Lluís Puiggròs i Lluís Vila, premiats al Concurs d’Artistes Manresans

Una cuina amb taula i finestra i una balena de mig cos que no hi estava predestinada són els motius de les obres de Lluís Puiggròs Puigdellívol (Sant Joan de Vilatorrada, 1970) i Lluís Vila Teruel (Manresa, 1967) que avui han estat guardonades en les categories de pintura i escultura, respectivament, de la 96a edició del Concurs Exposició d’Artistes Manresans. L’acte que es va celebrar a l’Espai 7 del Centre Cultural el Casino -on es podrà veure fins al 13 de setembre les 60 creacions dels participants (51 pintures i 9 escultures)- ha aplegat un públic nombrós i va exhibir el vigor de la vitalitat artística de Manresa en un certamen que aviat complirà el centenari.

«La finestra de la cuina és un tema molt corrent en la pintura», ha explicat Puiggròs després de ser designat guanyador del concurs, un premi dotat amb 1.000 euros en cadascuna de les dues disciplines artístiques, subvencionats per l’Ajuntament. «És un aspecte en què no t’hi fixes, però et permet ser molt creatiu, pots posar objectes, treure’ls, incorporar-ne d’altres, ... pots imaginar i fer el que vulguis», ha afegit: «no vaig parar una taula per pintar-la, però l’ampolla, la tassa i la fruita les tenia».

Habitual en els certàmens de pintura ràpida, el santjoanenc ha reconegut que "Des de la finestra", títol del llenç, té d’aquest bagatge «l’execució». Puiggròs es defineix com un artista «molt vital», fins i tot «molt bèstia». Ara per ara, no té cap exposició a la ciutat en l’horitzó: «treballo amb unes galeries de Blanes i Reus» i continuarà persistint en el gènere de la pintura ràpida, en el que assoleix molt bons resultats. «Aquest diumenge hi ha un dels més importants, a Tossa de Mar», ha apuntat.

Per la seva part, Lluís Teruel Vila s'ha mostrat també molt satisfet pel guardó rebut amb "Orgànica". El manresà ha indicat que «parteixo de la figuració i les formes òssies, i després omplo la peça, li dono forma, relleu, harmonia». Finalment, «el goig són les textures».

La peça de Vila recorda la part posterior d’una balena, mig cos i la cua imponent. Però l’artista no tenia cap voluntat imitativa, ni pensava en l’animal quan es va posar a treballar. «Vaig començar per la part baixa i després començar a donar-li volum, a improvisar; l’essencial són les formes òssies, una figuració distorsionada», ha dit.

Amb una ànima de metall i fibra, Vila ha elaborat una obra amb coloració marronosa feta a base d’òxids i terres. «Tinc una col·lecció de 120 terres d’arreu del món», ha explicat, un material amb el qual elabora els aglutinants. «Em vaig llicenciar en escultura, fa quaranta anys que em dedico a l’art, però he fet molta pintura perquè és el que et dona menjar», ha anotat sobre la seva trajectòria.

Satisfet per obtenir un premi a la seva ciutat per primer cop, Vila ha manifestat el desig de poder fer una exposició a la ciutat. «D’obra en tinc, tot seria posar-s’hi», ha indicat l’escultor.

Subscriu-te per seguir llegint