant des de la dècada dels 50, que va caure a les seves mans als 14 anys i que també va ser la porta d’entrada de molts ‘egiptobojos’ del nostre país en la matèria. «Em va canviar la vida. És la millor història de l’arqueologia que s’ha publicat mai i segueix sent-ho perquè no caldria canviar-li pràcticament res avui», afirma rotund.

El seu autor, un periodista alemany amb passat nazi (i penedit) que va ser presoner dels aliats en la batalla de Montecasino, es va amarar durant el seu captiveri dels ‘reports’ que hi havia a la biblioteca de l’abadia, els informes de les grans excavacions liderades pels grans arqueòlegs dels segles XIX i XX com Heinrich Schliemann (un altre alemany que va descobrir la ciutat de Troia) o el cèlebre Howard Carter, autor de la troballa egípcia més famosa, la de la tomba KV62 de Tutankamon, el Faraó Nen, el novembre de 1922 a la vall dels Reis.

«Ceram va llegir aquestes històries tan apassionants i es va adonar que havien sigut escrites per no ser llegides mai, perquè el llenguatge que s’utilitzava era molt dens i no arribava al gran públic. Ell va revertir això de manera didàctica, molt entusiasta i pròxima». La troballa de Carter, que va acaparar les portades dels diaris de mig món i els butlletins de la incipient ràdio, va fer molt per la difusió de l’egiptomania. I l’exposició de 1972 que va commemorar el mig segle del descobriment a Londres, inaugurada per Isabel II, va ser vista per milions de persones. Probablement per l’empremta del seu passat colonialista, el Regne Unit continua sent actualment la superpotència quant a divulgació de l’antic Egipte, amb destacades figures com l’escriptor Chris Naughton o l’estrella de la BBC Bettany Hughes.

¿Què queda per descobrir de l’enigmàtic antic Egipte? La tomba de Nefertiti és probablement la més buscada. Durant un temps va circular la teoria que el seu enterrament podia ser darrere de les parets de la tomba de Tutankamon, fins que un estudi de radar d’alta resolució va concloure que no existeixen cambres ocultes immediatament adjacents a KV62. Les tombes de Ramsès VIII, Amenhotep I (tot i que la seva mòmia sí que va ser trobada en un amagatall real) i Ankhesenamon són altres dels secrets que el desert continua guardant. El Ministeri de Turisme i Antiguitats egipci comptabilitza més de 60 tombes i unes 20 estructures inacabades a la vall dels Reis. Hi ha un precedent que demostra que encara poden aparèixer sorpreses: la tomba KV64 va ser descoberta el 2008, després que una anomalia en el terreny conduís a la seva identificació.

Què li agradaria trobar a Ares? «Hi ha dos llocs que a mi m’entusiasmen. Un d’ells és la vall dels Reis, on hi ha la tomba de Tutankamon. Segur que encara hi ha tombes per descobrir, no sabem si intactes o no, però segur que hi ha alguna cosa. Encara queda molta runa d’excavacions que s’han portat a terme en els últims 150 o 200 anys, que s’ha anat removent d’un lloc a l’altre, i no s’ha arribat al llit rocós on podrien ser les tombes perdudes», explica.

Una altra de les seves fixacions és, és clar, la Gran Piràmide. «Segur que encara guarda cambres ocultes. A finals d’any es volia obrir el buit que es va descobrir sobre la gran galeria l’any 2017, que va aparèixer publicat a la revista ‘Nature’», detalla. Científics japonesos del projecte SCAN Pyramids han desenvolupat una tecnologia amb un robot de mida petita que podria entrar dins de la cavitat de 30 metres que van descobrir. «Hi pot haver sorpreses en els pròxims mesos», vaticina un emocionat Ares. La il·lusió dels ‘egiptobojos’, ja ho veuen, continua intacta.